Trastorns de l‘Estat d’Ànim
Som un equip de professionals altament qualificats en el tractament de trastorns de l’estat d’ànim. Oferim suport i orientació als nostres pacients per ajudar-los a manejar els seus símptomes i millorar la seva qualitat de vida.
Els trastorns de l’estat d’ànim són identificats pel pacient quan perd el control sobre el seu ànim i sofreix un malestar generalitzat.
Nosaltres et truquem
Ell/a, a més, determinarà la millor teràpia per ajudar al pacient. Els canvis en els estats d’ànim fluctuen segons la satisfacció i insatisfacció de diverses necessitats bàsiques nascudes de l’instint:
Però també depenen de les relacions amb altres individus (nucli familiar, relacions professionals, vida en parella, amistats…). D’altra banda, els canvis patològics de l’humor poden decantar-se cap a un sentit negatiu (depressió), positiu o indiferència.
Estat d’ànim depressiu (distímia)
Nostàlgia, tristesa, apatia, idees suïcides, descoratjament i depressió. Quan aquest estat de depressió i malestar apareix sense cap estímul, sense cap agent extern que ho hagi provocat i es perllonga en el temps, podem estar parlant de patologia. Aquesta, sovint, va acompanyada d’auto-desvalorització, cansament i mandra, falta de ganes i pessimisme.
Humor expansiu (hipertímia)
Es reflecteix sobretot quan l’individu està satisfet i sent una sensació general de benestar amb si mateix, felicitat i fins i tot eufòria. En el cas que l’individu senti un excés d’excitació tímica podria tractar-se d’hiperactivitat.
Humor neutre (eutímia)
Neutralitat total o indiferència de l’humor, inaccessibilitat als estímuls. La eutímia s’utilitza per designar estats d’ànim normals però són infreqüents i normalment es produeixen en esquizofrènics.
Després d’aquesta introducció general als diferents estats d’ànim que es poden identificar en un individu, ens preguntem: Què són els trastorns de l’estat d’ànim? Són aquells estats d’ànim que reflecteixen un desequilibri en la reacció emocional o de l’estat d’ànim. Aquests es divideixen en trastorns bipolars i depressius.
La Depressió
La depressió clínica ha de diferenciar-se bé d’un simple estat de tristesa. Encara que hi hagi una relació entre la tristesa natural i els trastorns de caràcter depressiu, no tots els individus que se senten tristos pateixen un trastorn depressiu.
Com l’estat d’ànim deprimit es troba en diversos trastorns, la seva presència no significa que la persona pateixi un trastorn de l’estat d’ànim, ja que el terme “depressió” es pot referir a un símptoma i a un trastorn.
Trastorn bipolar o Psicosi maníac-depressiva
El trastorn de l’estat d’ànim bipolar és un estat d’ànim caracteritzat per ser anormalment elevat i s’alterna amb períodes anormalment baixos (combinació aleatori d’humor hipertímic i distímic). Ocasionalment, la variació d’aquests estats es desenvolupa en cicles ràpids, en episodis mixtes i fins i tot apareixen símptomes de caràcter psicòtic.
Com es detecta o es diagnostica un trastorn d‘estat d’ànim?
La depressió és el trastorn psicològic més freqüent en la població general, afectant a més del 3% de la població general.
Segons l’OMS al món hi ha més de 350 milions de persones amb depressió. Tots els estudis coincideixen que la prevalença és gairebé el doble en la dona que en l’home i que alguns factors estressants vitals, com el naixement d’un fill, les crisis de parella, l’abús de substàncies tòxiques (principalment alcohol) o la presència d’una malaltia orgànica crònica s’associen amb un risc incrementat de desenvolupar un trastorn depressiu major.
Quins són els símptomes de la depressió major?
La depressió major es caracteritza per importants canvis en la manera de pensar, de sentir i de comportar-se, que porten a la persona afectada a tenir un estat d’ànim deprimit, a perdre la capacitat de sentir plaure o interès per coses que abans sí feien sentir plaure i per les activitats quotidianes de la vida. Els símptomes més comuns són els següents:
- Irritabilitat, agitació i incapacitat de relaxar-se.
