Ser pares d’un nen amb TDAH: pautes educatives (II part)
Ser pares d’un nen amb TDAH: pautes educatives (II part)
En l’anterior article parlem sobre les pautes educatives generals a aplicar amb nens amb TDAH (i que podrien aplicar-se també a nens amb Trastorns de conducta en general).
A continuació ens centrarem en certs aspectes en els quals creiem que és important possar especial atenció i que poden ser complexos de gestionar a causa de les característiques dels nens i nenes amb TDAH i/o Trastorns de conducta.
Donar ordres de forma efectiva:
En moltes ocasions, el poder donar ordres de forma efectiva implica desaprendre la manera en què les hem donat fins ara. Per exemple, repetir-les constantment perquè ens faci cas, usar un to de veu elevat
De forma resumida i clara, quan donem instruccions o ordres hem de:
Donar instruccions/ordres simples. D’una en una. Per exemple, si volem que el nostre/a fill/a aprengui a posar la taula, li anirem indicant que ha d’anar portant. Som conscients que es tracta d’alguna cosa que requereix molta paciència, però ajudarà al fet que el nostre fill interioritzi la rutina i, per tant, que es mantingui en el temps.
Les ordres han de ser concretes. Per exemple, no seria útil dir ordena la teva habitació ja que el nostre/a fill/a pot entendre que això només implica que reculli les joguines i pot ometre certs detalls. És millor dir-li exactament que tasques ha de dur a terme per recollir la seva habitació: recull les joguines, posa la roba bruta en el cistell
.
Utilitzar un to de veu ferma i neutre. No hem de caure ni en l’empipament, ni a ser massa tous (per exemple, formular-ho en forma de pregunta).
Assegurar-nos que en aquest moment el nostre fill ens està parant atenció. Per a aconseguir-ho, eliminarem distractors i li ajudarem a que estableixi contacte visual amb nosaltres.
Aplicar conseqüències (positives i negatives):
Lligat a com donar ordres o instruccions, està en com aplicarem conseqüències positives i negatives.
Quan apliquem les tècniques que explicarem a continuació tindrem en compte:
Ser sistemàtics i conseqüents: és a dir, fer-ho sempre igual en els diferents entorns i contextos en què es doni la conducta.
Aplicar la tècnica de forma immediata en el temps.
Aprendre a combinar les diferents tècniques ja que potencia la seva utilitat.
Pensar en les conductes que volem eliminar i prioritzar quins seran les primeres en les quals intervindrem; escollirem dues o tres conductes, les que es donin amb major freqüència.
Tècniques per augmentar conductes desitjables:
La millor manera per instaurar o que s’aprengui una conducta és que es reforci. Una norma que no es reforça quan el nen la compleix no es mantindrà en el futur.
Quan reforcem hem de tenir en compte:
Que reforçarem les conductes adequades.
Que lloarem les conductes adequades en el moment en què es donen.
Proporcionarem un reforç concret: verbal, gestual i/o material (si pot ser, evitarem els reforços materials).
Els reforços verbals sempre han d’anar acompanyats d’un component gestual (somriures, contacte visual, carícies
).
Utilizarem el reforçador de forma consistent: sempre que se de la conducta que desitgem potenciar.
Hem de tenir en compte que l’aconseguir que la freqüència d’aparició de les conductes que desitgem augmenti pot portar el seu temps.
El que no funciona
Donar missatges dobles: avui ho has fet molt bé, no sé perquè no ho fas així cada dia
. Aquest tipus de missatges poden propiciar una baixa autoestima en els nostres fills ja que són viscuts com una crítica.
Criticar: hem de diferenciar entre criticar i donar feedback. Un exemple de crítica seria hauries de saber organitzar-te i preparar la teva motxilla solament; en canvi, una forma de retroalimentar o donar feedback al nen sobre la conducta que està duent a terme podria ser fixa’t bé en el teu horari, creïs que és possible que et falti alguna cosa que necessites per al col·legi avui?.
