Els problemes alimentaris constitueixen un dels reptes més freqüents i complexos en la nostra societat actual. Molts d’ells, com el que aquí es comentarà, comencen a manifestar-se en edats primerenques, generant d’una banda un malestar significatiu als pares i persones de l’entorn del nen, però per una altra, i en cas de ser detectat, possibilitant la prevenció de problemes futurs de major gravetat. Per això, val la pena aprofundir en una categoria que, tot i que ha aparegut recentment, resulta ser una de les situacions més significatives, tant per la seva prevalença com per les limitacions que provoca.

Aquesta problemàtica es conceptualitza com el trastorn alimentari que es posa de manifest pel fracàs persistent per complir les adequades necessitats nutritives i/o energètiques, i que es troben associades a un o més dels fets següents: Pèrdua de pes significativa (o fracàs per arribar a l’augment de pes o creixement esperat en els nens), deficiència nutritiva significativa, dependència de l’alimentació enteral o de suplements nutritius per via oral, i interferència important en el funcionament psicosocial. Així, s’ha de complir una o més de les característiques anteriors per ser diagnosticat. A més però, es requereix que el problema generi malestar significatiu, i per tant suposi una limitació per a la persona que el pateix i/o per als altres. En aquest sentit, pot aparèixer de diferents formes, tot i que les més freqüents són la manca d’interès per menjar o alimentar-se, la preocupació sobre les conseqüències negatives o repulsives que pot tenir el menjar, i l’evitació a causa de certes característiques dels aliments .

D’aquesta manera, les persones, i especialment els nens (ja que acostuma a presentar-se en la infància), mengen molt poc i/o eviten consumir certs aliments. Sent això així, és possible que ingereixin una quantitat tan baixa de menjar que arribin fins i tot a perdre molt pes, repercutint en el seu propi desenvolupament. Per això, resulten freqüents les deficiències nutricionals, podent arribar a ser fins i tot mortals. Al costat d’això, a més, aquestes persones poden tenir serioses dificultats a l’hora de participar en activitats socials, com ara menjar amb altres persones i mantenir el contacte amb els demés. En aquest sentit, és important diferenciar-lo del “menjar selectiu o capritxós” que apareix freqüentment en edats primerenques. En aquest cas, els nens per exemple, poden triar menjar aliments d’un determinat color, olor o consistència. Tot i això, aquesta manera d’alimentar-es relaciona amb certs aliments, i a diferència dels que presenten el trastorn, acostumen a tenir una gana normal, generalment mengen una quantitat de menjar suficient, i es desenvolupen correctament.

És habitual que en un primer moment, els pares acudeixin al metge per tal d’adoptar mesures nutritives adequades, o fins i tot per trobar l’explicació a les dificultats alimentàries. Així, és comú que els metges facin proves per detectar causes físiques. Tot i que en ocasions es puguin trobar (p.ex., al·lèrgies alimentàries, problemes del tub digestiu, etc), es considera que la principal explicació per a aquesta problemàtica és psicològica, estant en moltes ocasions associada a altres trastorns alimentaris. Com a conseqüència d’això, la intervenció, a més de mèdica o nutricional, s’ha de centrar en l’establiment d’hàbits adequats, en el treball emocional, i en l’establiment de pautes específiques per als pares.

Tots aquests aspectes es treballen especialment des de la Teràpia Cognitiu-Conductual, la qual abasta tant població adulta com infantil i juvenil. Aquesta, entre d’altres, és una de les especialitats que posseeix el nostre centre de psicologia, situat a Mataró. Per obtenir més informació, pots contactar amb nosaltres. Estarem encantats d’ajudar-te.

Les nostres vides es troben plenes de situacions i experiències que ens fan evolucionar i desenvolupar-nos com a persones. Algunes d’elles, si ho pensem, és possible que les hàgim percebut com desbordants, o difícilment combatibles. D’altres, en canvi, les haurem pogut gestionar amb relativa facilitat, la qual cosa molt possiblement haurà facilitat que la nostra autoconfiança augmentés. A vegades, però, és probable que ens haguem enfrontat a alguna situació en la qual percebíem que teníem les eines suficients per fer-li front, però ens haguem sentit frustrats davant la impossibilitat de modificar-la.

Això últim és especialment important, ja que la interpretació que fem sobre els esdeveniments interns (personals) o externs, serà clau per a comprendre la nostra manera de comportar-nos davant d’aquests. En altres paraules, si considerem que tot està al nostre abast i que som capaços de resoldre/controlar qualsevol cosa, serà més probable que ens acostem i lluitem davant els esdeveniments. D’altra banda, si tendim a concebre les circumstàncies com difícilment manejables i incontrolables, és possible que optem per allunyar-nos i resignar-nos. El més important aquí és comprendre que els extrems gairebé mai són positius, i en aquest cas, adaptatius. És a dir, sempre optar per un estil d’afrontament sense tenir en compte les característiques de la situació i els recursos de què disposem, pot ser fins i tot perjudicial. Per comprendre-ho millor, és útil diferenciar entre aquelles situacions que es consideren típicament controlables, i aquelles que resulten més incontrolables:

Situacions controlables: Entre elles podem citar per exemple les hores de dedicació a la feina o a l’estudi, situacions conflictives menors del dia a dia com problemes relacionals o familiars en forma de discussions, l’horari que seguim per fer determinades tasques o activitats, etc.

