Investigadors de l’Institut Salk en La Jolla, Estats Units, han descobert que la pèrdua d’un receptor clau per a un tipus especifico de neurones inhibidores del cervell pot ser responsable d’alguns trastorns neurodegenerativos com l’autisme o l’esquizofrènia, segons un treball publicat en Molecular Psychiatry.
La importància d’aquest receptor, anomenat mGluR5, ja havia quedat demostrat en altres àrees del cervell però ningú havia estudiat el paper específic que pot jugar en un tipus de cèl·lula coneguda com a neurones inmunorreactivas a la parvalbumina, que són claus en el desenvolupament cognitiu i en l’aparició de determinats patrons d’oscil·lació de les ones cerebrals.
Hem trobat que, sense aquest receptor en les cèl·lules parvalbumina, els ratolins tenen molts dèficits conductuals greus, ha explicat Terrence Sejnowski, cap del Laboratori de Neurobiología Computacional de Salk que ha liderat aquesta recerca.
En estudis previs els científics havia observat que, quan la senyalització molecular s’interromp en aquestes cèl·lules durant el seu desenvolupament, les connexions neuronals no es formen correctament.
I treballs d’altres grups investigadors havien demostrat també que els receptors mGluR5, que transmeten la senyalització de glutamato al cervell, estan relacionats amb altres trastorns com l’addicció, l’ansietat o la síndrome de X Fràgil. En aquests casos, no obstant això, es veu afectat per les cèl·lules excitadoras i no per les inhibidores com les neurones inmunorreactivas a la parvalbumina.
Per analitzar el paper d’aquests receptors en les cèl·lules parvalbumina l’equip de Salk es va unir a científics de la Universitat de Califòrnia en Sant Diego (UCSD) per veure què succeïa quan el receptor s’eliminava de manera selectiva d’aquestes cèl·lules després de formar-se en el cervell.
En aquests casos, un treball en ratolins va demostrar que aquests tenien greus problemes de desenvolupament, com a comportaments antisocials o un comportament obsessiu-compulsiu. A més, els estudis d’activitat neuronal van revelar que els cervells dels animals s’assemblaven als detectats en humans que sofreixen esquizofrènia.
LA XARXA NEURONAL SE SEGUEIX CONFIGURANT DESPRÉS DE NÉIXER
Això implica que els canvis després del naixement, i no només els que es donen abans, condicionen la forma en què la xarxa neuronal queda configurada, ha afegit Margarita Behrens, també autora de l’estudi.
Els resultats suggereixen que una alteració en els receptors mGluR5 en aquestes cèl·lules del cervell pot ser crítica per a la formació d’alguns trastorns neurodegenerativos, afegeix Sejnowski, que celebra la troballa ja que mostra com el canvi molecular és potencialment reversible.
Les cèl·lules estan encara vives, per la qual cosa si podem trobar la manera d’entrar i canviar alguns d’aquests interruptors moleculars podríem ser capaços de posar les cèl·lules de nou en funcionament, en un estat saludable, diu.
A més, els autors consideren que el treball hauria de servir d’advertiment a la indústria per desconfiar dels fàrmacs que actuen contra el mGluR5, ja que pot afavorir canvis conductuals inesperats.
