Tractament amb realitat virtual

Es tracta d’una iniciativa pionera que pretén oferir noves alternatives de tractament als pacients per afrontar les fòbies i els trastorns d’ansietat.

Trastorns d’ansietat i tractament en Realitat Virtual (RV)

Avui dia, els trastorns d’ansietat s’han establert com un dels trastorns mentals més freqüents entre la població. Segons recents estudis epidemiològics la seva taxa de prevalença se situa entorn al 31% (National Comorbidity Survey-R, 2007) o, dit d’una altra manera, pràcticament una de cada tres persones té o tindrà en algun moment de la seva vida un quadre d’aquest tipus. Això els converteix en un seriós problema de salut pública.

En aquest punt el lector es pot estar preguntant què és exactament un trastorn d’ansietat? Encara que resulta complicat proporcionar una definició completa (i, naturalment, això està molt lluny dels objectius del present article) existeix consens a considerar l’ansietat com una resposta que es dóna en aquelles situacions en les quals la persona percep algun tipus de perill o amenaça. Tal resposta es manifesta en un triple sistema: cognitiu (solen aparèixer pensaments negatius tals com: per molt que estudiï suspendré l’examen, l’avió s’estavellarà, l’ascensor s’espatllarà, etc.), fisiològic (sensació d’ofec, taquicàrdia, sudoració, etc.) i motor (conductes d’evitació o fugida de la situació ansiògena, per ex.: no utilitzar ascensors, no presentar-se a un examen, etc.). Per a la persona que la pateix, l’ansietat sol tenir fortes repercussions en la seva vida familiar, laboral i/o social (APA, 1994). Això fa que sigui molt recomanable iniciar un procés psicoterapèutic ja que, en cas contrari, el problema tendeix a ser crònic.

En aquest context, una poderosa alternativa que resulta molt més atractiva pels pacients (Garcia-Palacios, Botella, Hoffman i Fabregat, 2007) consisteix a dur a terme sessions d’exposició basades en l’ús de la RV.

Què és la realitat virtual i com s’utilitza a teràpia?

La RV ofereix un nou paradigma d’Interacció Persona-Ordinador (IPO) en la qual l’usuari, lluny de ser un espectador passiu d’imatges o dades en la pantalla, es converteix en un agent actiu capaç d’interactuar en temps real i en una perspectiva de primera persona en els entorns tridimensionals. A més, solen emprar-se diferents dispositius especials (per exemple: cascos de RV, data-gloves, sintetitzadors d’olors, etc.) dirigits a estimular els canals sensorials de l’usuari. D’aquesta manera la RV, mitjançant l’estimulació multisensorial i la possibilitat d’interacció, permet induir en l’usuari una sensació d’estar físicament dins dels entorns virtuals. Aquesta il·lusió es denomina Sentit de Presència (Steuer, 1992) és, precisament, el que converteix la RV en una eina terapèutica d’enorme potencial. La principal conseqüència d’un elevat nivell de presència serà que el pacient experimentarà al món virtual pensaments, emocions i reaccions fisiològiques molt semblants als quals es donarien en una situació veritable (per ex.: Alsina-Jurnet, Gutiérrez-Maldonado i Rangel-Gómez, 2011). Així, per exemple, un pacient amb por a parlar en públic sentirà el mateix temor en enfrontar-se a una audiència virtual que enfront d’una audiència real. Això ofereix el marc ideal per dur a terme sessions de teràpia d’una forma controlada, segura i sense sortir del propi despatx del psicoterapeuta.

La teràpia en RV està especialment indicada per a pacients amb nivells d’ansietat tan elevats que es neguen a realitzar un tractament en viu (representen el 25% dels pacients fòbics).

Avantatges de la Realitat Virtual 

1. És molt més atractiva, augmentant el nombre de pacients que poden beneficiar-se de la teràpia psicològica.

2. És molt indicada per tractar aquells trastorns de difícil exposició al món real. Bons exemples poden ser la fòbia a volar (és econòmicament inviable realitzar sessions d’exposició en viu), l’ansietat davant els exàmens (els exàmens es realitzen en períodes molt concrets de l’any), la por a parlar en públic (el terapeuta hauria de preparar situacions en les quals el pacient pogués donar una xerrada enfront d’una audiència) o bé el trastorn per estrès postraumátic (no seria èticament correcte representar el trauma al món real).

3. És molt més efectiva ja que nombrosos estudis controlats mostren l’efectivitat de la RV com una tècnica per tractar els trastorns d’ansietat. Les revisions d’estudis i metaanálisis aporten una buena prova d’això i contenen estudis indpendents que demostren que la RV és més efectiva que la imaginción i tan efectiva com la presentació en viu (tractament recomanat per a fòbies).

4. Millor acceptada pels pacients. El 25% dels pacients amb fòbia rebutja usar la teràpia d’exposició ja que la consideren massa aversiva, cosa que no ocorre en la majoria de casos amb la RV. Això suggereix que la RV pot incrementar el nombre de pacients que decideixen sotmetre’s a un tractament per superar els seus trastorns d’ansietat. Els estudis indiquen, a més, que en pacients crònics, el nivell d’abandó de la teràpia amb RV és molt menor que usant les teràpies convencionals.

5. Tractament més personalitzat. Amb la RV el professional mèdic pot controlar totalment l’entorn al que el pacient s’exposa, permetent-li configurar els seus paràmetres, disparar esdeveniments i accions o escollir el grau de confrontació adequat a les necessitats del pacient i a l’etapa del tractament.