- Canvi de l’apetit, són molt freqüents les pèrdues o l’augment de pes.
- Desmotivació, falta d’energia, cansament general.
- Incapacitat per centrar l’atenció en coses concretes.
- Falta d’autoestima, odi cap a un mateix, sentiments d’incapacitat i de culpa.
- Pensaments suïcides o relacionats amb la mort.
- Aïllament i pèrdua d’interès cap a activitats socials.
- Insomni o excés de somni.
- Sentiments abandono.
En resum, els símptomes més comuns solen ser els sentiments d’irritabilitat, ansietat, cansament excessiu i continu, problemes de somni, canvis en l’apetit, dificultats de concentració i presa de decisions, sentiments d’inutilitat, baixa autoestima i culpa i desig sexual inhibit.
La depressió provoca una forma de pensar negativa sobre la pròpia persona, dels altres, del passat i del futur, així com de l’entorn que li envolta. Poden aparèixer pensaments recurrents de mort o ideació suïcida, fins i tot intents reals de posar fi a la seva vida.
La persona deprimida deixa de realitzar activitats plaents i/o obligatòries o, si aquestes es fan, requereixen d’un gran esforç per part de la persona (per exemple, aixecar-se, rentar-se, vestir-se, anar al treball, estudiar, etc). Si les activitats plaents se segueixen realitzant, no produeixen el mateix nivell de satisfacció que abans de la depressió.
Quins són les causes de la depressió major?
- Hipotiroïdisme, càncer o dolors crònics perllongats.
- Abús de drogues i/o alcohol.
- Medicaments com els esteroides.
- Una mala rutina del somni: dormir poc, ficar-se al llit molt tarda, no descansar.
- Successos d’alt estrès com a ruptures, malalties, morts de sers estimats, maltractament en la infantesa, pèrdua d’un treball, bullying…
Quin és el tractament de la Depressió Major?
Els canvis vitals i les situacions estressants són les principals causes del trastorn adaptatiu.
Entre un 5 i un 20% de persones que busquen ajuda psicològica tenen un trastorn adaptatiu. Els Trastorns Adaptatius es caracteritzen per l’aparició de símptomes depressius i/o ansiosos en resposta a esdeveniments estressants de la vida quotidiana, com pot ser la pèrdua de l’ocupació, la separació de la parella, etc.
Quins són els símptomes d’un trastorn adaptatiu?
Els símptomes són molt variats i inespecífics. El més característic en aquest tipus de trastorns són les alteracions en les emocions i la impressió de sofriment, malestar o desesperació. Molt sovint, el subjecte presenta sentiments relacionats amb la depressió, l’ansietat o tots dos.
La irritabilitat, l’empipament o la ira també poden estar presents. D’altra banda, hi ha símptomes bastant comuns que poden determinar el trastorn com podrien ser les preocupacions no resolutives, els pensaments suïcides, la violència com a resposta, un sentiment d’incapacitat o la desmotivació. En resum, aquests serien els símptomes més freqüents en un trastorn adaptatiu:
- Estat de l’ànim: desesperança, tristesa, labilitat emocional, preocupació excessiva, ansietat.
- Conducta: reacció contra les regles imposades, agressivitat.
- Aïllament social: inhibició, timidesa excessiva.
- Símptomes físics: insomni, agitació, palpitacions, maldecaps.
Subtipus del trastorn adaptatiu
El trastorn adaptatiu no es manifesta igual en tots els individus. Cada subjecte presenta una tendència que determina el tipus de trastorn adaptatiu que tractarem:
– Trastorn Adaptatiu depressiu: La resposta sempre tendeix cap a l’ànim depressiu i són molt comuns els plors o el sentiment de desesperança, de falta de ganes i motivació.
– Trastorn Adaptatiu amb ansietat: La resposta tendeix a ser nerviosa, el subjecte sol estar molt preocupat, inquiet i intranquil.
– Trastorn Adaptatiu mixt: Est seria la combinació dels descrits anteriorment. Es presenten estats d’ansietat i nerviosisme combinats amb depressió.
