Les tècniques de re-equilibri: objectiu i beneficis

Les tècniques de re-equilibri tenen com a objectiu principal regular el sistema nerviós i emocional. La seva pràctica permet re-equilibrar els hemisferis cerebrals i els nivells de neurotransmissors, promovent un estat de benestar integral.

Cada vegada més persones s’interessen per aquestes tècniques gràcies a la seva capacitat per complementar les activitats diàries i millorar la qualitat de vida. A més, compten amb estudis científics que avalen la seva eficàcia i eficiència.

En què consisteixen les tècniques de re-equilibri?

Aquestes pràctiques solen combinar elements com la respiració, la digitopressió, els moviments oculars, el tapping i altres moviments corporals. Són exercicis ràpids i senzills, amb una durada mitjana d’entre 5 i 10 minuts, però requereixen constància per obtenir resultats duradors. En aproximadament 3 mesos, aquestes tècniques poden generar un hàbit i ajudar a reeducar la ment.

A continuació, et presentem algunes de les tècniques més efectives que pots començar a practicar avui mateix.

Tècniques clau de re-equilibri

La Respiració Ionitzada

Aquesta tècnica consisteix a inhalar profundament pel forat nasal esquerre, mentre es tapa el dret amb el dit polze, i després exhalar pel dret, tapant el forat esquerre. Repeteix aquesta dinàmica durant almenys 5 minuts, preferiblement amb els ulls tancats, per regular els nivells d’oxigen cerebral.

La Marxa Creuada

Realitza moviments contralaterals similars a caminar, però romanent al mateix lloc. Aquest exercici integra els hemisferis cerebrals i estimula la coordinació motora.

El Ganxo de Cook

Una tècnica senzilla però potent per activar els circuits d’energia del cos, relaxar el sistema nerviós i millorar la memòria i la concentració. Consta de dues parts:

  • Primera part: Seu o estira’t, creua les cames i uneix les gemmes dels dits de totes dues mans formant una esfera. Col·loca la punta de la llengua al paladar, respira profundament i empassa la saliva generada.
  • Segona part: Realitza el mateix procés, però amb les cames i braços descruzats.

La Respiració del Badall

Ideal per reduir l’estrès, induir el son i alliberar tensions. Inhala profundament pel nas i exhala per la boca com si emparessis un vidre, provocant badalls naturals. Aquest exercici també pot causar llagrimeig, un indici de relaxació profunda.

La Respiració del Rellotge

Imagina un rellotge davant teu. Realitza respiracions i moviments oculars segons les posicions dels números: 12, 3, 6 i 9. Aquest exercici ajuda a relaxar la ment i a millorar el focus visual.

Beneficis de les tècniques de re-equilibri

  • Regulació del sistema nerviós.
  • Millora de l’atenció plena i la memòria.
  • Reducció de l’estrès i l’ansietat.
  • Foment d’un estat emocional equilibrat.
  • Integració d’hàbits saludables a llarg termini.

Confia en els professionals del Gabinet Psicològic Mataró

Al Gabinet Psicològic Mataró, situat al cor de Mataró, comptem amb un equip de professionals altament qualificats en tècniques de re-equilibri i altres enfocaments terapèutics. Si desitges millorar el teu benestar físic i emocional, estarem encantats d’ajudar-te.

Comença avui a transformar la teva vida

Les tècniques de re-equilibri són una eina poderosa per millorar el teu benestar. Incorpora aquestes pràctiques a la teva rutina diària i gaudeix dels seus beneficis a llarg termini!

Mindful Eating: Alimentació conscient per millorar el teu benestar

La pràctica del mindfulness o atenció plena ens permet estar presents en el que fem, sense jutjar cap experiència. Aquest estil de vida ens ajuda a reconectar amb el moment present, calmant la ment i ensenyant-nos a estar en “Mode Ser” en lloc de “Mode Fer”. Una de les pràctiques més conegudes és el mindful eating, o alimentació conscient, que pot transformar la nostra relació amb el menjar.

Què és el Mindful Eating o Alimentació Conscient?

El mindful eating és una forma d’entendre i gaudir de la nostra relació amb el menjar. El seu objectiu principal és millorar el nostre benestar, tant a nivell emocional com físic, ajudant-nos a gaudir més de l’experiència de menjar i a adoptar hàbits saludables que beneficiïn la nostra salut a llarg termini.