Situacions incontrolables: Son aquelles que escapen al nostre control, com a exemple més prototípic podem citar la defunció o la malaltia d’algun ésser estimat. A més, també podem esmentar aquí els esdeveniments que anticipem en forma de prediccions però que difícilment puguin donar-se, o que en cas que apareguin, no es vinculen amb el fet d’haver estat pensant-ho amb anterioritat. També podem afegir les situacions imprevistes o espontànies (p.ex., accidents).

El problema sorgeix quan hi ha una distorsió de la percepció de control de les diferents situacions, o quan, tot que la interpretació sigui correcte, la persona no l’afronta de manera adequada. Així, si considerem que podem modificar o anticipar alguna cosa incontrolable, els sentiments que poden i que solen aparèixer seran frustració, ràbia, ansietat, indefensió, tristesa, i a nivell físic, majoritàriament cansament. El fet d’intentar buscar una solució per a un problema inexistent, o per un no modificable, possibilita que el nostre malestar augmenti. Al costat d’això, poden aparèixer problemes d’autoestima i autoconfiança associats al fet de no trobar la manera d’afrontar el que passa, i/o de controlar les nostres emocions. Alguns dels problemes que acostumen a mostrar aquest patró són el Trastorn d’Ansietat Generalitzada (en el qual hi ha una preocupació crònica per situacions de la vida quotidiana), o a la Depressió. Una altra de les variables que sovint entra en joc, és la intolerància a la incertesa, molt vinculada a les patologies esmentades. Segons aquesta, la persona buscarà constantment controlar, solucionar o anticipar possibles situacions conflictives, amb la sensació de que d’aquesta manera estarà més preparada per si ocorren.

D’altra banda, davant les situacions controlables també pot existir una distorsió, on la persona, tot i tenir els recursos suficients per afrontar-lo, no ho percep d’aquesta manera, la qual cosa repercuteix igualment de manera negativa en el seu autoconcepte i estat d’ànim. Així doncs, per tal de facilitar una interpretació i afrontament adequats, pot ser-nos útil analitzar objectivament la situació, acceptar-la (principalment si es tracta d’alguna cosa incontrolable), regular les nostres pròpies emocions, buscar alternatives (sobretot davant els esdeveniments controlables), i buscar suport en el nostre familiars i amics. Tot això però, pot resultar complicat, i més quan anímicament ja hem entrat en l’espiral negativa esmentada.

Per això, existeixen intervencions terapèutiques específiques per tractar aquest i molts altres problemes. En el nostre centre, a Mataró, trobaràs professionals especialitzats que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.

El Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC) es defineix com la patologia mental en la qual apareixen pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s’experimenten com a intruses/inapropiades i causen ansietat o malestar. La persona, com a conseqüència, procura ignorar o eliminar aquests elements mitjançant pensaments concrets o actes. Per a això, i encara que actualment no sigui absolutament necessari pel diagnòstic, poden aparèixer comportaments o actes mentals de caràcter repetitiu, que es realitzen en resposta a aquestes obsessions. El seu objectiu no és altre que prevenir o reduir el malestar, o prevenir algun esdeveniment o situació negatius. Tot i això, i això és particularment important, aquests actes no estan connectats de forma realista amb el que pretenen neutralitzar.

És important diferenciar en un primer moment les obsessions de les denominades compulsions. Les primeres es poden definir com a esdeveniments mentals que es caracteritzen per ser automàtics i ser viscuts com intrusos. És a dir que usurpen a la ment i acostumen a preocupar a la persona, comportant un malestar associat normalment en forma d’ansietat. Alguns exemples poden ser que certs objectes (poms de portes, seients de l’autobús, telèfons …) estan contaminats o bruts i poden transmetre aquesta contaminació. Imatges reiterades sobre la probabilitat / possibilitat de fer-nos mal (puc saltar per la finestra o a les vies del tren). També poden aparèixer en forma de dubtes sobre si s’haurà dit o fet alguna cosa (tancar el gas, la porta de casa, insultar) o en forma d’idees més irrealistes o sense sentit aparent (si veig un cotxe vermell, el meu marit tindrà un accident). El més característic de totes elles és que tot i que la persona habitualment reconeix que no tenen sentit, i no en poques ocasions procura lluitar contra elles d’alguna manera, aquests intents normalment resulten infructuosos, percebent cert grau d’indefensió i incontrolabilitat sobre la situació. És en aquest moment on poden aparèixer els famosos rituals compulsius.

Abans d’això però, convé tenir en compte que hi ha una sèrie de rituals que es consideren normatius o no patològics. Així, per exemple, els rituals evolutius propis de certes edats com col·leccionar, veure un dibuix animat repetidament, ordenar de manera reiterada uns objectes, comptar números, o exigir que se li expliqui un mateix relat en diverses ocasions no es consideren problemàtics. La diferència rau en el grau d’interferència i malestar que suposa per a la persona, i en la intencionalitat que hi ha darrere de la seva utilització (per mitigar l’ansietat o el malestar en el cas de la compulsió). Així, a continuació es citaran per ordre els rituals més freqüents i característics del TOC: en primer lloc hi ha els rituals de neteja, en els quals la persona habitualment es renta les mans repetides vegades per evitar la contaminació. Aquest és més típic en dones. Seguidament es troben els rituals de repetició (p.ex., repetir una paraula una cert nombre de vegades, o donar 3 voltes abans de continuar caminant). En tercer lloc es troben els de comprovació (p.ex., haver tancat el gas o la porta de casa), el qual és més característic del sexe masculí. Finalment se situen els rituals d’ordre (p.ex., ordenar els llibres per grandària, o les camises per colors).
Tots els anteriors constitueixen mostres de l’ampli ventall de conductes que poden estar associades a aquesta malaltia. El més important és comprendre que es desenvolupen per mitigar l’ansietat, i al aconseguir-ho, això produeix que es perpetuï el problema. A més, quan s’aconsegueix un estat de relaxació després de l’acte, la persona sembla “confirmar” que era important fer-ho per prevenir un dany major. Per això, en cas de no poder fer-ho, moltes vegades apareix irritabilitat o agressivitat.

