Senyals d’alerta en el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)
El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn del desenvolupament; és a dir, una alteració o retard en el desenvolupament de funcions vinculades a la maduració del sistema nerviós central que s’inicia en la infància i segueix un curs evolutiu estable.
Fins a fa relativament poc temps, és el Trastorn de l’Espectre Autista prenia diferents noms en funció de la seva simptomatologia:
Autisme, amb tres àrees principals afectades: la comunicació i el llenguatge, l’àrea social i l’àrea conductual.
Síndrome de Asperger: un tipus de TEA amb menor afectació a l’àrea del llenguatge i que no sol cursar amb retard mental.
Trastorn Generalitzat del Desenvolupament.
No obstant això, a la darrera edició del DSM (DSM-5), el sistema classificatori de referència per als trastorns mentals, es considera un traston del neurodesenvolupament en el qual es veuen afectats principalment dos dominis: alteració en la comunicació social i patrons repetitius de conducta i interessos restringits; i es classifiquen en funció de la seva gravetat:
Quines senyals poden estar indicant-nos que el nostre fill/a pot presentar un Trastorn de l’Espectre Autista ?
Des de la Psicologia Infantojuvenil i la Psiquiatria el Trastorn de l’Espectre Autista es considera un trastorn espectral; és a dir, que malgrat manifestar-se de forma diferent d’una persona a una altra, posseeix unes característiques comunes i una afectació en determinades àrees del funcionament diari del nen. No obstant això, sí que existeixen certs senyals d’alarma que ens poden alertar que el desenvolupament del nostre fill no segueix els estàndards esperables per a la seva edat i que, per tant, hem de buscar ajuda professional per, així, iniciar una intervenció el més primerenca possible.
A l’àrea social o interpersonal, considerarem com a senyals d’alerta que:
no contacti visualment o ho faci molt esporàdicament
prefereixi jugar sol
no respongui somrient al nostre somriure (o a altres expressions facials) i/o sons als 9 mesos
no pari atenció a les persones, donant la aparença de que està a un altre món
no assenyali objectes als 14 mesos
no mostri interès pels altres nens
no mostri anticipació quan serà agafat
Quant a la comunicació, considerem senyals de alterta que:
s’iniciï en el balboteig o en algunes paraules però deixi el balboteig i aquestes primeres paraules que ja sabia dir
no balbotegi als 12 mesos
no digui les seves primeres paraules entre els 12 i els 24 mesos.
no compongui frases de dues paraules (aquestes no han de ser imitacions) als 24 mesos
de vegades sembli que ens escolta però altres vegades no
no assenyali ni digui adéu amb la mà als 12 mesos
no segueixi indicacions
no respongui al seu nom als 12 mesos
no sàpiga explicar el que desitja (no assenyala per demanar alguna cosa)
tinguin un repertori limitat o molt baix d’expressions facials que demostrin emoció
no miri cap a on els altres assenyalen després dels 12 mesos
no assenyali amb el dit per compartir un interès entre els 18 i els 24 mesos
Pel que es refereix a l’àmbit conductual, haurem de parar atenció a conductes com les quals es detallen a continuació:
que es quedi realitzant la mateixa conducta de forma repetitiva
que no deixi anar un objecte encara que porti molt temps amb ell
que no demostri entusiasme davant objectes o llocs nous ni els explori
que juguin amb joguines de forma estranya: per exemple, posar de forma sistemàtica les joguines en fila
que no ensenyi les seves joguines
que no demostri interès per jocs interactius simples
que no demostri temor davant els estranys sobre els 9 mesos
que no imiti després dels 12 mesos
que no realitzi joc simbòlic (simular o fer com) entre els 18 i 24 mesos
que el seu joc sigui repetitiu i poc funcional
que camini de puntetes
que demostri patrons de moviment estranys, per exemple aleteig (moure les mans com si fossin ales) quan se sent excitat o content
que demostri alta sensibilitat davant els sorolls
que s’interessi només per certs temes, joguines i/o objectes preferentment i de forma acusada en detriment d’uns altres
Les conductes que aquí s’assenyalen són de tipus genèric i no solen presentar-se aïlladament així que no hem d’apressar-nos a diagnosticar al nostre/a fill/a. Davant la presència de diverses d’aquests senyals d’alarma, el més indicat és dirigir-nos al nostre Pediatre i serà ell o ella qui ens orienti quant a la necessitat de visitar a un especialista perquè valori si el nostre fill/a pot rebre o no algun diagnòstic.