El Bullying és un anglicisme utilitzat en la nostra societat per designar l’assetjament o maltractament físic, verbal i/o psicològic, que exerceixen de manera continuada una o més persones sobre una altra. El terme és principalment utilitzat en làmbit escolar, i s’estima que afecta aproximadament a un de cada deu alumnes, i el rang d’edat se situa primordialment entre els 12 i els 15 anys. A més, tot i que el grau d’afectació és més elevat en aquells casos que pateixen una conducta agressiva de caràcter físic, en funció principalment de les característiques personals podem trobar alumnes en què l’afectació d’altres modalitats d’assetjament sigui igual o fins i tot més elevada.
Hem de distingir una sèrie de perfils o rols que es troben absorts en aquesta problemàtica. D’una banda podem distingir l’agressor: aquest pot estar representat per una única persona, encara que habitualment es tracta d’un grup, habitualment de nois, que exerceixen diferents modalitats de fustigació. Així, sent una de les característiques principals la manca d’empatia i la minimització o fins i tot la justificació dels seus actes, poden mostrar principalment menyspreu, ridiculització, restricció de la comunicació, agressions, coacció, intimidació, amenaces, bloqueig social i exclusió, i robatoris . A més, pel que fa a variables personals, acostumen a reflectir problemes de conducta, dèficit en el control d’impulsos, dificultats familiars, buscar reconeixement i poder que concorda en ocasions amb dèficits d’autoestima, a més d’una marcada falta d’empatia. En segon lloc, podem distingir la víctima: en aquest cas ens trobem amb perfils molt heterogenis, els quals acostumen a ser seleccionats o “elegits” pels agressors per alguna característica personal concreta que pot ser física, psicològica o fins i tot referent a certes preferències personals. Tot i això, moltes víctimes comparteixen la manca de recursos per afrontar situacions primordialment socials. Aquesta manca d’estratègies es manifesta principalment a través del conformisme, la vergonya o la por a afrontar la situació d’una manera determinada, la qual cosa és aprofitat per l’agressor per recrear-se i alimentar el seu ego. Finalment podem identificar l’espectador: aquest constitueix un paper clau per entendre el bullying. La majoria no actua per por de que el seu paper passi a ser el de víctima, encara que en altres ocasions s’allunyen del conflicte sent part del grup d’agressors, o fins i tot del professorat, els quals de vegades tenen dificultats per identificar o detectar aquest tipus de problemàtiques. Aquest fet provoca que li problemàtica s’estengui i progressi, podent ocasionar problemes psicològics greus com trastorns depressius i d’ansietat, retraïment i evitació social, problemes alimentaris, dèficits significatius d’autoestima, entre molts altres.
Per això, és important tenir presents una sèrie de senyals que ens poden ajudar a prevenir o actuar de manera primerenca en aquesta problemàtica. En aquest sentit, podem observar certs indicis pertanyents a la víctima:
– Evitació: Aquesta és una característica essencial d’algunes víctimes. Així, principalment per por, a vegades eviten anar a l’escola, o fins i tot quan van, procuren no coincidir amb l’agressor/s rebutjant espais comuns. Una forma clara d’evitació es manifesta a través del fingiment de malalties per quedar-se a casa, com mals de cap o estómac.
– Possessions “perdudes” i lesions “inexplicables”: Molts són víctimes de robatoris constants a l’entrada, sortida o durant l’escola. A més, en moltes ocasions aquests s’acompanyen d’agressions físiques. Els nens poden arribar a casa i per por o vergonya minimitzar els fets o inventar-se un argument que s’allunyi significativament de la realitat.
– Simptomatologia diversa: Els problemes d’ansietat són molt freqüents, els quals es manifesten principalment en dificultats per dormir i en una actitud irritable constant. En altres ocasions es reflecteix un estat d’ànim deprimit que cursa amb dificultats d’autoestima. En alguns casos greus, poden aparèixer intents autolítics encarats a mitigar el malestar que produeix recordar certs episodis.
– Retraïment social: Relacionat amb el primer punt, molts nois i noies defugen el contacte social principalment per vergonya a exposar la seva situació o a que els jutgin negativament. Alguns, a més, poden mostrar una generalització de la seva por, i es pot considerar que el rebuig i les actituds hostils poden caracteritzar a molts més grups socials.
No solament existeixen variables en relació a la víctima, sinó que també podem fixar-nos en característiques i comportaments propis de l’agressor que poden ajudar-nos a prevenir l’assetjament: involucrar-se constantment en baralles o discussions, la intimidació com a forma de comportament habitual, els càstigs freqüents per part dels diferents professors, la falta d’empatia i atribució interna de responsabilitat, o el caràcter competitiu i la preocupació per la seva popularitat són alguns dels aspectes principals.
En conclusió, cal, tant a nivell familiar com escolar, establir un treball col·laboratiu i multidisciplinari constant i freqüent, el qual s’encari a detectar tant les necessitats com les dificultats dels joves. Al costat d’això, és important no minimitzar la problemàtica exposada, ja que la seva repercussió pot ser molt greu, i principalment quan la seva detecció és tardana.
Pots obtenir la informació i/o l’ajuda que necessitis contactant amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró. Si tens qualsevol pregunta no dubtis a trucar-nos.