Un exercici clàssic de l’alimentació conscient és la meditació de la raïm sec, en la qual es menja un raïm sec amb total lentitud, prestando atenció a cada un dels passos del procés de menjar: observar, saborejar, mastegant… Aquest exercici ens convida a reflexionar sobre preguntes com:

• Com es percep visualment l’aliment?
• Com fa olor?
• Com és la textura?
• A què sap?
• Quines sensacions notes quan el tries?

Beneficis del Mindful Eating: Liçons de la Meditació de la Raïm Sec

En practicar el mindful eating, podem aprendre a:

• Escoltar les senyals de fam i sacietat, permetent que ens guiin al començar i acabar de menjar.
• Diferenciar la fam emocional de la fam fisiològica.
• Reduir el ritme de la ingesta, mastegant lentament i dedicant temps a menjar en un entorn tranquil.
• Menjar de forma equilibrada, triant aliments pel seu valor nutricional i no pel plaer momentani.
• Observar les nostres reaccions emocionals cap al menjar sense jutjar-les, sigui positiva, negativa o indiferent.
• Notar aspectes com l’olor, la textura i el sabor dels aliments, millorant la nostra experiència al menjar.

La Importància de la Guia en la Pràctica del Mindful Eating

Tot i que la pràctica del mindful eating es pot iniciar de manera independent, és recomanable seguir una guia experta al principi, especialment per als novells. Practicar regularment ens permet menjar de manera més conscient i gaudir dels beneficis d’aquest enfocament dia rere dia.

Practica el Mindful Eating amb els Professionals del Gabinet Psicològic Mataró

Al Gabinet Psicològic Mataró, som especialistes en tècniques de mindfulness i podem ajudar-te a incorporar l’alimentació conscient a la teva vida. Si estàs buscant millorar el teu benestar físic i emocional a través d’una relació més equilibrada amb el menjar, no dubtis a contactar-nos. Estem aquí per guiar-te en el camí cap a una vida més plena i saludable.

Estàs llest per començar a menjar de manera més conscient?

La pràctica del mindful eating no només transformarà la teva manera de menjar, sinó també el teu benestar general. Fes de l’alimentació conscient part del teu estil de vida i gaudeix de tots els seus beneficis!

Los beneficios de la música en la enfermedad de Parkinson

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurològic progressiu que afecta el moviment, la coordinació i la salut emocional i cognitiva. Els seus símptomes, com els tremolors, la rigidesa o els problemes d’equilibri, solen agreujar-se amb el temps, impactant de manera significativa la qualitat de vida.

A més dels tractaments mèdics convencionals, en els darrers anys la musicoteràpia s’ha consolidat com una teràpia complementària eficaç. Estudis recents demostren que existeix una connexió innata entre el sistema auditiu i el motor, fet que permet sincronitzar els moviments al ritme de la música.

Com pot la música millorar els símptomes del Parkinson?

La música pot convertir-se en una eina poderosa per a les persones que pateixen Parkinson, oferint beneficis com:

  • Millora de la longitud i el ritme dels passos.
  • Increment de la coordinació, l’equilibri i la postura.
  • Estimulació de la percepció del ritme i l’harmonia.
  • Activació del control muscular i millora de la marxa.
  • Augment de la producció de dopamina.
  • Estimulació cognitiva i millora de l’estat d’ànim.
  • Reducció dels nivells d’ansietat.
  • Millora de l’expressió corporal i la comunicació.

Quina música és la més adequada per al Parkinson?

Per obtenir els màxims beneficis, és fonamental seleccionar cançons que s’ajustin a les preferències de la persona, amb característiques com:

  • Ritme marcat i fàcilment detectable.
  • Freqüències agudes i tonalitats harmòniques.
  • Volum mitjà-alt, sense arribar a ser molest.

Cançons recomanades

Tot i que les preferències personals són clau, aquestes cançons solen ser recomanades per a pacients amb símptomes lleus o moderats:

  • “Limón y sal” – Julieta Venegas.
  • “Me gustas tú” – Manu Chao.
  • “Rayando el sol” – Maná.
  • “Superstition” – Stevie Wonder.
  • “La camisa negra” – Juanes.
  • “Bésame mucho” – Consuelo Velázquez.
  • “I want to hold your hand” – The Beatles.