No fer crítiques globals: el nostre fill necessita ser corregit però no mitjançant crítiques globals (sempre t’oblides de fer X). Aquest tipus de comentaris no li ajuden a saber què coses ha de millorar i que coses ha millorat ja; per tant, li fa pensar que no té cap valor esforçar-se per aconseguir petites millores. Per poder ajudar-ho en aquest aspecte, el millor és establir discursos on quedi palès que hi ha hagut una millora i quins passos ha de dur a terme per seguir millorant.
El que funciona:
Especificar i explicitar l’esforç que ha fet el nen per millorar i els resultats que ha obtingut (t’has esforçat molt a posar la taula perquè no t’has deixat cap cobert
que bé que puguis ajudar-nos a casa, ho estàs fent cada vegada millor).
Donar elogis immediats; els elogis demorats en el temps tenen menys efectes positius.
Ser específics elogiant: els elogis generals no li ajuden a saber què conductes són apropiades i quines no ho són. És millor especificar què ha fet bé i què seria el següent a aconseguir per fer-ho encara millor.
Ser autèntics: si se sent feliç o sorprès pels esforços que està realitzant el seu fill, faci-li-ho saber.
Utilitzar als nostres feedbacks l’expressió dels nostres sentiments: és positiu per a l’autoestima del nostre fill saber que els seus pares tenen sentiments quant a la seva conducta i les seves millores.
Tenir expectatives realistes ja que, si no les tenim, no sabrem elogiar apropiadament aquelles conductes positives o millores que s’estiguin donant.
Tècniques per disminuir i eliminar les conductes no desitjables:
L’extinció: com ignorar? L’extinció es tracta d’una tècnica altament eficaç per eliminar comportaments no desitjats i consisteix en no donar atenció al comportament no desitjat; al seu torn, pararem atenció a aquelles conductes que sí que volem fomentar. Hem de tenir en compte que l’aplicació de l’extinció farà que al principi les conductes no desitjades empitjorin en freqüència i en intensitat; hem de ser pacients. Per descomptat, aquesta tècnica no és útil per a totes les conductes a eliminar ja que hi ha comportaments que no podem tolerar que es donin. Per a aquest tipus de comportaments aplicarem la tècnica del temps fora, que detallarem a continuació.Temps fora
Es tracta d’una tècnica dirigida a aquelles conductes que, per la seva intensitat o gravetat, no podem ignorar. En realitat es tracta d’una forma extrema d’ignorar al nen ja que se´l separa físicament de tots els reforçadors positius que puguin estar fomentant la seva mala conducta, especialment de l’atenció de l’adult.
Com en l’anterior cas, el començar a aplicar aquesta tècnica farà que al principi empitjori la conducta; per això, hem d’estar preparats per aplicar-la fins al final.
Abans d’aplicar la tècnica li explicarem al nen les normes de la mateixa: davant quines conductes aplicarem aquesta tècnica, què se li dirà per indicar-li que es retiri, a on ha de retirar-se (escollirem un lloc), ho plantejarem com quelcom positiu per a ell/ella que li ajudarà a calmar-se. El temps per a estar fora variarà en funció de l’edat del nen. És altament important ignorar al nen durant l’aplicació del Temps fora. S’han de limitar el nombre de conductes en les quals aplicarem aquesta tècnica. Reforçarem la primera conducta positiva o desitjable que es doni després del Temps fora.
Cost de resposta o reforç negatiu
Seria similar a una multa: el nen perdrà un privilegi quan executi una conducta no adequada.
Totes les tècniques presentades poden combinar-se, la qual cosa les farà més efectives, i conforme les apliquem ens farem més experts en el maneig de les mateixes. Es tracta d’entrenar-nos com a pares i reorientar les conductes que fins al moment havíem dut a terme; així que siguem pacients amb nosaltres mateixos i ajudem-nos mútuament a corregir l’aplicació de les diferents pautes que s’han proporcionat en aquest article. Autobservar-se i que ens avaluïn des de fora en l’aplicació de conseqüències pot ser de gran ajuda en el nostre entrenament.