Aquest és un dels trastorns més freqüents tant en la població general com en la pràctica clínica, per la qual cosa resulta especialment important comprendre el seu mecanisme per poder elaborar estratègies útils per afrontar-ho. Una d’elles és l’Exposició amb Prevenció de Resposta, pertanyent a la Teràpia Cognitiu-Conductual. Si vols conèixer més sobre aquesta, o del problema presentat, en el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, estarem encantats de proporcionar-te tota la informació que necessitis. Truca’ns sense compromís i t’oferirem una atenció professional i individualitzada.

La por constitueix una de les principals emocions, tant de l’ésser humà com d’altres espècies. Tots, o gairebé tots nosaltres l’hem experimentat en algun moment de la nostra vida, i fins i tot si ho pensem, és possible que hagi aparegut en els últims dies. Així, tot i que acostumem a utilitzar algun exemple o situació personal (d’ara, animals, la foscor …) per conceptualitzar-la, formalment la podem definir com la sensació desagradable, normalment d’angoixa, provocada per la percepció d’un perill real o imaginari, relacionat amb el passat, el present o el futur.

Aquesta sensació habitualment es caracteritza per una sèrie de símptomes, els quals es vinculen sobretot amb l’ansietat. En aquest sentit, quan aquests símptomes són especialment significatius, i limiten la vida de la persona que els pateix, és possible que ens trobem davant del que es denomina fòbia. Aquesta, s’entén com la por o ansietat intensa cap a un objecte o situació específica, la qual gairebé sempre provoca aquest malestar, i que a més s’evita o es resisteix activament. Una altra de les característiques és que aquesta por es considera desproporcionada en comparació amb el perill real que planteja l’estímul en concret. Actualment, es considera que existeixen 4 categories les quals ens ajuden a situar les diferents situacions o objectes fòbics:

Animal: Certs animals com gossos, serps, aranyes, escarabats … són els causants del malestar. Alguns es relacionen amb certes sensacions com el fàstic, però altres queden vinculats a la perillositat o probabilitat d’un atac imminent.

Entorn natural: Alguns exemples serien les altures (un dels més freqüents), les tempestes o l’aigua. Aquests es refereixen a elements específics del context i constitueixen uns dels més importants.

Sang-injecció-mal: Aquí ens trobem des de la por a la sang, fins als estris mèdics, cicatrius o tot allò relacionat amb el dany corporal més físic.

Situacional: Aquest és potser el més freqüent a nivell general. Es refereix principalment a espais concrets de la nostra vida quotidiana com ara ascensors, habitacions tancades, avions, autobusos o trens, etc.

Altres: Els manuals reserven sempre una categoria per a aquells estímuls o situacions que no poden ser classificats en altres apartats. Aquí s’inclourien pors com a situacions que puguin provocar ennuegaments, vòmit, persones disfressades, certs sons, etc. Normalment es considera que aquests últims són menys prevalents en la població.

Un cop conegudes les principals categories, és especialment important tenir en compte que encara que s’utilitzen per conèixer i classificar les fòbies, també poden servir per comprendre la simple por. D’aquesta manera, la diferència, com s’ha destacat, la marcarà la incapacitació i malestar que suposen per a la persona que els pateix. Al costat d’això, un aspecte interessant, és la consideració de la desproporcionalitat de la por. En aquest sentit, moltes persones poden reconèixer “racionalment” que no hi ha un perill real, però en canvi, no poden evitar sentir aquest pànic o por atroç quan s’acosten a l’estímul.

En aquesta línia, entrem en la importància de comprendre la interrelació entre tres elements, pensament – emoció – conducta. Aquests constitueixen gairebé la base de tot ésser humà, i l’explicació de la gran majoria de problemàtiques que patim. En el cas de les fòbies, pot distingir-se clarament un component cognitiu (pensaments, creences i interpretacions sobre l’estímul i la capacitat personal per afrontar-lo), emocional (habitualment ansietat, ràbia i fins i tot tristesa) i conductual (evitació persistent, portar amulets, prendre medicaments …). Així, les estratègies d’afrontament i d’intervenció s’encaren a treballar tots ells en conjunt proposant alternatives eficaces i útils per a possibilitar l’afrontament i, per tant, la reducció del malestar associat. Entre elles, l’exposició es considera una peça clau del tractament. Però, aquesta, acostuma a estar immersa en un treball multidisciplinari i integral necessari tant per a la comprensió com per a l’abordatge del pacient i de la seva problemàtica.