És crucial que les cançons les seleccioni un/a expert/a en musicoteràpia, que pugui dissenyar un pla adaptat a cada persona.

Tècniques de musicoteràpia més usades en el Parkinson

Algunes tècniques destaquen per la seva eficàcia en el tractament dels símptomes:

  • Tècnica RAS (Estimulació Auditiva Rítmica): Utilitza el ritme per estimular el moviment i és ideal per a persones amb autonomia al caminar.
  • Tècnica del tempo adequat: Consisteix a ajustar la velocitat de la música al pas del pacient, utilitzant eines com metrònoms.
  • Caminada amb i sense música: Alternar caminades amb i sense música millora les connexions cerebrals i eleva l’estat d’ànim.

Un enfocament professional i humà a Mataró

Al nostre Centre de Psicologia i Psiquiatria a Mataró, Gabinet Psicològic Mataró, comptem amb especialistes altament qualificats en teràpies com la musicoteràpia. Si busques millorar la teva qualitat de vida o la d’un ésser estimat, estem aquí per ajudar-te.

Contacta’ns avui mateix i descobreix com la música pot marcar la diferència en el tractament del Parkinson.

Què és el throning? Definició, característiques i senyals

En l’era digital, les relacions personals han canviat radicalment. La digitalització, les xarxes socials i la velocitat amb què compartim informació han transformat com ens relacionem amb els altres. Des de la primera foto amb aquella persona especial fins a les publicacions diàries, els nostres seguidors es converteixen en espectadors actius de la relació. Però, què passa quan l’objectiu d’una relació no és afectiu, sinó estratègic?

Definició de throning: el “joc de trons” en les relacions

El throning, que en anglès significa “seure al tron”, té el seu origen en dinàmiques com la hipergàmia, on les persones busquen parelles amb estatus superior. No obstant això, el throning no es centra en l’aspecte econòmic, sinó en millorar la reputació i l’ego.

Tal com explica el doctor Kumaar, especialista en relacions:

 “Consisteix a sortir amb algú que millori la nostra reputació i el nostre ego.”

En altres paraules, es busca una parella que projecti una imatge superior, augmentant així la nostra autoestima i la valia social aparent.

Característiques del throning i el seu impacte

Encara que el throning sembla una cosa nova, aquesta tendència ha existit sempre. Durant la infància i l’adolescència, molts competim per l’atenció dels populars amb l’esperança de ser acceptats al seu cercle. Amb l’arribada de les xarxes socials, aquesta pràctica s’ha multiplicat exponencialment.

Per què hem d’anar amb compte?

Tot i que pot resultar atractiu al principi, el throning comporta problemes importants:

  • Les relacions manquen de profunditat, genuïnitat i confiança.
  • La persona admirada pot aprofitar-se de la seva posició i poder.
  • A llarg termini, es generen ressentiments i distanciament.

Senyals de risc: per què ens sentim atrets pel throning?

Hi ha factors que ens fan més vulnerables a aquest tipus de relacions. És important identificar-los a temps per protegir la nostra salut emocional:

  • Inseguretat i baixa autoestima.
  • Desvinculació social.
  • Haver experimentat o sentit rebuig.
  • Rasgos dependents o evitatius de personalitat.
  • Dificultats en habilitats socials.
  • Inestabilitat emocional.
  • Conflictes familiars.
  • Sentiments de buit.
  • Confusió sobre la pròpia identitat.

Com evitar les relacions basades en el throning?

No hi ha res més valuós que una relació profunda, sincera i significativa. És essencial treballar l’autoestima, establir vincles saludables i reconèixer les nostres necessitats emocionals.

Si identifiques alguna d’aquestes senyals en tu o en algú proper, no dubtis a buscar ajuda. A Gabinet Psicològic Mataró, comptem amb un equip de terapeutes especialitzats disposats a ajudar-te.

Contacta amb nosaltres! Resoldrem tots els teus dubtes i t’acompanyarem en aquest procés cap a relacions més autèntiques i saludables.

El meu fill està enganxat al mòbil com el puc ajudar?

A l’era digital, els telèfons mòbils han canviat com ens comuniquem i accedim a la informació. Tot i això, el seu ús excessiu, especialment en adolescents, pot generar problemes greus en la salut mental, física i social.

