Trastorn de Tics
Som especialistes en el trastorn de tics, oferim avaluacions i tractaments especialitzats per ajudar les persones a controlar els seus tics i millorar-ne la qualitat de vida.
És un trastorn que es caracteritza per l’aparició de tics, moviments o sorolls breus i repetitius. Són involuntaris i incontrolables.
Nosaltres et truquem
Quines són les causes del trastorn de tics?
Entre un 1 i un 2% de la població sofreix aquest trastorn. És una afecció més comuna que la síndrome de Tourette encara que pot ser un indici d’aquesta síndrome. Els tics crònics poden ser expressions de la síndrome de Tourette.El trastorn de tics és comú entre nens i preadolescents. Les causes del trastorn poden ser tant físiques com mentals (en el sentit psicològic). No se sap exactament quines són les causes del trastorn, actualment, s’atribueix a una sèrie de factors.
En diferents investigacions s’afirma que els tics poden ser hereditaris, en alguns estudis s’identifica una mutació genètica en la síndrome de Tourette. Algunes anomalies en el cervell també poden ser les responsables dels trastorns de tics. Aquestes anomalies moltes vegades neixen d’altres afeccions mentals tals com la depressió i el trastorn d’hiperactivitat amb dèficit d’atenció.
El trastorn de tics també pot estar vinculat als neurotransmissors. Gràcies a aquestes investigacions relacionades amb els neurotransmissors i els tics s’han pogut trobar fàrmacs per combatre aquesta afecció.
Quins són els símptomes del trastorn de tics?
Els nens que pateixen aquest trastorn acostumen a presentar tics facials i presenten moviments de braços, cames i més àrees del cos. Els tics poden presentar-se d’aquestes maneres:
- Moviments repetitius sense ritme.
- Urgència total per fer el moviment.
- Moviments espasmòdics com per exemple: Estrènyer els punys, parpellejar, obrir les fosses nasals, ganyotes, moure les mans espasmòdicament, encongir els dits dels peus, encongir les espatlles, treure la llengua…
- Moltes vegades els tics es veuen com un comportament nerviós, agreugen l’estrès i no es presenten quan el nen dorm.
- El trastorn de vegades es presenta en forma de grunyit, xiulada, gemec i altres sorolls.
Com es diagnostica?
No hi ha proves concretes per diagnosticar el trastorn de tics. Aquests trastorns són molt difícils de diagnosticar perquè es poden associar a altres trastorns o afeccions. Per poder començar a determinar el problema, el metge fa una avaluació mèdica amb una exploració física amb una anàlisi dels antecedents mèdics del pacient. Així es poden descartar altres problemes. És probable que es realitzin altres proves: Gammagrafia cerebral o analítiques de sang. Aquestes proves es realitzen per saber si els tics són símptomes de problemes més greus. Per poder assegurar-nos que és un trastorn de tics han de presentar-se les següents expressions:
- Un o més tics de caràcter motor (parpellejos per exemple) o tics de caràcter vocal (carraspeos o cridar paraules per exemple).
- Els tics han de ser freqüents, hauria d’haver-hi una freqüència de gairebé diàriament durant quatre setmanes perquè sigui un trastorn de tics.
- Els tics han de ser presents abans dels 18 anys d’edat.
- Els símptomes no han d’estar vinculats amb el consum de certs medicaments o el consum de drogues o amb afeccions mèdiques.
Quin és el tractament del trastorn de tics?
El trastorn de tics, en molts casos, desapareix sense rebre tractament. És imprescindible que tant els familiars com els professors no se centrin en els tics ja que el nen es pot acomplexar i d’aquesta manera s’agreugen els símptomes. Combinar la teràpia i els medicaments pot ser de gran ajuda en els casos de nens amb tics que interfereixen en l’acompliment escolar. L’estrès pot empitjorar aquests tics i augmentar la freqüència. Les tècniques per controlar l’estrès també són molt importants.
Desenvolupar una teràpia cognitiva-conductual és una manera útil de tractar els trastorns de tics. Al Gabinet Psicològic de Mataró tenim eines i teràpies psicològiques per a nens que ajuden a combatre aquest tipus de problemes i uns altres més, com el Trastorn per dèficit d’atenció o el trastorn disocial.