Entre aquestes orientacions trobem la Teràpia Cognitiu-Conductual o la Teràpia Sistèmica, les quals són algunes de les que partim en el nostre centre de psicologia, a Mataró. Si vols aprofundir sobre aquestes i la seva utilitat per afrontar certes dificultats, truca’ns i et facilitarem tota la informació que necessitis.

A Espanya, segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, l’obesitat ha passat d’afectar al 7,4% de la població (1987) al 17% a l’actualitat. En el cas dels nens, un de cada deu presenta obesitat i dues de cada deu, sobrepès, amb percentatges similars en tots dos sexes. Són dades similars als d’Estats Units, on existeix el major nivell d’obesitat del món. A més, s’està detectant que l’obesitat apareix en edats cada vegada més primerenques i en la majoria de casos és d’origen multifactorial.

La revista BMJ publica una revisió científica que recull 35 estudis realitzats en nens menors de 8 anys en tractaments per sobrepès i destaca que molts tractaments d’obesitat s’han centrat a canviar el comportament individual amb l’objectiu de prevenir l’excés de pes. No obstant això, aquesta estratègia només ha portat a millorar a curt termini la malaltia i els factors de risc relacionats amb ella.

Segons aquest estudi, és molt difícil canviar un comportament individual en un ambient on cada vegada més es promou un estil de vida sedentari i un consum elevat de calories.

Aquesta revisió científica crida l’atenció, així mateix, sobre el fet que, actualment, els nens dediquin el seu temps lliure a activitats sedentàries com veure la televisió, jugar amb videojocs, utilitzar el telèfon mòbil, l’ordinador, etc, i assenyala que a això contribueix la tecnificació de les llars, l’ús de mitjans de transport motoritzats o la inseguretat als carrers. Tot això, indica, ha produït una disminució important en el percentatge de nens que van a peu o amb bicicleta fins al col·legi, i que juguen al carrer.

L’estudi evidencia que les influències quotidianes són determinants en el desenvolupament de l’obesitat, i que l’edat apropiada per començar a prevenir la malaltia són els primers anys de vida dels nens. Els especialistes recorden, en aquest sentit, que els hàbits alimentaris es desenvolupen normalment durant la infància, i en particular durant l’adolescència.

British Medical Journal. 2012 Des

Existeixen moltes i molt bones raons per deixar de fumar. La més important és que es tracta d’una addicció que perjudica la salut, tant del fumador com d’aquells que li envolten.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) parla d’1,2 milions de morts, només a Europa, provocades pel consum de tabac. Càncer, malalties cardiovasculars i respiratòries són algunes de les terribles conseqüències de l’addicció a la nicotina, no són suficients raons per deixar-ho?

Pel que sembla no són bastants pel 45 per cent dels fumadors, el percentatge que, segons s’estima, no vol deixar de fumar.

Però passa el temps i amb ell comencen a aparèixer les primeres ‘xacres del fumador’: cansament, dificultat per respirar, tos crònica, apareixen amb més freqüència costipats i infeccions… A totes aquestes coses poden seguir malalties molt més greus a mesura que el fumador es fa gran.

Et proposem 10 raons per deixar de fumar. Pensa-les. Tu tens l’última paraula.

· Viuràs més temps i et sentiràs més sa.

· No perjudicaràs a la teva família i amics.

· Estalviaràs diners. Una persona que fuma 20 cigarrets al dia gasta més de 600€ a l’any.

· Ningú et recriminarà per fumar en la seva presència i evitaràs situacions desagradables.

· No sentiràs irritació i malestar en ulls, gola i nas.

· La teva roba i la teva casa deixaran de fer olor de tabac.

· Sense fumar, els aliments tenen millor sabor.

· Cada vegada hi ha més llocs on està prohibit fumar. Podràs anar a qualsevol lloc amb tranquil·litat.

· Millorarà l’aspecte de la teva pell, de les teves dents i el teu alè serà fresc.

· Si aconsegueixes deixar-ho, sabràs que no necessites el tabac per enfrontar-te a qualsevol situació.

Aquí van alguns consells pràctics per deixar de fumar:

En començar el dia:

Comença el dia fent una mica d’exercici, que hauràs d’augmentar de forma progressiva en dies successius.

Evita pensar que no tornaràs a fumar mai més, has de preocupar-te únicament pel dia d’avui.

Després de l’exercici, dutxa’t amb aigua calenta, acabant amb aigua freda, t’ajudarà a relaxar-te.

Evita el cafè, ja que farà que trobis a faltar el tabac. Substitueix-ho per sucs de fruites o altres begudes. Beu grans quantitats d’aigua.

Durant el dia:

Després dels menjars evita realitzar les activitats de costum, renta’t les dents immediatament, fes alguna activitat o fins i tot surt a fer una passejada.

Busca alguna afició que t’agradi per omplir aquestes estones d’oci, així evitaràs pensar en fumar i et proporcionarà satisfacció i relax.

No et preocupis pels canvis que realitzis en els teus costums diaris, això serà només durant uns dies per evitar la rutina.

Què fer quan el desig de fumar sigui irresistible:

Durant els primers dies, sovint sentiràs un desig irresistible de tornar a fumar, la qual cosa et produirà ansietat, nerviosisme i irritabilitat. És important que t’allunyis del tabac i no fumis. Aquesta sensació de necessitat del tabac és passatgera, dura poc temps. Si ets capaç de vèncer aquesta necessitat, cada vegada que es presenti de forma imperiosa, al final del dia veuràs amb satisfacció que la teva voluntat haurà vençut al tabac.