Quins problemes pot causar l’addicció al mòbil?

1. Impacte en la salut mental
L’ús excessiu de mòbils i xarxes socials pot contribuir a l’ansietat, la depressió i l’autoestima baixa. Els adolescents tendeixen a comparar les seves vides amb imatges idealitzades a internet i generen un sentiment d’insuficiència. A més, la por d’estar sense mòbil, coneguda com a nomofòbia, pot causar dependència emocional.

2. Dificultats acadèmiques
Les constants notificacions i distraccions redueixen la concentració i afecten negativament el rendiment escolar.

3. Problemes físics
Dolor de coll, postura encorbada i fatiga ocular digital són comuns en lús prolongat del mòbil. A més, l’exposició a pantalles abans de dormir altera els cicles de son.

4. Relacions personals debilitades
El temps excessiu davant de pantalles pot afectar les habilitats socials i reduir la connexió emocional amb amics i familiars.

Senyals d’addicció al mòbil en adolescents

  1. Ús constant del mòbil fins i tot en moments inadequats.
  2. Irritabilitat o ansietat quan no tenen accés al dispositiu.
  3. Pèrdua d’interès en activitats offline, com ara esports o reunions socials.
  4. Problemes de son, com a dificultat per conciliar-lo o estar cansat constantment.
  5. Descens en el rendiment escolar i menys interès per les tasques.
  6. Aïllament social, preferint interaccions virtuals en lloc de cara a cara.
  7. Ocultació de l’ús del mòbil, mentint o amagant-lo.

Com ajudar el teu fill a superar l’addicció al mòbil

1. Parla amb el teu fill
Mantingues una conversa oberta sobre el seu ús del mòbil. Pregunta quines activitats realitza i si sent que passa massa temps connectat.

2. Estableix límits saludables
Defineix horaris per a l’ús del mòbil, especialment durant els àpats, les tasques escolars o abans de dormir. Utilitza aplicacions com Screen Time o Digital Wellbeing per monitoritzar el temps de pantalla.

3. Promou activitats offline
Fomenta activitats com esports, manualitats, lectura o trobades socials. Això no només redueix el temps de pantalla, sinó que també enforteix habilitats i relacions.

4. Crea zones lliures de tecnologia
Designa espais com el menjador o el dormitori com a àrees sense dispositius. Això millora la comunicació familiar i fomenta un ambient saludable.

5. Dóna l’exemple
Els adolescents tendeixen a imitar els adults. Regula el teu propi ús del mòbil i dedica temps de qualitat en família sense dispositius.

6. Busca ajuda professional si cal
Si l’addicció al mòbil afecta greument la vida del teu fill i les estratègies anteriors no funcionen, consulta un psicòleg especialitzat en adolescents i tecnologia.

Equilibri entre tecnologia i benestar

L’addicció al mòbil en adolescents és un desafiament creixent, però amb les estratègies adequades els pots ajudar a gestionar el seu temps de pantalla de manera conscient. No es tracta de prohibir els mòbils, sinó d’ensenyar-los a fer-los servir de forma equilibrada i productiva.

Si necessites ajuda, al nostre centre comptem amb especialistes en psicologia adolescent que et poden orientar. Contacta amb nosaltres!

L’autisme i la màscara de gènere

El Trastorn de l’Espectre Autista o TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que implica dificultats en diferents àrees de la vida d’una persona, com ara són les relacions socials i la comunicació, la falta de flexibilitat de pensament, la rigidesa de comportament, la dificultat pel que fa al reconeixement emocional i el processament sensorial divergent.

Tot i que avui en dia encara no es coneix l’origen de l’autisme, sí que sabem que és genètic. Diem que el TEA és un trastorn del desenvolupament perquè afecta la manera en què es desenvolupa una persona des que neix fins al final de la seva vida. És per això que un aspecte important a integrar és que l’autisme és una condició, no una malaltia. No podem parlar d’una recuperació del trastorn, ja que aquest implica una forma de ser i processar la informació molt diferent de la resta de les persones. Per això, de forma comuna, parlarem d’aquestes persones i de la seva forma de processar les coses des de la neurodivergència.