Quins són els factors de risc?
- Persones que sofreixen trastorns d’ansietat.
- Sota nivell cultural o econòmic.
- Individus que viuen molts esdeveniments estressants en la seva vida.
- Individus que han sofert violència infantil.
- Trastorns de personalitat.
Com es presenta el trastorn adaptatiu?
Aquest trastorn té diferents cursos i es presenta de diferents maneres en cada individu. Pot ser un inici fort, que apareix just després de l’esdeveniment estressant. No obstant això, també pot ser tardà i l’individu no comença a presentar símptomes fins al cap d’unes setmanes o mesos.
Finalment, també hi ha trastorns adaptatius que neixen anticipadament, és a dir, l’individu s’està preocupant per alguna cosa que vindrà. El curs més comú és el progressiu, els símptomes comencen a notar-se de forma lenta.
Tractament del Trastorn Adaptatiu amb estat d’ànim depressiu o mixt (ansietat i ànim depressiu)
La psicoteràpia cognitiva és el tractament d’elecció. El principal objectiu és recuperar el nivell de funcionament que la persona tenia abans d’iniciar-se el trastorn adaptatiu.
L’objectiu és “adaptar-se” a la nova situació de vida o bé “suprimir” l’estressor. La meta més important és proporcionar un context segur i atemporal, on la persona pugui afrontar la situació adversa i aprendre a manejar i regular les emocions negatives associades amb ella.
Es pretén no només que la persona aconsegueixi superar l’esdeveniment estressant i les conseqüències que aquest ha tingut en la teva vida, sinó també que pugui aprendre del succeït, de manera que surti enfortida d’aquesta situació.
La depressió post-part afecta un 15% de dones que acaben de donar a llum. La intensitat de la depressió determinarà si s’ha de fer un tractament psicològic o no.
L’embaràs suposa un procés d’adaptació que posa a prova les capacitats de la dona amb implicació de factors biològics, psicològics, culturals i psico-socials. És un moment vital en el qual entren en conflicte les necessitats individuals i l’obligació d’assumir una nova responsabilitat.
D’altra banda, sovint sorgeixen dubtes sobre les capacitats personals per exercir les cures que el nounat requereix, per la qual cosa hi ha una major predisposició cap a l’estrès psicològic, la qual cosa determina que sigui una etapa de major vulnerabilitat per a la possible aparició d’ansietat i depressió.
El bec de “tristesa” s’observa usualment prop dels 3 a 5 dies del part, en general coincidint amb l’inici de la lactància, i dura de diversos dies a poques setmanes. La depressió post-part ocorre entre els 2 i els 10 dies post-part, caracteritzat per símptomes ràpids d’ansietat i agitació i forts sentiments de tristesa i incapacitat general.
Els símptomes inclouen irritabilitat, alteracions en la son, nerviosisme i depressió. Aquests símptomes no solen remetre de forma espontània i sovint requereixen tractament per impedir que vagi a més l’impacte en la relació mare-fill. Aquests dos tipus de depressió, la baby-blues i la depressió post-part, estan àmpliament considerades com a tractables de forma eficaç mitjançant tècniques psicològiques.
Quines són les causes de la depressió post-part?
- Embarassos no desitjats.
- Trastorns de l’estat d’ànim com la depressió major o el trastorn bipolar. Si la dona ha patit algun d’ells amb anterioritat pot ser que pateixi una depressió post-part.
- Consum de drogues o alcohol.
- Mares menors de 20 anys.
- Si la mare ha patit molt estrès durant l’embaràs per esdeveniments difícils.
- Estrès psico-social. Si la mare es veu sense ajuda externa, per exemple l’abandonament de la seva parella, o si la mare no té suport social i problemes econòmics.
- Complicacions en el part. Malalties del fetus, parts difícils…
- Antecedents en la família amb depressió post-part. Els gens condicionen molt i influeixen en les depressions.
Tractament de la depressió post-part
El trastorn bipolar és una afecció en la qual l’individu pateix canvis forts en l’estat d’ànim.
