El vincle entre el nostre cos i la nostra ment és innegable. Quan aquestes dues facetes de la nostra existència estan desalineades, poden sorgir una sèrie de problemes físics, des de tensions musculars a malalties gastrointestinals. Has notat que durant períodes d’estrès, els cabells cauen més, o experimentes problemes cutanis i digestius? És important reconèixer que moltes de les malalties comunes a la societat actual tenen races emocionals. La colitis ulcerosa, la gastritis i el dolor de Crohn, per exemple, poden estar relacionats amb l’estrès i altres tensions emocionals.

Aquests problemes, coneguts com a Trastorns Psicosomàtics, no tenen un origen purament físic, sinó que estan influenciats per factors psicològics. És essencial aprendre a identificar quan estem somatitzant. Alguns símptomes comuns inclouen mals d’esquena, molèsties estomacals, marejos, palpitacions i pèrdua de pèl.

Els trastorns psicosomàtics abasten una varietat de condicions, des de trastorns gastrointestinals fins a problemes de la pell i el sistema nerviós. Reconèixer la connexió entre les nostres emocions i la nostra salut física és el primer pas per abordar aquests problemes de manera efectiva.

En molts casos, les persones que experimenten trastorns psicosomàtics s’enfronten a sentiments d’ansietat i de frustració, ja que els símptomes físics poden ser desconcertants i difícils de tractar amb mètodes convencionals. És crucial entendre que la teràpia psicològica pot ser una poderosa eina per abordar aquests problemes a llarg termini.

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria a Mataró, comptem amb professionals dedicats que poden ajudar-te a entendre i superar aquests desafiaments. No dubtis a contactar-nos per obtenir més informació i començar el teu viatge cap al benestar emocional i físic.

María Zubia del Barrio
Psicóloga

 

El suïcidi és una problemàtica que afecta moltes persones a Espanya. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, cada dia es registren 11 casos de suïcidi al país. Aquesta realitat requereix que estiguem preparats per abordar-la de manera adequada i compassiva.

Quan algú proper expressa pensaments suïcides, és crucial actuar de manera ràpida i compassiva. Contrari a la creença popular, parlar sobre el tema no incita a l’acte suïcida, sinó que pot reduir el risc en permetre que la persona expressi les seves emocions i els seus pensaments.

Per ajudar algú amb ideació suïcida, és important mostrar comprensió i afecte, però també és fonamental fer preguntes directes per avaluar el risc. Algunes preguntes que podeu fer inclouen:

  • Has pensat en la mort?
  • Has intentat fer-te mal o pensat en el suïcidi?
  • Has ideat un pla per fer el suïcidi?
  • Tens accés a mitjans per fer-te mal, com ara pastilles o armes

A més, és crucial estar atent als senyals d’alarma que podrien indicar un risc imminent de suïcidi, com ara comentaris negatius sobre si mateix, canvis extrems d’humor o comportaments de risc.

En cas que la persona hagi intentat suïcidar-se, és essencial actuar ràpidament. No la deixis sola, truca als serveis d’emergència i, si és possible, acompanya-la a l’hospital més proper.

Al nostre centre de psicologia a Mataró, comptem amb professionals qualificats que poden ajudar-te a entendre i abordar aquest tipus de situacions de manera adequada. No dubtis a contactar-nos per rebre ajuda i orientació.

Maria Zubia del Barri
Psicòloga

Descobreix com cuidar de la teva salut mental a Gabinet Psicològic Mataró! Els mecanismes de defensa i el seu impacte en el teu benestar diari.

En la nostra vida quotidiana, ens enfrontem a reptes emocionals i situacions estressants que requereixen protecció. Els mecanismes de defensa són estratègies psicològiques automàtiques que utilitzem per fer front a amenaces percebudes i reduir l’ansietat, protegint la nostra autoimatge.

És crucial comprendre aquests mecanismes i aprendre a identificar quan es converteixen en un problema per mantenir una bona salut mental. Tot i que proporcionen alleujament temporal, no sempre són la millor manera d’enfrontar reptes emocionals a llarg termini.

