El problema de la soledat no desitjada de la joventut
La soledat no desitjada és una problemàtica que ha estat present al llarg de molts anys i que a l’actualitat, en el món interconnectat en el qual vivim, continua sent-hi present. Aquest sentiment de soledat no desitjat repercuteix negativament en l’ànim de moltes persones i per aquest motiu esdevé primordial parlar-ne al respecte.
Ens referim a soledat no desitjada quan parlem d’un desajust entre les relacions socials que tenim i les que desitjaríem tenir. Aquest malestar no només contempla el nombre de relacions socials que tenim, sinó també la qualitat d’aquestes relacions. D’aquesta manera, podem sentir que no tenim a ningú en qui confiar, ens sentim exclosos o amb sensació de buidor.
Aquest malestar, socialment ha estat atribuït a les persones grans, sobretot a les persones majors de 65 anys, qui solen viure sols. Però que una persona visqui sola, no implica que se senti sola. De fet, hi ha moltes persones que gaudeixen de la soledat. El fet de viure sol o acompanyat no té relació amb el sentiment de soledat no desitjada. Actualment, hi ha moltes persones que viuen acompanyades, i malgrat això, se senten soles. És per aquest motiu que anteriorment, destacaven que els factors principals que influeixen en el sentiment de soledat no només és la quantitat de relacions socials que establim, sinó també la qualitat d’aquestes relacions.
La soledat no té edat. Aquest sentiment pot aparèixer en qualsevol de les etapes de la vida, sobretot en els moments de transicions entre etapes educatives, de domicili, de separació de la parella, viudetat, maternitat/paternitat, pèrdua de feina o jubilació, patir alguna malaltia o convertir-se en o la principal persona cuidadora d’una persona dependent. És a dir, els processos de canvi o d’adaptació a noves situacions ens fan més susceptibles a aquest malestar.
Les persones joves, així com els grups de població més grans, són aquells grups poblacionals que se senten més sols. Però sobretot, durant l’adolescència i joventut, és freqüent sentir-se sol, ja que són moments en què configurem la nostra identitat i alhora, estem sotmesos a molts canvis físics, relacionals i ambientals. Els joves són el grup d’edat que més malestar pateix en relació amb la soledat no desitjada.
Hem de tenir en compte la influència de les expectatives socials, familiars i personals a les quals se sotmeten les persones joves al pas a la incorporació a la vida adulta. L’ideari col·lectiu sobre les “coses que cal fer” durant certes etapes crea un marc sense precedents i impacta en l’autoconcepte i autoestima dels i les joves. Marxar de casa dels pares, tenir parella, cursar estudis universitaris, tenir una feina digna o formar una família són aspectes que s’han estereotipat, creant molt malestar entre les persones joves al fet de no haver assolit aquestes metes.
Alhora, actualment, es creen nous imperatius de formes de realitzar la vida, allunyats de les necessitats que tenim com a éssers socials. El model social i cultural actual ens anima a ser persones independents, autònomes, que gestionem els nostres problemes de forma individualitzada. Cal reflexionar de forma crítica sobre tots aquests missatges que ens arriben, ja que som éssers socials, i dels qui neix ja des d’etapes primerenques, la necessitat de formar part d’un grup i identificar-se amb aquest.
Les xarxes socials tenen un fort impacte sobre el nostre imaginari i expectatives socials. A aquestes, hi publiquem les nostres “millors” fotografies, mostrem aquells moments impregnats de felicitat, però poc sovint contingut relacionat amb el malestar. Fugim contínuament de les emocions desagradables, i no són aspectes que normalitzem o compartim, basant-nos amb què “hem de mostrar la nostra millor cara cap a la resta“. Imposicions que poden negar, invalidar, invisibilitzar i fer encara una mica més tabú el fet que tothom sent malestar en alguna etapa de la seva vida. Generar un criteri propi que ens ajudi a ser crítics amb el model actual és imprescindible per a poder començar a fer front a aquest malestar.
Hem de tenir en compte que no és el mateix sentir-se sol que estar sol. A vegades caiem en la trampa de raonar a través de les emocions, per tant, interpretem els nostres sentiments com a màximes: si em sento sol és que realment estic sol. Revisar si estem essent víctimes d’un pensament distorsionat i descobrir quines imposicions o creences hi ha al darrere pot ser útil.
Posar-nos metes poc assolibles tampoc ens ajudarà a resoldre aquest malestar. Revisar-nos i observar si les nostres expectatives són realistes és un aspecte imprescindible per a poder resoldre aquest malestar. Treballar en el creixement personal, autoestima i aprendre a tenir un diàleg compassiu amb nosaltres mateixos pot ajudar-nos a fer-li front i evitar trastorns de l’estat d’ànim.
Sense dubte, el problema de la soledat no desitjada és un malestar comú que requereix el treball individualitzat i social per a fer-li front. Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, situat al centre de Mataró, comptem amb especialistes que et facilitaran tota la informació i ajuda que necessitis. A més, realitzem teràpia presencial i en línia. Si tens algun dubte, pots trucar-nos o acudir directament. Serà un plaer atendre’t.