Existeix una àmplia variabilitat de les persones que comparteixen aquest diagnòstic. L’estereotip de persona amb autisme no fa massa justícia a les persones que creixen amb aquesta condició, ja que les estigmatitza. Cada persona amb aquest diagnòstic té unes habilitats, capacitats, necessitats i interessos individuals diferents. És per això que hem de tenir en compte que pot passar, en moltes ocasions, desapercebut, perquè no necessàriament ve lligat a una discapacitat intel·lectual, una falta d’expressió verbal o poca autonomia. És per això que ens referim al TEA com una discapacitat invisible, perquè no existeix un tret diferenciador físic. Així doncs, implica també una extensa variabilitat en la seva expressió en l’àmbit psicològic i conductual.

En aquest sentit, no ens podem oblidar de la màscara de gènere que existeix en les persones que conviuen amb aquest trastorn. Aquest és un tema d’especial rellevància actualment, ja que ens permet diferenciar els signes i símptomes presents en funció del gènere, i per tant afavorir-ne el diagnòstic i la intervenció. Les diferències de gènere són clares entre gènere femení i masculí, perquè el factor social i ambiental en el qual creixem determina com construïm les nostres habilitats.

Les dones amb autisme tenen tendència a emmascarar millor la simptomatologia; compensen les seves dificultats per complir millor amb les expectatives socials d’un comportament adequat. És per això que observem que sovint presenten un llenguatge verbal més ric i sofisticat en comparació als homes amb autisme, així com un llenguatge no verbal més preservat (no presenten tantes dificultats sobre el contacte visual, la gesticulació i expressió facial).

Habitualment, les dones tenen dificultats per reconèixer i exterioritzar els sentiments, però aquestes dificultats amb relació a la intel·ligència emocional són més lleus o passen més desapercebudes que en el cas dels homes. També, conductualment no solen tenir reaccions físiques o agressives, com és més probable en el cas dels homes.

En l’àmbit social, les dones presenten grups socials reduïts i mostren un major interès o habilitats per relacionar-se que els homes. Alhora, presenten interessos restringits que passen més desapercebuts, no tan peculiars, que les permeten adaptar-se a l’entorn més fàcilment (els animals, per exemple). En aquest sentit, les dones solen ser més conscients de com actuar socialment i solen formar part de les dinàmiques socials.

A més a més, les noies solen tenir un nivell de perfeccionisme i interès amb els altres que poden arribar a presentar altres trastorns comòrbids com és l’ansietat o la depressió o un trastorn de la conducta alimentària. Per aquest motiu, també solen tenir dificultats per trobar un diagnòstic clar a què els hi succeeix.

En el cas de l’expressió de l’autisme en els homes, presenten dificultats de relació social i de comunicació, acompanyades de rigidesa en la comunicació no verbal. Per exemple, solen tenir un contacte ocular pobre, no solen gesticular massa ni mostrar massa expressions facials.

A més a més, solen mostrar-se rígids davant dels canvis, les injustícies i el propi, i sovint aquests poden anar acompanyats d’una conducta poc ajustada i dificultats per regular les seves emocions i conducta. De fet, amb molta freqüència, solen presentar estats d’ànim ansiós-depressius fluctuants.

Els homes solen presentar interessos específics i peculiars, i amb freqüència, solen tenir conductes repetitives en relació amb aquests interessos (per exemple, els trens, les matemàtiques, o l’astronomia). També, solen mostrar dificultats per a comprendre situacions socials, què pensen o senten les altres persones en aquestes situacions i, per tant, tenen dificultats per a saber actuar i navegar en les relacions socials.

En conclusió, les dones presenten un diagnòstic més tard i solen emmascarar millor les conductes o expressions de les dificultats del TEA. Així doncs, si observes la presència d’alguna d’aquestes dificultats i vols aprofundir sobre el teu cas, al Gabinet Psicològic Mataró t’oferim suport professional i acompanyament per a persones que presenten TEA. Estem aquí per a ajudar-te en cada pas del procés.

0 Comments

Relaxació Muscular Progressiva: tècnica efectiva per reduir l’ansietat

L’ansietat és un dels problemes de salut mental més comuns avui dia. Existeixen diverses estratègies per gestionar-la, i entre les més eficaces hi trobem les tècniques de relaxació. Una de les més reconegudes és la Relaxació Muscular Progressiva.