També conegut com a trastorn maniacodepressiu. És una malaltia mental que es caracteritza per canvis severs i inusuals en l’estat d’ànim. Aquests poden durar diverses setmanes o mesos i van més enllà del que la majoria de nosaltres experimentem.
El subjecte pot sentir-se molt content o feliç, molt actiu (mania) i també pot sentir-se totalment deprimit i perdre activitat (depressió major). El malalt pateix els dos estats d’ànim de forma potent i pot afectar tant a les seves relacions personals com a les seves relacions laborals o als seus estudis. Hi ha extrems en què el subjecte bipolar pot arribar a fer-se mal o suïcidar-se.
No obstant això, existeixen tractaments eficaços per a les persones amb aquesta malaltia que poden ajudar-los a tenir una vida totalment normal.
Els canvis d‘estat d’ànim que es pateixen en un quadre de bipolaritat són els següents:
- Depressions: sentiments de depressió intensa i desesperança.
- Manies: sentiments de felicitat extrema.
- Mixts: per exemple sentir-se deprimit i al mateix temps tenir la inquietud i l’excés d’activitat de la fase maníaca.
A quanta gent afecta el trastorn bipolar?
Un de cada 100 adults té un trastorn bipolar. Generalment, comença durant les últimes etapes de l’adolescència o a principis de la vida adulta, no obstant això hi ha nens i adults amb aquesta afecció. Tant homes com dones poden contreure aquesta malaltia per igual.
Quins són les causes del trastorn bipolar?
- Factors genètics: És una malaltia hereditària que s’acostuma a repetir en diferents membres d’una mateixa família.
- Anormalitat en l’estructura cerebral i les seves funcions. Normalment són parts del cervell que controlen els estats d’ànim de l’individu.
- Malalties físiques que tendeixen a propiciar canvis en l’estat d’ànim i esdeveniments vitals amb alts nivells d’estrès.
Quins són els símptomes del trastorn bipolar?
- Sentir-se trist i abatut.
- Tenir moltes preocupacions.
- Sentir-se buit.
- Desconcentrar-se amb facilitat, no es pot focalitzar en res.
- Oblidar coses importants.
- Tornar-se menys enèrgic, perdre les ganes de fer activitats.
- Sentir-se esgotat.
- Patir insomni.
- Tenir pensaments suïcides recurrents.
2. Mania: és un sentiment extrem de benestar, energia i optimisme. Pot ser tan intensa que afecti la manera de pensar i jutjar; en aquest estat es poden creure coses estranyes sobre un mateix, prendre males decisions i comportar-se de manera vergonyosa, nociva i de vegades perillosa.
Dins de l’estat de mania, el subjecte pot:
- Sentir-se extremadament animat i content.
- Estar molt nerviós o alterat, fins i tot pot presentar ansietat.
- Canviar de tema ràpidament en les converses i parlar molt ràpid.
- Estar irritat, més sensible del normal o sentir-se inquiet.
- Tenir problemes per agafar el son i descansar.
- Intentar fer moltes coses al mateix temps i estar desmesuradament actiu.
- Posar-se en risc: Gastar diners sense meditar-ho, tenir sexe sense precaucions…
Quin és el tractament del trastorn bipolar?
Igual que en els trastorns adaptatius, hi ha teràpies que poden ajudar molt a millorar la situació del subjecte. No obstant això, en trastorns bipolars els fàrmacs estabilitzadors de l’ànim són necessaris.
Quin tractament convé més?
Això ho ha de decidir el psiquiatre segons l’estat clínic del pacient, predominança d’episodis depressius o maníacs…
Durant quant temps s‘ha de prendre un estabilitzant de l’ànim?
- Recaigudes freqüents.
- Episodis psicòtics.
- Consum abusiu d’alcohol o drogues.
- Estrès continuat a casa o a la feina.
Llavors, és útil el tractament psicològic per al trastorn bipolar?
- Psico-educació.
- Seguiment de l’estat d’ànim.
- Estratègies per a la identificació de diferents estats d’ànim.
- Ajuda per a augmentar la capacitat d’afrontar problemes en la vida diària.
- Ajuda a familiars.