És important que et relaxis, que facis inspiracions profundes, aprenent a omplir d’aire i no de fum els teus pulmons. Repeteix aquest exercici diverses vegades mentre penses per què ho estàs fent.

L’ànsia per fumar no s’acumula. Superat cada moment crític, només hauràs d’estar preparat para quan el desig aparegui de nou. Mira el teu rellotge i espera que passada mig minut, després d’aquest temps, l’ansietat haurà desaparegut.

Intenta tenir alguna cosa a la boca, menja alguna cosa o mastega xiclet, intentant no augmentar la ingesta de calories.

Recorda què fer davant els desitjos de fumar:

Deixa passar 2-3 minuts mirant els segons del rellotge.

Respira profundament, a poc a poc i exhalant l’aire de forma semblant a la relaxació.

Canvia d’activitat.

Manipula objectes tipus claus, clips…

Passeja i/o realitza activitats físiques.

Beu líquids frescos en abundància (aigua, sucs de fruites).

Agafa l’ascensor en lloc de pujar i baixar per les escales.

Pensa que la situació cedirà al cap de poc temps.

Recorda les motivacions que tenies per iniciar el pla de deshabituació i actualitza-les. 

Surt de l’habitació on et trobes.

Recorda: no és que no hagis de fumar o no puguis fumar, és que NO VOLS FUMAR!.

Si desitges deixar de fumar, en el nostre centre de psicologia clínica de Mataró estem especialitzats en el tractament de les addiccions, entre elles, l’addicció al tabac. No esperis més, demana’ns ajuda ara i aconseguiràs deixar de fumar en molt poques sessions.

Per a que una relació de parella funcioni adequadament, una de les coses més important és saber plantejar els problemes a la parella  per tal de poder arribar a un bon acord i que l’altre membre de la parella no es senti atacada quan exposem el problema que ens preocupa.
1. COMENÇAR SEMPRE AMB ALGUNA COSA POSITIVA
(Un elogi pel seu aspecte, reconèixer el seu esforç… facilita l’aproximació agradable a l’altre, i fa que aquest es mostri atent i disposat a escoltar)

2. DESCRIURE EL PROBLEMA QUE LI PREOCUPA ATENENT A DUES CONDICIONS:
• Ser operatiu. És a dir, no ser vague i general, com per exemple: “Podries fer més coses a casa”, sinó concret i específic , com per exemple: “M’agradaria que els dissabtes t’ocupessis tu de posar la taula, així jo podria treure al gos”.
• Definir el que li agradaria, no el que no li agrada. Per exemple: “M’agradaria que sopéssim junts”, en comptes de: “No m’agrada que sopem cadascun pel seu costat”.

3. ACCEPTAR LA SEVA RESPONSABILITAT EN EL PROBLEMA.
Això evita que l’altre se senti culpat o atacat. Per exemple: “Reconec que ha estat un error meu no haver parlat abans d’això”. 

4. DESCRIURE ELS SENTIMENTS QUE EL PROBLEMA ENS PROVOCA
Expressar quins sentiments ens provoca la situació, ajuda a comprendre per què desitja canviar-la. Per exemple: “Quan ho fas em sento trist”.

5. SER BREU.
No s’ha de repetir diverses vegades el mateix amb diferents paraules o allargar excessivament el plantejament. –Lo bo, si breu, dues vegades bo -.

6. NO PARLAR DEL PASSAT, SINÓ DEL PRESENT I CAP Al FUTUR.
Rememorar antigues picabaralles o treure de nou els “draps bruts” del passat, no només no serveix de res, sinó que desperta mals sentiments. Enfocar l’atenció cap al futur fa que l’objectiu sigui constructiu.

7. PARLAR D’UN SOL PROBLEMA ALHORA.
No barrejar problemes, dedicar-se només a un cada vegada, o no se solucionarà cap.

8. PLANTEJAR EL PROBLEMA QUAN L’ALTRE NO ESTÀ REALITZANT UNA TASCA QUE IMPLIQUI CONCENTRACIÓ.
(No mentre està llegint, veient televisió… sí en canvi, banyant-se, rentant plats…)

9. PARLAR LENTAMENT I AMB UN TO BAIX DE VEU.
D’aquesta forma és difícil no pensar bé en el que s’està dient i en la forma en què es diu.

Què és l’ansietat?

L’ansietat és un estat de la persona, un estat que té a veure amb factors interns i externs. Moltes vegades sol ser difícil explicar perquè una persona pateix d’ansietat ja que la mateixa respon a situacions que es troben amagades darrere d’unes altres. La veritat és que l’ansietat és un fenomen que pot tractar-se. La persona ansiosa pot millorar la seva qualitat de vida, relaxar-se i afrontar les situacions d’una altra manera. Una persona ansiosa és súper activa, intenta fer tot ràpidament, apurada i sense pauses. És freqüent que l’ansietat provoqui dificultats relacionades amb l’alimentació, ja que les persones ansioses devoren el menjar sense preocupar-se per digerir els aliments de manera tal que no provoquin cap complicació en la salut.

Una altra característica de les persones ansioses és que revolucionen a aquells que les envolten. Una persona ansiosa probablement tingui problemes en relacionar-se amb persones que no ho són, ja que aquestes últimes realitzen les seves activitats de manera més lenta, la qual cosa pot enaltir a aquelles persones que pateixen d’ansietat.