Alguns mecanismes de defensa inclouen:

  1. La Represió: Amagar pensaments dolorosos a l’inconscient, podent causar problemes psicosomàtics o manifestar-se en malsons.
  2. La Projecció: Externalitzar pensaments no desitjats en altres, comú en nens i persones amb dificultats per acceptar sentiments de culpa.
  3. El Desplaçament: Redirigir emocions a una altra persona o objecte per alleujar l’ansietat, com expressar ràbia en conduir després d’un mal dia.
  4. La Sublimació: Canalitzar impulsos inacceptables cap a activitats constructives, comú en persones amb trastorns addictius que es converteixen en terapeutes.
  5. La Negació: Rebutjar la realitat d’aspectes dolorosos, com la fase de negació en processos de dol.
  6. La Racionalització: Construir justificacions lògiques per explicar comportaments difícils d’acceptar.
  7. La Regressió: Tornar a estadis més infantils en situacions de malestar.
  8. La Dissociació: Desconnectar la ment de si mateixa davant situacions traumàtiques, podent derivar en un trastorn dissociatiu.

¿Quan es converteixen en un problema?

  • Si afecten la teva qualitat de vida.
  • Si són massa inflexibles o rígids.
  • Si s’utilitzen de manera extensa o excessiva.

Si experimentes comportaments poc adaptatius, malestar psicològic, patrons de comportament destructius o dificultats per enfrontar conflictes, és recomanable buscar ajuda. A Gabinet Psicològic Mataró, oferim teràpia presencial i en línia. Contacta’ns per obtenir suport i cuidar del teu benestar mental!

El procés terapèutic és un tractament realitzat a través de sessions entre un professional de psicologia i el pacient. Aquest procés cerca ajudar la persona a superar situacions que generen malestar, promovent el seu benestar general.

Descobreix la importància d’abordar no només el problema expressat per la persona, sinó també el que genera. Cada procés terapèutic s’adapta a la singularitat de la vivència sense jutjar ni minimitzar. Reconeixem que les persones inicien teràpia per diverses raons, i no només quan hi ha problemes evidents, sinó també a la recerca de creixement personal.

En el nostre enfocament terapèutic valorem la importància de l’enllaç entre el professional i la persona. Aquest enllaç és crucial, ja que la persona se sent valorada, escoltada i reconeguda en el procés de transformació.

És fonamental comprendre que els processos terapèutics no són lineals ni sempre fàcils. En explorar aspectes que han estat guardats per supervivència, és normal experimentar agitació emocional. No idealitzem aquest procés; al contrari, reconeixem que enfrontar el que fa mal és el primer pas per tirar endavant.

Si busques iniciar un procés terapèutic, al Gabinet Psicològic Mataró, el nostre equip treballarà conjuntament per oferir-te la millor atenció. Et convidem a embarcar-te en un viatge cap al benestar emocional i personal!

Cristina Pedrero Torrent, Gabinet Psicològic Mataró

Els canvis cerebrals a les víctimes de violència de gènere són una preocupació seriosa i, segons estudis recents, poden tenir un impacte significatiu. En termes generals, es considera víctima de violència de gènere aquella dona que ha experimentat actes de violència física o psicològica, amenaces, coacció o privació de llibertat per part del seu cònjuge, excònjuge, parella de fet o exparella, fins i tot si no hi ha hagut convivència. Des del 2014, també es considera víctima de violència de gènere els fills menors d’aquestes dones.

És important assenyalar que el 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Segons les estadístiques del 2022 a Espanya, es van presentar 182,078 denúncies per violència de gènere, sent el 71.6% emeses per les mateixes víctimes i només l’1.8% per familiars. Destacant que un 77,4% de les 57,059 sentències van ser condemnatòries.