Què és la Relaxació Muscular Progressiva?

Es tracta d’una tècnica estructurada en tres fases que busquen reduir progressivament el temps necessari per assolir un estat de relaxació. Les darreres fases estan dissenyades per aplicar aquesta tècnica en qualsevol situació quotidiana, facilitant-ne la integració en el dia a dia.

És important practicar-la en un ambient tranquil, combinant-la amb la respiració diafragmàtica. Al final de cada fase, es recomana fer tres respiracions profundes per reforçar la sensació de calma.

Fases de la Relaxació Muscular Progressiva

1. Relaxació progressiva

En aquesta primera fase, s’apliquen tensions lleus i controlades a diferents grups musculars seguint un ordre:

  • Mans i braços
  • Front i cap
  • Cara i coll
  • Esquena i abdomen
  • Cames i peus

Cada tensió es manté durant 3-4 segons, seguida d’una relaxació de 20-30 segons. Aquest contrast ajuda a identificar les diferències entre tensió i relaxació. És fonamental no aplicar més del 70% de força per evitar lesions.

2. Relaxació sense tensió

En aquesta fase, es busca assolir un estat de relaxació sense necessitat de tensar els músculs. Es segueix el mateix ordre que en la fase anterior, però amb un enfocament més conscient en la relaxació directa.

En finalitzar, es fa un “control” per identificar possibles zones de tensió. Si alguna zona roman tensa, s’aplica el mètode de tensió-relaxació només en aquesta àrea.

3. Relaxació diferenciada

Després d’almenys 15 dies de pràctica, hauríem de ser capaços de relaxar-nos només amb la respiració diafragmàtica i una sensació general de calma, sense necessitat de treballar múscul per múscul.

L’objectiu és mantenir-nos relaxats en situacions quotidianes, com parlar per telèfon, utilitzant només els músculs necessaris per a l’activitat.

Beneficis de la Relaxació Muscular Progressiva

Aquesta tècnica ajuda a alleujar els símptomes d’ansietat, millora la qualitat del son i promou un estat de benestar general. És una eina accessible i efectiva per gestionar l’estrès diari.

Si vols aprendre més sobre aquesta tècnica o explorar altres estratègies de relaxació, al Gabinet Psicològic Mataró comptem amb especialistes que poden guiar-te en aquest procés. Contacta’ns i comença a gaudir d’una vida més tranquil·la i equilibrada!

Mites sobre l’amor romàntic

L’amor romàntic és un ideal basat en un amor perfecte, incondicional i sempre feliç, molt present en pel·lícules, llibres, cançons i altres formes culturals. Aquest ideal ha influït enormement en les nostres expectatives sobre les relacions de parella, tot i que sovint es basa en creences errònies.

Tot i això, avui dia sabem que moltes creences associades a l’amor romàntic són només mites que no es corresponen amb la realitat. Aquests mites poden afectar negativament la manera com vivim i entenem les nostres relacions sentimentals.

Principals mites sobre l’amor romàntic

  1. L’amor «tot ho pot»:
     Es creu que les parelles perfectes no tenen ni conflictes ni problemes. Això és fals. Sentir amor no garanteix que tot flueixi sense esforç. Les discussions formen part duna relació de parella sana i són necessàries per créixer junts. El que és important no és evitar-les, sinó aprendre a gestionar-les de manera adequada.
  2. La mitjana taronja:
    Aquest mite planteja que hi ha una sola persona destinada per a cadascú. És fals i perillós, ja que ens pot portar a aferrar-nos a relacions tòxiques per por de no trobar una altra persona que «encaixi» amb nosaltres. L’amor no s’ha de basar en la perfecció sinó en la connexió genuïna i real.
  3. Atracció exclusiva:
    Es creu que l’amor etern elimina qualsevol atracció cap a altres persones. Això és fals. Sentir atracció per algú més és natural i no vol dir que estimem menys la nostra parella. El que és important és establir acords clars sobre el tipus de relació que volem mantenir i respectar aquests límits.
  4. La passió ha de ser infinita:
    Un altre mite és que l’amor veritable sempre és apassionat. Això és fals, ja que les relacions evolucionen. Després de la fase inicial d’enamorament, marcada per l’alliberament d’hormones com l’oxitocina i dopamina, arriba una etapa més estable i de complicitat. Aquest desenvolupament és completament sa i no significa que la relació hagi perdut el seu valor o s’hagi d’acabar.

