L’alcohol, encara que actualment es tracti d’una substància acceptada i legalitzada en la major part del món, és el responsable de moltes de les problemàtiques existents en la nostra societat. En aquest sentit, tot i que és cert que altres formes de drogodependència reben més atenció, el seu consum és el que més problemes produeix, ja que repercuteix tant a la salut de l’individu com a nivell social. En quan al terme analitzat, cal ressaltar que la Organització Mundial de la Salut (OMS) considera alcohòlics a aquells bevedors excessius, els quals la dependència a l’alcohol ha arribat a tal grau que presenten notables trastorns mentals o interferències amb la seva salut mental o física, les seves relacions interpersonals i el seu funcionament social i econòmic.
Pel que fa al curs del consum, normalment la persona s’inicia per curiositat, per pressió social, o per obtenir els efectes plaents anticipats. Amb el temps, però, el seu consum prolongat produeix tolerància, és a dir, que el cos necessita progressivament majors quantitats per obtenir els mateixos efectes, generant així, el fenomen de la dependència, i per tant, l’addicció. Certament però, en aquest procés estan involucrades variables personals (personalitat, factors cognitius, etc.) i ambientals (estabilitat contextual, cultura, educació, etc.) que permeten explicar, en certa part, el patró de consum adquirit per l’individu. Al costat d’això però, la pròpia “droga” posseeix en si certes característiques que la fan potencialment nociva i procliu al seu ús reiterat. En relació a la seva composició, i en contra del que s’acostuma a creure, es tracta d’una substància depressora. Així, l’alcohol etílic o etanol, actua sobre el sistema nerviós central (SNC) inhibint principalment les estructures associades amb l’autocontrol. D’aquesta manera, inicialment promou la desinhibició de les àrees frontals i prefrontals del cervell, relacionades amb la planificació de tasques, el control d’impulsos, així com l’execució motora, entre d’altres. Per això, moltes persones manifesten estar més “preparades” o “predisposades” per poder involucrar-se en certes activitats (com la sociabilització) després de la seva ingesta. Tot i això, en poc temps podem notar l’efecte gairebé contrari, és a dir, el cansament, aplanament o fins i tot el son. Al costat d’això, pot aparèixer la famosa ressaca, causada principalment per la deshidratació després de la degradació de l’alcohol, on s’observa una dilatació dels vasos sanguinis i una disminució del nivell de sucre a la sang (glucosa).
Quan es produeix l’alcoholisme, en moltes ocasions hi ha una baixa tolerància als símptomes que produeix el cessament del consum, de manera que l’estat d’embriaguesa pot arribar a ser el principal protagonista del dia a dia de la persona. Això produeix una clara alteració a nivell social (p.ex., aïllament), familiar (p.ex., desconfiança, allunyament), econòmica (despesa, pèrdua de la feina), i evidentment personal. En relació a aquest últim àmbit, cal remarcar que l’alcohol pot ser l’autor de trastorns psicològics específics associats al dany neuropsicològic produït. Tenint en compte el moment o curs de la problemàtica, podem diferenciar dos tipus, els aguts i els crònics.
Alguns dels trastorns aguts són:
– Intoxicació alcohòlica: és el resultat del consum recent de grans quantitats d’alcohol. Els símptomes més importants són la sedació i la possible pèrdua de consciència. La pronunciació i el llenguatge s’alteren, aparició de descoordinació, marxa inestable, deteriorament de la memòria i l’atenció, i pot aparèixer el coma.
– Delirium tremens: es produeix quan el consum cessa, com una exageració dels símptomes d’abstinència. Apareixen ansietat, insomni, tremolors, taquicàrdia, desorientació, fluctuació del nivell de consciència, tremolors i fins i tot al·lucinacions que poden arribar a ser visuals.
– Disfuncions sexuals: El consum repetit s’associa a diferents alteracions sexuals, i principalment a la impotència i a la falta de desig sexual. Tal com hem comentat, al ser una substància depressora, inhibeix característiques essencials per dur a terme la conducta sexual, com són el desig i l’activació del sistema nerviós central.
Pel que fa a les alteracions o trastorns crònics, alguns exemples són:
– Demència alcohòlica: Aproximadament un 10% de les persones alcohòliques cròniques, presenten un deteriorament permanent, progressiu i irreversible de les seves funcions cognitives (sobretot planificació, atenció i memòria), fins i tot després de l’abstinència.
– Síndrome de Korsakoff: Es caracteritza per un fort deteriorament de les funcions de la memòria anterògrada (capacitat per adquirir nova informació) i retrògrada (capacitat per recordar esdeveniments previs a la lesió cerebral), que va acompanyat d’apatia, fatiga i alteracions en el estat d’ànim.
Al costat dels exposats, hi ha altres problemes igual o més importants que no solament influeixen en el funcionament de l’individu, sinó que generen malestar a tots els nivells. L’alcoholisme és considerat un trastorn progressiu greu, el qual va acompanyat de problemes psicològics, fisiològics i socials. Encara que convisquem amb ell i estiguem “acostumats” a la seva presència, hem de fer un ús controlat i responsable del seu consum, la qual cosa pot ajudar a prevenir futures complicacions com les citades. Juntament amb això, en els casos en que hagi arribat a suposar un problema, labordatge terapèutic per part dun psicòleg, un neuropsicòleg i psiquiàtric seran indispensables per garantir la millora de la persona.
Si tens preguntes, o vols rebre una ajuda individualitzada i professional en relació a algun tema que creguis rellevant, els professionals del nostre centre, a Mataró, atendran totes les teves peticions. No dubtis en trucar-nos.