En el desglossament per comunitats autònomes el 2022, Andalusia (7,417), el País Valencià (5,007) i la Comunitat de Madrid (3,062) van tenir el nombre més gran de víctimes. El nombre de dones assassinades va pujar a 47 el 2023, i des del 2003 la xifra total és de 1,231. A més, es van comptabilitzar 46 menors orfes el 2023, augmentant a 423 des del 2013.

Durant els darrers cinc anys, diversos estudis científics han demostrat que el maltractament pot generar dèficits neuropsicològics i diverses psicopatologies a la víctima, com ara trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió, trastorns alimentaris, ansietat, insomni, baixa autoestima, inseguretat i por.

La ressonància magnètica estructural ha revelat a les víctimes menys volum i superfície cerebral en àrees específiques com el solc temporal, el gir inferior frontal i l’occipital dret.

És rellevant destacar que la violència patida durant l’embaràs provoca canvis a les estructures cerebrals del nadó, detectables poc després del naixement i persistents durant la infància, augmentant les probabilitats de problemes psicològics.

El primer estudi mundial sobre aquesta temàtica va ser realitzat per un equip de recerca de la Universitat de Granada, els resultats del qual es troben a la revista Journal of Interpersonal Violence.

Al nostre Gabinet de Psicologia i Psiquiatria, ubicat al centre de Mataró, comptem amb professionals experts en aquesta temàtica i més. Contacta’ns per a sessions presencials o en línia, adaptades a les teves necessitats, i treballa amb nosaltres cap a la recuperació i el benestar.

Norma Gallart Sánchez

Ens ajuden les emocions a la nostra vida o ens limiten? Seria tot més fàcil si no les tinguéssim? Què en penses? Quina és la teva posició al respecte?

Les emocions se succeeixen diàriament, i estan presents en tots els àmbits on ens movem i relacionem; a la família a través dels nostres pares, germans i fills, i també a la parella, en l’àmbit social i en el terreny laboral.

Creus que seria millor poder estar sempre contents, feliços i no passar per moments de tristesa, ràbia, o frustració…?

D’entrada la resposta a aquesta pregunta evidentment podria ser un SÍ enorme i rotund; el problema és que seria un SÍ exempt de la realitat en què vivim. Resulta impossible i dic impossible viure sense que passi alguna cosa que ens pugui molestar o fer malbé. Al cap i a la fi, no podem evitar que ens pugui afectar quelcom d’alguna manera. Des d’aquesta total presència a la nostra vida, cal poder gestionar adequadament aquesta afectació emocional. Es fa imprescindible poder gestionar les nostres emocions.

Quan no gestionem adequadament les nostres emocions, és quan apareixen problemes tant amb nosaltres mateixos (ansietat, símptomes depressius, frustració, baixa autoestima i autoconfiança, impulsivitat, disminució de la capacitat de concentració…) com amb els altres (conflictes interpersonals, conductes defensives, agressives o passives, evitació dels problemes, incompliment de responsabilitats, dificultats a l’hora d’afrontar els problemes…).

Les emocions són inevitables i suposen un recurs adaptatiu de l’ésser humà, des que existim. Són eines que ens indiquen, que ens alerten del que ens convé o no, són com el nostre àngel de la guarda o com el nostre guardaespatlles (cadascú que esculli l’analogia que prefereixi), i cadascuna d’elles té la seva funció per ajudar-nos a adaptar-nos millor al medi on ens trobem. En definitiva, les emocions absolutament essencials ens ajuden a viure.

Quan apareixen, es desenvolupa tot un procés químic complexíssim al nostre organisme, segregant-se diferents substàncies a nivell cerebral, i apareixent canvis en el nostre cos a nivell físic (ritme cardíac, to muscular, respiració…), atorgant-se diferent quantitat d’energia a cada part del nostre cos. En un altre article d’aquest bloc explicarem tots els canvis que pateix el nostre organisme amb cada emoció, ja que és molt interessant i ens pot permetre comprendre’ns millor.

