El meu fill té TDAH, què puc fer com a pare?
El TDAH (o Trastorn per Dèficit dAtenció i Hiperactivitat) és un trastorn del neurodesenvolupament i, per tant, de base biològica; no obstant, amb un tractament especialitzat i la col·laboració de la família (entorn proper) i de la escola, podem ajudar a aquests nens a desenvolupar-se amb el TDAH i no malgrat a aquest.
¿QUINES ACTITUTS PODEM PRENDRE COM A PARES?: AFRONTAR EL PROBLEMA DE MANERA EFECTIVA
Evitar la culpa: tots desitgem i projectem la idea de com seran els nostres fills; que no hagin de trobar-se amb dificultats que els afectin o els trasbalsin. No obstant quan apareix un diagnòstic duna malaltia o trastorn de base genètica, apareix també moltes vegades el sentiment de culpa.
Tot i que som conscient de que és molt senzill valorar i relativitzar els problemes quan no són els propis, la culpa no ens ajudarà en el nostre paper de pares; al contrari, generarà un clima emocional negatiu que afectarà a tota la família i només podrem veure les limitacions del nostre fill/a en comptes de totes les seves potencialitats.
En comptes dinstaurar-nos en les idees del que no és o no podrà ser, és més constructiu pensar en el que és, en el que sí que pot fer el nostre fill/a i com aquestes potencialitats poden ajudar-lo amb els seus handicaps.
Pensar a curt termini i de forma positiva: tot i que el nostre ritme de vida de vegades no ens permet tenir tota la paciència necessària per a prendrens el temps que necessita el nen i adaptar-nos al seus ritmes, per a un nen/a amb TDAH és molt important que li donem la oportunitat de començar de nou cada dia. Que avui o fins al moment hagi trigat més del que creiem necessari en vestir-se per anar a la escola, no vol dir que no puguem ajudar-lo a gestionar el temps de manera més efectiva amb el temps; que un dia hagi oblidat el llibre que necessitava per anar a classe no esborra totes les vegades que sha enrecordat de portar el material.
Hem de tenir en compte que aquests nens no funcionen a llarg termini; al contrari. Per això, mantenir càstigs i mal humor pels problemes de funcionament en el dia a dia no només crearà un clima emocional negatiu en la família, també resultarà frustrant per al nen perquè sentirà que mai ho podrà fer suficientment bé. Aquests càstigs i empipades mantingudes durant el temps només aconseguiran impactar en la seva autoestima de manera negativa i, per tant, la conducta empitjorarà. És per això que és important saber com aplicar les conseqüències a una conducta no desitjable per tal que aquestes conseqüències tinguin efecte i donin pas a conductes desitjables.
Potenciar la individualitat del nostre fill/a: que un nen/a estigui diagnosticat de TDAH no hauria de definir-lo. El nostre fill és molt més que una etiqueta diagnòstica, té un ambient i una personalitat que modulen la expressió daquest trastorn, el que seria una bona noticia ja que implica que hi ha molt per fer per ell/a i per tal de millorar el seu funcionament quotidià.
Daltra banda, hem de ser conscients de que quan esperem un full/a generem expectatives de com serà, què podrà arribar a fer. Quan es dona algun tipus de problema de caràcter mèdic o psicològic aquests desitjos que havíem projectat en el nostre fill/a es trenquen i hem de ser cautel·losos de no transmetre al nostre fill la nostra frustració. El més constructiu seria poder deixar de banda aquests desitjos irracionals i poder veure al nostre fill pel que és i el que pot fer i tenir en compte que, encara que a nosaltres ens hagués agradat que realitzés activitats més relaxades, el nostre fill tindrà les seves pròpies necessitats tant pel trastorn, com per la seva personalitat i, gaudirà i es desenvoluparà en activitats que requereixin de més moviment i menys atenció.
La realitat és que el nostre fill és únic i el millor que podem fer és recolzar-lo i estimar-lo pel que és i no pel que ens hagués agradat que fos. Aquesta actitud revertirà en una autoestima i autoimatge positives del nen, el que li ajudarà a tenir una base emocional sòlida per a afrontar les dificultats del dia a dia derivades del trastorn.
Entendre què és el TDAH: entendre el trastorn és fonamental per a poder ajudar al nostre fill i gestionar millor tant laspecte emocional (el nostre i el dell/a), com els seus comportaments i les seves potencialitats a nivell cognitiu. Per tal daconseguir una millor comprensió del trastorn podem informar-nos sobre grups psicoeducatius, grups de recolzament i la orientació dels professionals especialistes que atenen al nostre fill/a.
Buscar recolzament: ser pares no és una tasca fàcil, els nostres fills no venen amb un manual dinstruccions sota el braç; si a més, el nostre fill presenta algun tipus de condició que fa que la seva educació sigui més complexa, és positiu permetrens demanar ajut:
Parlar amb el tutor/a i psicopedagog/a de la escola. Amb el psicòleg/s i psiquiatra que atenguin al nostre fill/a. Visitar al pediatre per a conèixer la seva opinió i assessorar-nos. Assessorar-se amb un Treballador Social sobre els recursos i els ajusts als que té accés el nostre fill. Parlar amb la resta de familiars de lentorn immediat del nen/a: germans, altres cuidadors
Seguir les recomanacions e indicacions dels especialistes que atenen al nostre fill (sempre tenint en compte que la decisió última és la nostra com a tutors).
