El mutisme selectiu: què és i com es produeix
La infància i adolescència constitueix un dels períodes més crucials de tot el nostre desenvolupament personal. En aquesta etapa es produeixen diferents canvis tant físics com emocionals, els quals el seu procés i afrontament repercutirà en la nostra manera de pensar, actuar i fins i tot sentir en el futur. L’aprenentatge, maduració cerebral o cognitiva, i en general l’absorció de la informació del nostre entorn és constant, ajudant-nos a crear una representació interna molt concreta del món. De vegades però, tot aquest procés es pot veure limitat o dificultat per certs factors que s’hauran d’estudiar i abordar el més aviat possible per per prevenir futures complicacions més greus. Un d’ells el constitueix el mutisme selectiu.
Aquesta problemàtica es defineix segons els principals manuals de psicologia i psiquiatria com el fracàs constant que manifesten certs nens per parlar en situacions socials específiques en què existeix una expectativa per parlar, tot i fer-ho en altres situacions. Així, tal com podem veure, el nen aconsegueix comunicar-se en certs contextos però no en altres, la qual cosa descarta la possible presència de trastorns del llenguatge i de TEA (Trastorn de l’Espectre de l’Autisme), ja que en aquests dos la persona no aconsegueix parlar independentment de l’entorn en el qual estigui situat, a causa d’una greu alteració en la comunicació i interacció social. D’altra banda, convé tenir en compte, que el problema no és degut tampoc al desconeixement de l’idioma requerit. D’aquesta manera, la situació comporta una clara interferència en els èxits educatius o laborals, i en la creació i manteniment de vincles relacionals.
A més, tot i constituir una problemàtica relativament infreqüent (es calcula que afecta aproximadament a entre un 0,1 i un 1,9% en menors de 15 anys), quan apareix, tendeix estar associat a un gran malestar tant per lindividu que ho manifesta, com pels seus familiars. En aquest sentit, el trastorn sol estar marcat per una elevada ansietat social, i entre les característiques o factors que la podrien explicar podem citar; l’ésser excessivament tímid, tenir por a la humiliació social, l’aïllament i retraïment, els trets compulsius, i el comportament controlador o negativista. Tots aquests aspectes, junt amb la vivència d’experiències traumàtiques en certes situacions, s’han vinculat al possible desenvolupament, manteniment o exacerbació del problema, però a més d’aquests, i encara que la etiologia encara està per aclarir, és possible que hi hagi factors genètics compartits entre el mutisme i la fòbia social. Per això, la categoria s’ha inclòs dins dels Trastorns d’Ansietat, ja que comparteix molts components amb les diferents patologies d’aquest ampli espectre.
D’altra banda, un aspecte clau que hem de tenir en compte és que, en molts casos, el mutisme pot servir com a estratègia compensatòria per disminuir l’activació ansiosa en les situacions socials que generen malestar. D’aquesta manera, la persona evita la interacció mitjançant un mecanisme relativament senzill, prevenint una situació compromesa o incòmoda.
Els tractaments cognitiu-conductuals, o la Teràpia EMDR (especialment quan s’associa a situacions traumàtiques) poden resultar beneficiosos per superar aquesta complicada situació. En el nostre centre de Psicologia situat a Mataró, disposem de professionals amb una àmplia formació en aquestes i altres intervencions. Si vols informar-te, o creus que pot resultar-te útil, no ho dubtis i contacta amb nosaltres, t’ajudarem.