És freqüent que una persona ansiosa mogui les seves cames constantment quan es troba asseguda, que respongui les preguntes abans que les hi facin, que es desesperi quan el trànsit està embussat, és a dir, una infinitat de situacions que a la llarga acaben perjudicant a la persona. Les persones ansioses pretenen tenir el control de la situació en tot moment, quan ho perden es desesperen i busquen sortides que no sempre són les més aconsellables.

L’ansietat és un problema que pot ser tractat de moltes maneres. Existeixen tècniques corporals i mentals com el ioga que poden contribuir. No obstant això, el més important de tot és adonar-se de la situació, entendre que es tracta d’ansietat i que el millor és buscar ajuda professional. Cal tenir en compte que l’ansietat impedeix recordar qüestions que tenen a veure amb l’específic, es queda únicament en el general i es relaciona amb la impossibilitat de parar atenció a qüestions importants. La pèrdua d’informació i dades que resulten interessants és molt freqüent en les persones ansioses. Una persona ansiosa pot entendre les coses fàcilment, però després li serà molt difícil recordar-les i poder explicar-les davant les altres persones.

COM COMBATRE L’ANSIETAT: ADONAR-SE DE LA SITUACIÓ

Adonar-se de la situació no és cosa massa complicat, no requereix estudis mèdics, ni radiografies. Simplement n’hi ha prou amb identificar certes actituds que anteriorment esmentem. L’ansietat és alguna cosa molt comuna en les persones, sobretot en els temps que corren on les pròpies activitats del sistema tornen a les persones apurades, descurades i súper ràpides. Malgrat això, és important saber apartar-se del moment de la vorágine de les ciutats i trobar tranquil·litat i moments de relaxació en diferents tipus d’activitats.

Trobar el valor d’altres coses, tals com les persones que ens envolten o els paisatges, és important per allunyar-se d’aquelles qüestions que causen ansietat, tals com els permanents exàmens als quals estem exposats en la vida, els problemes econòmics i polítics, etc.

El menjar és summament important per tal de controlar l’ansietat. Menjar bé és ser saludable. Per això és recomanable cuidar els menjars, cuidar els temps i els descansos. Si vostè nota que les 24 hores del dia no són suficients per realitzar totes les activitats, llavors és moment que prioritzi algunes per sobre altres i aquelles que no són tan importants és millor deixar-les de costat en benefici de la pròpia salut. És important saber desaccelerar, realitzar les activitats més lentament.

És important saber que l’ansietat ha d’aparèixer en algun moment de la vida, en algunes persones l’ansietat apareix amb més freqüència que en unes altres. El problema de com combatre l’ansietat passa a ser un problema sobre com bregar amb l’ansietat. En tot cas, l’ansietat és com la por. És un fenomen que tard o d’hora ens afectarà i és molt difícil arribar al punt en el qual no es té ansietat, o no es té por. Del que es tracta és aprendre a viure amb tots dos sentiments, aprendre a portar una vida que no es vegi afectada per l’ansietat, una vida que es preocupi per els qui estan al voltant, però també per un mateix.

Símptomes a tenir en compte sobre com combatre l’ansietat

L’ansietat i el sistema nerviós van de la mà, per tant, les problemàtiques ocasionades per l’ansietat repercuteixen en el sistema nerviós de manera tal que pot sorgir algunes complicacions de major dificultat. Alguns dels símptomes més comuns són tensions, tan en l’espatlla com en el coll i l’esquena. A més, problemàtiques al moment de respirar i visió borrosa. Pressió en el pit, taquicàrdia, són altres símptomes relacionats amb l’ansietat. D’altra banda, algunes persones amb ansietat poden sentir nusos a l’estòmac, suar constantment, sentir formigueig a la mans, ser inestables i tenir les cames entumides.

Moltes persones recorren a diferents hàbits que semblen disminuir l’ansietat però no fan més que agreujar-la. Aquests hàbits, tals com el consum d’alcohol o el cigarret, produeixen un efecte perjudicial a llarg termini. En l’instant que la persona consumeix alcohol o fuma un cigarret, és cert que l’ansietat disminueix, però és una cosa momentània, que dura amb prou feines uns minuts i que després d’acabat l’efecte, únicament contribueixen a augmentar l’ansietat i els nervis.

D’altra banda, moltes persones recorren a evitar tot tipus de situacions que produeixen ansietat. Això és saludable quan el que es fa és canviar completament el ritme de vida. Però si la persona solament evita les situacions per un moment determinat, pot perdre el costum de’afrontar certes activitats i en un futur no tan llunyà això pot ser molt més greu.

La persona que té ansietat sobredimensiona els seus problemes, això és molt comú, la preocupació exagerada que fa que sempre s’esperi el pitjor de les situacions. És freqüent relacionar els problemes amb males condicions físiques, crear-se malalties que no es tenen. La persona ansiosa suposa que reaccionarà de manera ansiosa, això produeix que efectivament el nerviosisme aparegui i amb major força que en una persona que no pateix d’ansietat. Es genera un cercle viciós del com és difícil sortir, però per res impossible.