Si creus que les teves relacions de parella estan influenciades per aquests mites o tens problemes sentimentals, no dubtis a contactar amb el Gabinet Psicològic Mataró. Comptem amb especialistes que poden ajudar-te a construir una relació més saludable i satisfactòria.

Contacta amb nosaltres! T’acompanyarem pel camí cap a una relació més conscient i real.

Eines psicològiques per a sobreviure a una catàstrofe

L’impacte psicològic en les víctimes de catàstrofes pot ser profund i durador, afectant tant el benestar emocional com la capacitat de funcionar en la vida diària. Quan es produeix una catàstrofe natural, com la DANA a València, el cervell humà no està preparat per “digerir” tal situació. Necessita temps per poder “entendre” i interioritzar el que ha succeït, ja que moltes persones han perdut família, llars, feina, i fins i tot fills. Són pèrdues que no es poden esborrar de la memòria i per a les quals no es pot estar preparat.

A continuació, es descriuen alguns dels efectes més comuns que poden afectar les persones que han sobreviscut a una tragèdia d’aquestes dimensions:

1. Trastorn d’Estrès Posttraumàtic (TEPT)

Les víctimes de catàstrofes poden experimentar TEPT, caracteritzat per reviure l’esdeveniment traumàtic a través de records intrusius, flashbacks, malsons i reaccions emocionals intenses. Això pot portar a evitar llocs o situacions que recorden la catàstrofe.

2. Ansietat i Depressió

L’ansietat i la depressió són respostes comunes després d’una catàstrofe. Les persones poden sentir-se aclaparades per la por a allò desconegut, la incertesa sobre el futur i la pèrdua de sers estimats o de béns materials. Això es pot manifestar en símptomes com la tristesa persistent, la manca d’interès en activitats que abans gaudien i canvis en l’apetit o el son.

3. Sentiments de Pèrdua i Dol

La pèrdua de sers estimats, de la llar o de la comunitat pot generar un profund dol emocional. Les víctimes poden experimentar un procés de dol complicat, que inclou la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació.

4. Desconnexió Social

Les catàstrofes poden portar a un sentiment d’aïllament. Les víctimes poden allunyar-se de les seves xarxes socials i familiars a causa de la vergonya, la culpa o la incapacitat de comunicar el que han viscut. Això pot agreujar els sentiments de solitud i desesperança.

5. Alteracions en la Identitat

Les catàstrofes poden desafiar la identitat d’una persona. La pèrdua d’una llar o d’un estil de vida pot fer que les víctimes es qüestionin qui són i com encaixen en el món després de l’esdeveniment.

6. Problemes de Salut Física

L’estrès psicològic també pot manifestar-se en problemes de salut física, com trastorns del son, problemes gastrointestinals i malalties cardiovasculars. La connexió entre la ment i el cos és forta, i l’estrès prolongat pot tenir efectes negatius en la salut en general.

Estratègies per afrontar els efectes d’una catàstrofe

Superar les dificultats que sorgeixen després de sobreviure a una catàstrofe pot ser un procés difícil, però hi ha diverses estratègies i enfocaments que poden ajudar:

  1. Cerca Suport Professional
    • Teràpia: Considera la teràpia amb un professional de la salut mental amb experiència en el tractament del TEPT. La teràpia cognitivo-conductual (TCC), la teràpia EMDR i la teràpia d’exposició són enfocaments efectius.
    • Grups de Suport: Unir-se a grups de suport on puguis compartir experiències amb altres persones que han passat per situacions similars pot ser molt beneficiós.
  2. Educació sobre el TEPT
    • Informar-te sobre el TEPT i els seus símptomes pot ajudar-te a entendre el que estàs experimentant i a normalitzar les teves reaccions.
  3. Tècniques de Gestió de l’Estrès
    • Mindfulness i Meditació: Practicar mindfulness pot ajudar-te a estar present i reduir l’ansietat. La meditació i la respiració profunda són eines útils.
    • Exercici Físic: L’activitat física regular pot millorar l’estat d’ànim i reduir l’estrès. Troba una activitat que gaudeixis, com caminar, córrer o practicar ioga.
  4. Establir Rutines
    • Crear una rutina diària pot proporcionar una sensació de normalitat i control. Inclou activitats que et facin sentir bé i que t’ajudin a relaxar-te.
  5. Expressió Emocional
    • Escriure en un diari, pintar o participar en altres formes d’expressió artística pot ser una forma efectiva de processar les teves emocions.
  6. Connexions Socials
    • Mantén el contacte amb amics i família. Parlar sobre les teves experiències i sentiments amb persones de confiança pot ser reconfortant.
  7. Evitar l’Aïllament
    • Encara que pot ser temptador aïllar-se, intenta involucrar-te en activitats socials o comunitàries. La connexió amb altres pot ser sanadora.
  8. Establir Metes Petites
    • Fixar metes petites i assolibles pot ajudar-te a recuperar un sentit d’assoliment i direcció en la teva vida.
  9. Cura Personal
    • Cuida’t a tu mateix, tant mentalment, físicament, emocionalment com espiritualment. Consisteix a establir límits i prendre temps per descansar i recarregar energies.

Cuidar la salut mental després de sobreviure a una catàstrofe és fonamental a causa del gran impacte psicològic que aquests esdeveniments poden tenir en les persones. Les catàstrofes naturals, com terratremols, huracans, incendis o inundacions, no només afecten la seguretat física, sinó que també alteren profundament el benestar emocional i mental de qui les experimenta. Una atenció adequada permet sanar emocionalment, enfortir la resiliència i tornar a la vida quotidiana d’una manera saludable i sostinguda.

Si necessites ajuda professional, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs especialitzats a Gabinet Psicològic Mataró i intentarem ajudar-te al més aviat possible.

Què és el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i quines són les seves característiques?

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn d’origen neurobiològic que afecta el sistema nerviós i el funcionament cerebral. Això significa que el cervell de les persones amb TEA funciona de manera diferent, però no es considera una malaltia. Aquest trastorn afecta aproximadament 1 de cada 110 nens, amb una prevalença més alta en nens que en nenes. A més, existeixen diferents graus d’autisme segons el nivell d’ajuda que necessita cada persona.

Característiques principals del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)

No tots els casos de TEA presenten les mateixes característiques, però solen compartir algunes de les següents:

  • Interacció social: dificultats en habilitats socials, interès compartit i comprensió de les emocions i pensaments dels altres.
  • Comprensió i gestió emocional: desafiaments en la identificació i expressió de les emocions pròpies i alienes.
  • Comunicació verbal: dificultat per entendre els missatges i captar la intenció del missatge.
  • Comunicació no verbal: problemes per interpretar gestos, expressions facials i la direcció de la mirada.
  • Interessos obsessius i restringits: àrees d’interès molt concretes que poden ser intenses.
  • Comportament estereotipat: tendència a realitzar activitats o rituals repetitius.
  • Rigidesa de comportament: dificultat per adaptar-se a canvis en la rutina o l’entorn, fins i tot mínims.
  • Processament sensorial: algunes persones amb TEA mostren reaccions intenses o reduïdes a certs estímuls sensorials, com sons, olors, llums o textures.

Àrees de treball en el desenvolupament de nens amb TEA

En el tractament del TEA amb nens, se solen abordar les següents àrees per millorar les seves habilitats i benestar:

  • Comunicació: segons el nivell de desenvolupament lingüístic del nen, es dissenyen activitats que fomenten la comunicació i enforteixen les habilitats socials.
  • Intel·ligència emocional: es treballa el reconeixement i expressió de les emocions mitjançant fotos, dibuixos i vídeos.
  • Organització: creació de rutines i aprenentatge d’hàbits per millorar l’autonomia.
  • Autoestima i confiança: ajudem que el nen entengui què és el TEA i treballem l’autoacceptació.
  • Ansietat: s’aborden els símptomes d’ansietat que poden sorgir de la baixa tolerància a la frustració.

Suport professional per al Trastorn de l’Espectre Autista

El TEA és un trastorn complex, i el seu tractament requereix un enfocament especialitzat per comprendre les seves particularitats i adquirir eines de gestió. A Gabinet Psicològic Mataró oferim suport professional i acompanyament per a famílies i persones amb TEA. Si necessites orientació o tractament, estem aquí per ajudar-te en cada pas del procés.