Entre les principals emocions i les seves funcions, podem anomenar les següents: L’alegria ens convida a compartir allò que ens ha fet sentir bé, fomentant a més les relacions socials (ja sabeu que l’ésser humà és un ésser social, necessitem els nostres iguals). La sorpresa ens ajuda a disposar d’un moment per integrar el que ha passat. La ràbia i l’enuig són senyals que ens conviden a la defensa després d’haver-nos sentit danyats. Val la pena recordar que sota la ràbia moltes vegades hi ha dolor, i connectar-hi ens pot permetre posar límits. La por ens facilita fugir dels perills, és una emoció que ens protegeix. I ens quedaria la tristesa, que és una de les més evitades, però la qual ens ajuda a escoltar i abraçar allò que ens dol, per tal de poder acceptar-ho i integrar-ho.

Com veieu, tenim un sistema emocional ben complet, el qual ens ajuda en el nostre dia a dia. Es tracta d’un mecanisme integrat en nosaltres del que podem i hem de fer ús, però que de vegades ens pot resultar difícil de gestionar. Per això, és important cuidar-ho i entrenar-ho. I mai és tard per això! Les emocions són les nostres grans aliades!

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró, realitzem teràpia presencial i online, i impartim diferents tallers i cursos, entre ells sobre intel·ligència i gestió emocional, els quals poden beneficiar-te per treballar aquest tema i molts altres. Si tens alguna pregunta, no ho dubtis i contacta amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’t.

 

Raquel Martínez

La temporada nadalenca, en la seva essència, evoca alegria, amor i celebració. No obstant això, darrere dels llums brillants i els somriures forçats, existeix un imperatiu silenciós però omnipresent: l’expectativa de ser i sentir-se feliç durant aquestes festes. Aquesta pressió pot desencadenar una àmplia gamma d’emocions i sentiments ambivalents i contradictoris, generant efectes negatius en la salut mental d’algunes persones.

 

El context cultural i social que envolta Nadal sovint estableix un estàndard inassolible de felicitat i celebració constant. S’espera que tots participem de l’esperit nadalenc, però per a molts, aquesta època de l’any pot ser aclaparadora i desafiadora emocionalment. Alguns elements desestabilitzadors són:

 

La pressió per a la felicitat constant

La pressió per a sentir-se feliç durant les festes pot ser intensa, especialment per a aquells que enfronten dificultats personals o familiars. Aquesta expectativa d’alegria perpètua pot provocar sentiments de culpa, ansietat, estrès i fins i tot depressió en aquells que no compleixen amb aquest ideal imposat.

Comparació i aïllament

Les xarxes socials i els mitjans de comunicació sovint mostren imatges idíl·liques de Nadal, generant un entorn propici per a la comparació. Les persones tendeixen a comparar les seves vides amb les representacions perfectes que veuen en línia o en els mitjans, la qual cosa pot portar a sentiments d’inadequació i aïllament.

Càrrega emocional i expectatives no complertes

La temporada nadalenca sol estar carregada d’expectatives sobre com haurien de ser les reunions familiars, els intercanvis de regals i la qualitat del temps que passem amb els éssers estimats. Quan aquestes expectatives no es compleixen, ja sigui degut a conflictes familiars, dificultats financeres o pèrdues personals, es pot generar una sensació de decepció, tristesa i desil·lusió.

Com podem afrontar el desafiament

  • Valida els teus sentiments: Comprèn que està bé sentir-se de manera diferent durant el Nadal. No tots experimentem alegria o felicitat en aquesta època, i està bé sentir tristesa, melancolia o fins i tot estrès.
  • Maneig d’expectatives: Ajusta i revalua les teves expectatives sobre la temporada nadalenca. Moltes vegades, la pressió de complir amb expectatives poc realistes pot ser aclaparadora. És important ser realista sobre el que es pot donar, aconseguir i sentir durant aquestes dates.
  • Autocura i límits: Realitza pràctiques d’autocura durant la temporada nadalenca. És necessari establir límits saludables, dir “no” quan sigui necessari i dedicar temps per a activitats que et brindin calma i benestar.
  • Focus en les connexions significatives: Busca connexions autèntiques i significatives en lloc de centrar-se en “el que toca”. Això pot incloure passar temps amb persones que no són familiars biològics.
  • Flexibilitat en les tradicions: Sigues flexible amb les tradicions. Explora noves maneres de celebrar o fins i tot optar per no seguir tots els costums típics si et generen estrès o malestar.
  • Busca suport professional: Si el malestar persisteix o es torna aclaparador, recorda que al Gabinet Psicològic Mataró podem oferir-te suport professional. La teràpia pot proporcionar un espai segur per a explorar aquests sentiments i trobar estratègies més específiques per a afrontar-los