Hi ha molts factors que causen l’ansietat, les persones es veuen afectades per diversos elements que fan aparèixer característiques nervioses. L’acumulació de petites situacions és un detonant d’ansietat, per això és important anar resolent els problemes a mesura que van apareixent. A més, moltes vegades les persones són ansioses a causa d’una situació que no poden controlar, una situació que apareix com a desagradable i inesperada. L’ansietat també pot sorgir a causa de la tendència de la persona de reaccionar de manera exagerada enfront de situacions que no mereixen semblant reacció.

En definitiva i com dèiem anteriorment, el primer pas és adonar-se que es té ansietat. Després, prendre coratge per començar a enfrontar-la. Solucionar el problema de l’ansietat és una cosa possible, però no es resol d’un dia per a l’altre. L’ansietat es combat transformant les pràctiques quotidianes, consultant amb altres persones i sobretot amb especialistes de la matèria. L’ansietat és una cosa comuna, però pot arribar a ser molt perjudicial en alguns casos. Incorporar nous hàbits relacionats amb el menjar, el treball, la família, és fonamental per començar a superar a ansietat.

Què fer amb els primer símptomes d’ansietat

El primer que cal fer és descartar la possibilitat que existeixi en el nostre organisme una malaltia orgànica. Això és fonamental per passar a combatre l’ansietat. Quan ja sabem que la nostra problemàtica és de l’ordre del psicològic, llavors començarem a tractar els símptomes. El primer és veure el descans que tenim, les hores que dormim, els horaris que maneguem. Després veurem el nostre estil de vida sedentari o nòmada? Si estem tot el temps asseguts, llavors haurem d’avaluar la possibilitat de sortir a fer una mica d’exercici.

Posteriorment haurem d’avaluar com afrontem els problemes, què fem amb les situacions diàries que ens afecten. Les persones ansioses estan tot el temps anticipant els fets, pensant una vegada i una altra en el que pot arribar a passar. Si tenim pessigolleig a les mans i som ansiosos, és possible que estiguem enfront d’un brot d’ansietat. Per contrarestar això haurem de recórrer a la respiració diafragmàtica, lentament, contenint l’aire en inspirar i expirant-ho lentament.

També podem perdre l’equilibri. Aquí haurem de centrar la nostra atenció en l’exterior, veure alguna cosa de lluny, tractar de localitzar-ho, no centrar-nos en el nostre ésser. Són exercicis simples que ajuden i molt. El mateix podem fer amb els sons, tractar d’escoltar més enllà del que ens envolta.
L’important és sempre buscar un estat de relaxació, que ens permeti sortir de l’ansietat, del vertiginós, del que estem acostumats.

www.comocombatirlaansiedad.org/

Per lliurar-te de les obsessions i el pensament obsessiu hi ha diverses idees fonamentals que has de tenir en compte:

1. Tu i la teva ment no sou la mateixa cosa.

2. El treball de la teva ment consisteix a generar tot tipus d’idees, algunes bones, altres dolentes, algunes racionals, altres irracionals, absurdes o sense sentit, i algunes aterridores. Això no pots controlar-ho. Tu no decideixes que idea genera o no la teva ment.

3. El teu treball consisteix a quedar-te amb les idees que mereix la pena considerar i descartar aquelles que són absurdes.

Per desgràcia, la teva ment no sempre et deixa fer el teu treball, perquè per molt que tu t’obstines en no pensar en alguna cosa, la teva ment s’obstina amb la mateixa força a presentar-te aquesta idea una vegada i una altra, de manera que et veus atrapat en un estira-i-arronsa amb la teva pròpia ment que no et porta més que a un estat d’esgotament, estrès i frustració.

1. Surt del teu tren de pensament

En primer lloc, has de canviar la manera que tens de veure la teva ment. Per fer-ho, imagina un tren amb molts vagons desplaçant-se per una via. Cada vagó representa una idea que la teva ment genera. Pots visualitzar-ho com un vagó de càrrega on hi ha una gran pancarta amb el pensament escrit en ella. Així, en cada vagó hi hauria un pensament com: “vaig a arribar tard”, “tinc gana”, “sóc maldestra”, “haig de revisar el treball perquè pot haver-hi errors”, “aquesta nit posen la meva sèrie favorita”, “va a passar alguna cosa horrible”. Així, el tren portaria tot tipus de pensaments i alguns d’ells serien els teus pensaments obsessius.
Hi ha dues formes de veure aquest tren de pensaments: des de lluny, com si ho miressis passar des d’un pont, o des de dins, quan t’has pujat al tren i estàs dins d’un vagó, deixant que el tren et porti on vulgui que vagi, mentre va prenent velocitat i cada vegada et resulta més complicat baixar-te.
Però en comptes de caure sense més dins del vagó d’un pensament obsessiu, has de ser tu qui decideix quan observar el tren passar des de lluny i quan pujar-te en un dels seus vagons. Això solament s’aconsegueix de la següent manera:

1. Has d’estar atent als continguts de la teva ment.

2. Quan sorgeixi un pensament obsessiu (o qualsevol un altre que no t’interessa), no has de lluitar contra ell, sinó observar-ho, centrar tota la teva atenció en aquest pensament per saber exactament què està pensant la teva ment. Aquesta forma de veure-ho és molt important perquè t’ajuda a no identificar-te amb els teus continguts mentals i adonar-te que són idees generades per la teva ment, que no tens per què creure’t ni tenir en consideració si no ho desitges (recorda quin és el treball de la teva ment i quin és el teu). Llavors li poses una etiqueta que ho resumeixi, com: “obsessió sobre repassar el treball mil vegades” i després ho imagines en el vagó del teu tren de pensament, observant des de lluny, veient com el tren s’allunya portant-se el teu pensament fins a desaparèixer.

