El poder de la “zona de confort”

Si tirem la mirada enrere, o fins i tot, si repassem aquest mateix dia, és molt probable que identifiquem una sèrie de situacions en què, o bé no ens hem atrevit a arriscar (a canviar el rumb), o hem seguit simplement amb el “pilot automàtic” connectat sense ni tan sols plantejar-nos el que realment volem o necessitem. En base a això, podem definir la “zona de confort” com aquell estat mental o comportamental en el qual la persona roman passiva davant els esdeveniments que va experimentant, creant una rutina en la qual no hi ha lloc per a riscos, però alhora tampoc per a incentius. Aquest terme s’utilitza a més per a definir aquells espais en els quals té lloc aquest estat, és a dir, aquells llocs on la persona se sent segura, i on percep que no hi ha un risc.

Els motius que poden portar-nos a quedar ancorats en aquesta situació poden ser diversos. La comoditat suposa un dels factors més potents i prevalents. Així, quan la situació ens aporta certs beneficis, encara que siguin pocs, pot provocar que ens conformem i acontentem sense buscar una estimulació major. La por també és un important predictor. En ocasions, hi ha un cert temor a modificar la nostra situació actual pel fet d’anticipar que les coses aniran malament, o fins i tot podem pensar en possibles situacions catastròfiques que ens allunyin del que realment desitgem o ens convé (p.ex., “ho perdré tot”, “em passarà alguna cosa greu”,”m`abandonaran”, etc.). Aquest aspecte és molt característic de les persones amb problemes d’ansietat o depressió. En ambdues situacions, la comoditat i/o la por, es crea un hàbit el qual amb el pas dels dies pot fer-se progressivament més fort i rígid, ja que no només ens aporta satisfacció, sinó que moltes vegades actua com a confirmació de que les nostres pors i inseguretats poden complir-se. D’aquesta manera, la persona que es queda a casa per por al rebuig, pot experimentar relaxació si no surt, i això confirmar-li que si hagués anat i arriscat, el més probable és que la apartessin o ignoressin.

Com podem trencar el cercle i sortir d’aquesta situació?

Tot i que ens pot resultar difícil, i tenir la sensació d’haver d’escalar una gran muntanya o de saltar al buit sense cap seguretat, hi ha estratègies i raons que poden ajudar-nos a afrontar-ho:

– Anàlisi objectiu d’avantatges i desavantatges: Una primera estratègia útil és fer una balança, des d’un punt de vista neutre, en el qual valorem els pros i contres d’arriscar-nos. Per a això, haurem d’adoptar una mirada totalment objectiva, procurant distanciar-nos i analitzar tots els components de manera concreta i fiable. No es tracta de buscar immediatament una solució, sinó de posar damunt la taula totes les opcions disponibles.

– Elaborar un pla: Un altre mecanisme eficaç, el qual pot complementar el punt anterior, consisteix a traçar un camí, el més detallat possible, per trencar amb aquest hàbit. En aquest punt, pot ser d’ajuda focalitzar-nos en allò que anticipem que pot aportar-nos un major benefici i fer-nos créixer com a persones, i esmicolar-ho en petites activitats o elements que ens permetin poc a poc anar acostant-nos. És important aquí plantejar-nos objectius a curt termini, que suposin un esforç progressiu, ja que en cas contrari podem rendir-nos abans d’hora.

– Atendre el positiu: Visualitzar tot allò positiu que ens pot aportar canviar i sortir d’aquesta zona resulta especialment potent per començar a fer-ho. La idea subjacent en aquest punt és que augmentar la motivació facilita la posada en marxa i l’apropament als nostres objectius. D’aquesta manera, depenent del que vulguem aconseguir, haurem focalitzar-nos en uns o altres aspectes. Hem d’aclarir però, que no es tracta de tenir una visió exageradament optimista, sinó de que observem i atenguem d’una manera realista als aspectes positius.

– Suprimir les justificacions errònies: Eliminar o reduir aquells arguments poc realistes, i que actuen com a fre perquè ens posem en marxa és una part crucial. Tot i que els punts anteriors poden facilitar-nos aquest procés, eines com identificar els pensaments automàtics negatius, observar-los, analitzar-los i elaborar alternatives és una estratègia molt útil. Al costat d’això, realitzar-nos les preguntes adequades sobre les justificacions que utilitzem per no “arriscar” també ens permetrà qüestionar-les i invalidar-les.

Encara que al principi pot resultar complicat, i fins i tot a curt termini ser difícil trobar un benefici, ser congruents amb els nostres desitjos i objectius, a la llarga propiciarà no només que ens sentim millor amb nosaltres mateixos, sinó que creixem com a persones. Altrament, si el que fem és perpetuar aquest estat, deixant tirada l’àncora sense permetre’ns avançar, és probable que apareguin sentiments de tristesa, frustració i malestar, la repercussió dels quals pot engrandir-se com més temps deixem passar.

Si vols rebre més informació al respecte, o consideres que pot ser-te útil la nostra ajuda, posa’t en contacte amb nosaltres. El nostre equip de psicòlegs de Mataró et proporcionarà totes les dades i recursos que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.