 

El nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat en el centre de Mataró, realitzem teràpia presencial i online i et podem ajudar en aquest tema i molts altres. Si tens algun dubte, pots trucar-nos i estarem encantats d’atendre’t.

 

Pere Balaguer.

La majoria dels models de psicoteràpia s’han centrat a abordar les problemàtiques i trastorns que la persona ha patit des de la seva infància fins al moment present. No obstant això, cada vegada s’està tenint molt més en compte el paper fonamental que juguen les memòries prenatals a la nostra salut mental, emocional, física.

 

Molts dels traumes que ens aguaiten tenen el seu origen a les memòries prenatals (vida intrauterina) i naixement que, encara que latents, influeixen en el nostre moment i estat actual. Rescatant del subconscient la informació necessària podem alliberar, transformar i sanar aquests traumes, creences, patrons, emocions… Per això resulta crucial abordar amb especial interès aquesta temàtica.

 

Les memòries prenatals són totes aquelles memòries que han estat impregnades a les cèl·lules a través dels impactes emocionals, sensacions, experiències que l’embrió/fetus ha rebut a través de diversos canals i ha emmagatzemat, processat mitjançant programes inconscients. Quan es viuen impactes emocionals, d’intensitat considerable, durant l’embaràs les cèl·lules i les seves funcions queden afectades donant com a resultat que aquests traumes puguin romandre després del naixement i cronificar-se a la vida adulta.

 

Indagar sobre l’inici de la teva vida i treballar en això et pot ajudar a respondre interrogants que han estat molt de temps presents, a donar sentit a experiències viscudes, a conèixer-te millor, a adquirir les eines per a construir el teu futur comprenent el teu passat.

 

Estudis científics refereixen que aquest estudi de l’inici de vida englobaria els 6 mesos abans de la concepció a més del període gestacional pròpiament dit; ja que seria totalment decisiu, crucial i determinant per al nostre futur. El paper fonamental que exerceix la vida afectiva intrauterina, la importància de les reaccions dels progenitors, la influència dels incidents, de les emocions maternes, del seu estat anímic, de la gestió duta a terme, etc. Tot això quedarà reflectit a la nostra vida actual. La influència d’aquests primers mesos és tan gran que determina la manera d’enfrontar-nos als reptes, de relacionar-nos en l’àmbit intrapersonal i interpersonal, el nivell de gestió emocional, l’existència de patrons mentals, creences i esquemes mentals.

 

Important formular les següents preguntes i poder indagar en la seva resposta: Va ser un embaràs buscat/planificat? Va ser un embaràs desitjat? Et van tenir per a “salvar” la seva relació de parella? Com es van sentir els teus pares quan es van assabentar de la notícia? Desitjaven nen o nena? Va haver-hi alguna pèrdua gestacional prèvia? Com era l’estat emocional dels teus pares abans de l’embaràs? I durant l’embaràs? I l’estat de salut física? Parlaven amb tu durant l’embaràs? Va succeir alguna situació traumàtica durant la gestació?

 

L’embrió/fetus sent i percep els sentiments materns i les experiències queden gravades a foc a la memòria primitiva que residiran en el pla subconscient i condicionaran la resta d’experiències. A través de la teràpia de la vida intrauterina aquestes memòries es poden desactivar, reprogramar, alliberar, sanar.