2. Sostingues les teves emocions

Sostenir les teves emocions significa que has d’estar disposat a sentir la teva ansietat o malestar. Solament hi ha una manera d’acabar amb les emocions desagradables, i és sentir-les fins al final i quedar-se amb elles fins que s’esgoten per si mateixes.
Per entendre això, fes primer una petita prova: quan sentis picor en una determinada part del teu cos i sentis el desig de gratar-te, no ho facis. En el seu lloc, concentra’t en la sensació de picor, en la seva intensitat, on està situada, com és, centra la teva atenció plenament en aquesta sensació sense fer res més, mantingues l’atenció sostinguda en ella sentint la picor al 100%. La picor acaba desapareixent, de vegades de seguida, de vegades per pur avorriment t’adones que de sobte has desviat la teva atenció de la picor, estàs fent una altra cosa, i la picor ha desaparegut. Amb els teus pensaments i emocions pots fer exactament el mateix.

Si la teva obsessió et genera ansietat, tristesa, ira o un altre tipus de malestar, concentra’t en l’emoció que estàs sentint, observa com és, posa-li nom, descriu-la, accepta aquesta emoció i proponte sentir-la mentre estigui aquí. És a dir, has d’estar disposat a sentir-la sense fer gens per deixar de sentir-la i quedar-te aquí, amb ella. Què passa quan fas això? Que l’ansietat acaba desapareixent, perquè és així com funciona la ment humana, que és incapaç de romandre en un mateix estat molt temps. Quan “sostens” el malestar i no deixes que les teves obsessions t’empenyin a realitzar la compulsió, pots fer una vida normal malgrat elles, pots fer tot el que desitgis malgrat les teves obsessions.

3. Altres tècniques

Si les tècniques anteriors no són suficients, pots provar algunes de les següents. Són tècniques que t’ajudaran a distanciar-te de les teves obsessions i no acabar ficat en el vagó i arrossegat pel tren del que parlava al principi, sinó que t’ajudaran a deixar que el tren passi de llarg sense pujar-te a ell.

Recorda sempre que el teu objectiu no és que no es produeixin les obsessions. Això no és possible, no pots controlar les idees que genera la teva ment, solament pots controlar el que fas amb elles (és a dir, si et quedes amb elles o les deixes passar) i la teva pròpia conducta.

– Canta la teva obsessió: posa-li la música d’alguna cançó que t’agradi i canta-la.

– Repeteix l’obsessió en veu alta el més ràpid possible durant 45 segons. Per exemple, si tens un trastorn obsessiu-compulsiu relacionat amb el rentat de mans, pots repetir la paraula “lavamanos-lavamanos-lavamanos” una vegada i una altra a tota velocitat. Encara que sembli una mica absurd, funciona perquè t’ajuda a distanciar-te dels teus pensaments i impedir així que dominin la teva conducta. Fes la prova; és fàcil.

– Escriu la teva obsessió en una fulla, en lletres grans, posa-la en la paret i observa-la com ho faria un extraterrestre sense emocions que està observant a l’espècie humana.

– Descriu el que està passant, la qual cosa la teva ment està fent: “la meva ment està
presentant-me un pensament obsessiu i absurd. Gràcies, ment, per fer el teu treball”.

Això també t’ajudarà a distanciar-te. Com més et distanciïs dels teus pensaments, menys et dominaran.

Les tècniques exposades estan basades en la teràpia d’acceptació i compromís (ACT). És aconsellable que si pateixes un TOC (trastorn obsessiu compulsiu) acudeixis a un psicòleg que conegui aquest tipus de teràpia, a més d’altres tècniques.
 

L’alcohol és la tercera causa mundial de malalties i lesions, a pesar que la majoria de persones s’absté de consumir-lo, tal com mostra una recerca realitzada pel Centre per a l’Addicció i Salut Mental de Toronto (Canadà). Aquest treball, que ha estat publicat a les pàgines de la revista Addiction, demostra que el consum de begudes alcohòliques «ha estat la causa de més de 200 malalties i lesions diferents».

Així ho explica l’autor principal de l’estudi, Kevin Shield. Per a l’expert, aquesta dada significa que no només es produeixen les patologies o lesions típiques, com «la cirrosis hepàtica o les produïdes per accidents de trànsit», sinó que també és causa d’altres com «diversos tipus de càncer, entre ells, el de mama».

Un dels països que destaca és el propi Canadà, on els seus ciutadans ingereixen alcohol en un índex «més d’un 50 per cent superior a la mitjana mundial», explica. No obstant això, els que més beuen alcohol són els europeus i els ciutadans de determinades parts de l’Àfrica subsahariana, ja que aquests consumeixen alcohol amb freqüència i en grans quantitats, la qual cosa els porta a intoxicacions o «borratxeres perllongades», assenyala Shield. Per contra, els ciutadans que menor quantitat d’alcohol beuen en mitjana són els residents «en el nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia del Sud», sosté.

Actualment només superen a l’alcohol com a causes de malalties i lesions «la pressió arterial alta i en consum de tabac», afirma l’expert. Per això, recomana «millorar les polítiques de control de l’alcohol».