Ansietat laboral funcional: quan rendir bé no vol dir estar bé

Cada vegada més persones compleixen amb les seves responsabilitats, mantenen un alt nivell de rendiment i no es consideren ansioses. Tot i això, viuen en un estat constant de tensió interna. Des de la psicologia s’identifica aquest fenomen com a ansietat laboral funcional, una forma de malestar emocional silenciós que no incapacita, però que desgasta progressivament.

L’ansietat laboral funcional no acostuma a manifestar-se amb crisis evidents. Apareix de manera més subtil: dificultat per desconnectar de la feina, sensació constant de tenir alguna cosa pendent, hipervigilància del correu electrònic o del telèfon mòbil i un cansament mental sostingut que s’ha normalitzat com a part del dia a dia laboral.

Les persones que la pateixen sovint es defineixen com a responsables, compromeses i autoexigents. Des de fora “funcionen”, però internament mantenen un estat d’alerta constant. En molts casos, el problema no rau només en la càrrega de feina, sinó en la relació psicològica amb la feina, quan el rendiment es converteix en una font de seguretat personal i l’error es viu com una amenaça.

Amb el temps, aquest estil de funcionament té un cost emocional clar: esgotament emocional, irritabilitat, desconnexió del propi desig i un burnout silenciós que pot passar desapercebut durant anys.

«Jo no soc ansiós/a, només responsable»

Aquest és un dels nuclis de l’ansietat laboral funcional. Moltes persones no s’identifiquen amb el terme ansietat perquè han après a funcionar des de l’autoexigència i el control. Són freqüents creences com:

• Relaxar-se és arriscat

• Fallar no és una opció

• Baixar el ritme genera culpa

• Estar sempre disponible és sinònim de valer

L’ansietat no es viu com ansietat, sinó com una manera de funcionar “normal” i socialment reforçada.

Senyals habituals (tot i que normalitzades)

Alguns indicadors freqüents de l’ansietat laboral funcional són:

• Dificultat per desconnectar de la feina, fins i tot en el temps lliure

• Sensació constant de “tinc alguna cosa pendent”

• Hipervigilància del correu, WhatsApp o notificacions

• Pensaments anticipatoris (“i si…”, “per si de cas…”)

• Tensió corporal mantinguda (mandíbula, coll, estómac)

• Irritabilitat o cansament mental al final del dia

• Descans poc reparador, tot i dormir

Aquests senyals sovint no generen alarma perquè s’han normalitzat. Tot i que factors com l’empresa, l’horari o la càrrega laboral influeixen, en molts casos el nucli del malestar és intern.

Quan la feina es converteix en regulador emocional

Des d’un enfocament clínic-laboral, observem que l’ansietat laboral funcional es manté sovint a través de:

• La feina com a font principal de vàlua personal

• L’error viscut com una amenaça

• El control com a falsa seguretat

• El rendiment com a forma de regular l’ansietat

Així, la feina es transforma en un espai on demostrar constantment que s’està a l’altura, mantenint el sistema nerviós en mode supervivència.

Què es treballa en teràpia psicològica?

Abordar l’ansietat laboral funcional no implica necessàriament treballar menys, sinó aprendre a relacionar-se d’una altra manera amb la feina. En teràpia psicològica, es treballen aspectes com:

• Revisar l’autoexigència i el seu origen

• Diferenciar responsabilitat d’hipercontrol

• Explorar la por que hi ha darrere del rendiment constant

• Reconnectar amb límits interns i externs

• Aprendre a estar sense viure en alerta permanent

• Separar la vàlua personal de la productivitat

No es tracta de relaxar-se més, sinó d’un procés de reeducació emocional que permet recuperar benestar sense renunciar al compromís professional.

Si treballes, compleixes i rendeixes, però vius en tensió constant, no vol dir que siguis dèbil ni poc resilient. Probablement has après a funcionar des de l’ansietat. I això no et defineix, però sí que mereix ser escoltat.

Al Gabinet Psicològic Mataró, oferim atenció psicològica especialitzada per abordar l’ansietat laboral, tant de manera presencial com amb teràpia online, acompanyant adults i adolescents cap a una relació més saludable amb la feina i amb ells mateixos.