 

Si estàs interessat/ada en aquesta teràpia i creus que et pot ajudar en el teu procés actual acudeix al nostre gabinet de psicologia i psiquiatria, situat en ple centre de Mataró, on comptem amb professionals altament qualificats en la temàtica. Estarem encantats d’atendre’t.

 

Norma Gallart Sánchez.

Una regressió la podem definir com el procés de reviure un moment esdevingut en el nostre passat. Cal esmentar que reviure i recordar són dos conceptes diferents. Quan recordem utilitzem la part de l’intel·lecte, la part racional, el nostre lòbul frontal. En canvi, reviure significa sentir en el moment present les emocions, sentiments, sensacions, percepcions, reaccions,… Tot això acompanyat dels pensaments, creences, idees que experimentem en el passat.

 

L’abordatge terapèutic és holístic, és a dir, es té en compte l’àrea mental, emocional, física i espiritual per a poder connectar amb l’experiència i alliberar-la, processar-la, desactivar-la, transformar-la.

 

Els pioners a portar al nostre país la Teràpia Regressiva han estat, principalment, el Dr. Brian Weiss i el Dr. José Luis Cabouli. Tots dos tenen moltíssima experiència en aquest camp i han escrit gran quantitat de llibres en els quals es pot comprovar el gran benefici que pot aportar aquesta teràpia.

 

Les sessions de Teràpia Regressiva han de ser dirigides per experts altament qualificats en la matèria per a ajudar el pacient a assolir els objectius terapèutics durant el procés. El terapeuta utilitza diverses tècniques, eines i estratègies, que poden ser hipnòtiques o no hipnòtiques, per a aconseguir que la persona connecti amb aquests records que resideixen al subconscient i poder reviure’ls. Fent ús d’un simbolisme seria com baixar al soterrani dels nostres records per a rescatar-los. El pacient està conscient en tot moment i decideix com processar l’experiència; ja que l’objectiu d’aquesta teràpia és fer conscient l’inconscient per a transformar. Així doncs, el pacient exerceix un rol actiu en cadascuna de les sessions.

 

La Teràpia Regressiva resulta molt útil per a poder alliberar la sobrecàrrega emocional i física, fer conscient l’inconscient, comprendre com aquest record, experiència, vivència continua afectant en el moment present, desactivar, processar, sanar, transformar l’impacte d’aquestes experiències a l’aquí i ara. Podem parlar de diferents tipus de regressions depenent del moment que es reviu: disseny de vida, vida intrauterina i naixement, infància, adolescència i vida adulta, vides passades, mort i espai entre vides, progressions cap al futur. Aquesta teràpia, no sols la podem utilitzar per a solucionar un símptoma o conflicte sinó també com a camí d’autoconeixement i transformació personal (la qual cosa ens pot enriquir i beneficiar moltíssim en el nostre desenvolupament vital).

 

Al nostre Centre de psicologia i psiquiatria, situat en ple cor de Mataró, comptem amb un equip de professionals altament qualificats en aquesta teràpia i en moltes altres. Si creus que podem ajudar-te estarem encantats d’atendre’t.

 

Norma Gallart Sánchez.

Les cartes projectives també es coneixen com a cartes associatives, terapèutiques o metafòriques. Són una eina molt útil per a treballar i abordar els processos més subconscients de la persona.  Aquestes s’utilitzen, normalment, a la fase d’intervenció i tractament encara que també poden resultar útils a la fase d’avaluació. És un complement important al llarg del procés terapèutic perquè facilita l’accés al conscient del material subconscient, la connexió, expressió i alliberament d’emocions bloquejades, així com la transformació d’aquestes, la presa de decisions, estratègies d’afrontament, el processament de la informació, etc.

 

Existeixen diversos tipus de cartes projectives depenent del que es desitgi treballar: aspectes de la personalitat, abordatge de traumes, dols, aspectes relacionats amb l’àmbit de la parella, àmbit familiar, relacional, etc.

 

Resulta de vital importància que el terapeuta estigui degudament format i especialitzat en el maneig d’aquestes tècniques perquè l’art resideix a tenir uns objectius clars i específics abans de treballar amb les cartes. Les preguntes que es formulen i el com es dirigeix la sessió són fonamentals per a obtenir els resultats terapèutics. Cal destacar que en aquest procés s’activen els hemisferis cerebrals perquè quan el pacient tria la carta aquesta selecció s’efectua des de l’hemisferi dret i quan la interpreta actua l’hemisferi esquerre.

 

Al present article em centraré a explicar en què consisteixen i de què tracten les cartes associatives Tandoo, Inner Active, Shame i les cartes MAR; ja que cadascuna d’elles són específiques i aborden aspectes diferents que requereixen explicacions idiosincràtiques. Hi ha models que contenen només una pila de cartes i altres que en contenen dues, com en el cas de les cartes Tandoo. Les cartes contenen imatges que han estat dissenyades per artistes i professionals de la psicologia.

 

  • Cartes Tandoo: consten de dues baralles; una d’elles conté 99 imatges que simbolitzen diferents estats, situacions que es poden donar a l’àmbit de la parella tant positives com negatives (com ara enamorament, seducció, plaer, desig, conquesta, descobriment, respecte, projecte de vida, companyia, compromís, família, problemes, conflictes, desacords, gelosia, traumes, abandó, ruptura, violència, problemes d’ira, traïció, etc.) i l’altra està formada per 44 imatges de senyals que representen un possible pla d’acció relacionat amb la situació a treballar. En ser cartes projectives no hi ha una única manera d’interpretar les cartes sinó tantes com la persona expressi, ja que es treballa amb la part metafòrica.

 

  • Cartes Inner Active: la baralla està formada per 75 cartes. A través d’elles es treballen els estats emocionals profunds i el que denominem “Les Parts del Self” que es refereix a les diferents parts que habiten a la nostra personalitat. El treball terapèutic consisteix a detectar aquestes parts, quin protagonisme té cada part a la vida de la persona, com influeix a la seva vida, què representa, etc. i la finalitat és integrar cadascuna d’elles com si estiguéssim encaixant cada peça d’un trencaclosques. Existeixen diverses “Parts del Self” però les més comunes són: la part controladora, la part impulsiva, la part ferida, la part rebutjada i la part d’afrontament i acceptació. El treball realitzat és molt profund i s’obtenen resultats molt potents a través de diverses sessions utilitzant aquesta eina terapèutica. El terapeuta ajuda al pacient en aquest camí d’autodescobriment dirigint-lo a través de les preguntes adequades, però és el mateix pacient qui exerceix el rol actiu en aquest procés.

 

  • Cartes Shame: estan compostes per 49 cartes i s’utilitzen per a treballar, principalment, els sentiments de culpa i vergonya des de la memòria implícita. La persona accedeix no sols a la part emocional sinó també experimenta les sensacions físiques i fisiològiques que li desencadena la culpa i la vergonya connectant amb els processos cognitius generats.

 

  • Cartes MAR: estan formades per una baralla per 72 cartes les quals estan indicades per a abordar els diversos processos del dol que una persona pot transitar al llarg de la seva vida com ara: ruptures de relacions, pèrdues materials, desastres naturals, defuncions, crisis vitals, suïcidis, pèrdues gestacionals/perinatals/neonatals, etc. així com l’afrontament de cada fase del dol. Aquestes cartes es basen en el procés MAR (Moviment cap al Record Agraït) de Carlos Odriozola i Teresa Garcés amb enfocament holístic, integrador i humanista podent-se utilitzar tant amb adults com amb nens i adolescents.

 

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat a Mataró, disposem d’un equip de professionals especialitzats en aquestes tècniques i moltes més que estaran encantats d’atendre’t si així ho desitges. Realitzem teràpies presencials i en línia perquè puguis triar la modalitat que més s’ajusti a les teves necessitats.

 

– Norma Gallart Sánchez.