Trastorns per Dèficit d’Atenció i Comportament Perturbador

El TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat) és un trastorn en el qual intervenen tant factors genètics com ambientals.

És un trastorn de caràcter neurobiològic que s’origina en edats primerenques que implica unes pautes de comportament de dèficit d’atenció, hiperactivitat o impulsivitat. En moltes ocasions s’associa amb trastorns comòrbids.

El TDAH sol aparèixer entorn dels 7 anys d’edat però hi ha alguns casos més precoços. En tractar-se d’un trastorn biològic amb un origen neurològic, existeix un desequilibri entre dos neurotransmissors cerebrals: la dopamina i la noradrenalina. Aquests afecten a les àrees del cervell que s’encarreguen de l’autocontrol i de la inhibició de comportaments inadequats.

Com detectar el Trastorn per dèficit d’atenció?

Es manifesta com un augment de l’activitat física, impulsivitat i dificultat per mantenir l’atenció en una activitat durant un període de temps continuat. A més d’això hi ha nens en els quals s’observen també problemes d’autoestima deguts dels símptomes propis del TDAH i que els pares no solen associar a aquest trastorn. Aquests comportaments solen:

Aparèixer durant la infància, abans dels 12 anys.
Ser molt intensos i amb molta freqüència
Interferir negativament en el rendiment del nen.

Així mateix, el TDAH es pot associar amb freqüència a altres problemes, i les seves conseqüències s’aprecien en diferents ambients de la vida del nen, no solament l’escolar, sinó que també afecta en gran mesura a les relacions interpersonals tant amb la família, com amb altres nens i amb els seus educadors, segueixen aquestes interrelacions clau en el desenvolupament del nen.Els trastorns per dèficit d’atenció no solen aparèixer abans dels 6 anys d’edat. Se sol reconèixer quan els nens comencen la primària, just quan es generen les dificultats en el rendiment escolar i apareixen alhora, disfuncions socials.

Quin és l‘evolució dels trastorns per dèficit d’atenció?

El TDAH és un trastorn crònic que apareix als 7 anys d’edat. Durant el desenvolupament del nen els símptomes poden anar canviant o disminuint. Encara així, s’estima que al voltant del 8 % dels nens continuen presentant problemes durant el període de l’adolescència. Només el 30-65% han de bregar amb ell en l’edat adulta.

Etapes:

Durant les primeres etapes de la infantesa, fins als cinc anys, el desenvolupament motor del nen és precoç.

Normalment comencen a caminar molt primerenc i es veuen com a nens inquiets. Quan comencen la seva escolarització, els nens comencen a tenir problemes a l’hora d’aprendre a escriure i a llegir.

Aquí comencen els primers indicis de fracàs escolar. Com a més se li exigeixi al nen més fallarà, hem de trobar el tractament adequat perquè pugui seguir amb la seva educació. En aquestes edats és quan més casos de TDAH es detecten. Durant l’adolescència ocorren alguns canvis substancials. La hiperactivitat es redueix fins a convertir-se en una sensació subjectiva d’inquietud. Encara així poden haver-hi problemes d’impulsivitat o falta d’atenció.

Quins tipus de TDAH existeixen?

S’identifiquen tres tipus de TDAH, segons el símptoma que predomini més en el nen:

Inatent: Predomina la falta d’atenció

Hiperactiu-impulsiu: Predomina la impulsivitat i la hiperactivitat

Combinat: Predomina la hiperactivitat, la inatenció i la impulsivitat

En el nostre centre de psicologia de Mataró estem especialitzats en el tractament del TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat). Aquest Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat s’ha de tractar per part d’un psicòleg expert en TDAH per garantir l’èxit de la teràpia. Si busca un psicòleg especialista en Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat a la zona de Mataró i el Maresme, no dubti en sol·licitar hora de visita sense compromís en el nostre centre de psicologia clínica.

Trastorn TDAH Trastorn disocial

TDAH – Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat

El Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) és una síndrome conductual que afecta al comportament i es caracteritza per una distracció (que pot ser moderada o severa), inestabilitat emocional i conducta impulsiva. A més, pot donar-se o no hiperactivitat (comportament caracteritzat per una activitat excessiva o fora del normal).

Té alguns punts en comú amb el Trastorn Disocial i tots dos es classifiquen com a trastorns per dèficit d’atenció i comportament pertorbador. El TDAH, que s’inicia durant la infantesa, pot persistir fins a l’edat adulta i ocasionar problemes d’aprenentatge, disminució del desenvolupament acadèmic i professional, inseguretat crònica i canvis en l’estat d’ànim. En adults amb aquest problema, també són freqüents les addiccions a substàncies tòxiques, els comportaments conflictius i els símptomes depressius. A més, poden existir dificultats per relacionar-se i establir relacions amb els altres (amics poc estables, relacions poc duradores…).

Quins són les causes del Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDAH) amb o sense Hiperactivitat?

Es creu que aquest problema pot tenir un component hereditari. Tant és així, que les causes semblen ser genètiques en un 80% dels casos. La majoria de nens amb TDAH, per tant, té progenitors (o un membre de la família) que ho ha sofert amb anterioritat.

En el 20% restant dels casos es considera que pot ser a causa d’una sèrie de causes multifactorials, en les quals es combinen factors genètics amb altres ambientals (consum d’alcohol per part de la mare durant l’embaràs, exposició del nen al fum del tabac, part prematur, exposició al plom…).

Quins són els símptomes del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat?

Els símptomes se solen detectar quan el nen inicia l’activitat escolar, ja que sol tenir problemes amb l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i les matemàtiques, alguna cosa que ja posa als pares sobre la pista. No obstant això, existeix simptomatologia i comportaments propis d’aquest trastorn que poden indicar-nos que el nostre fill ho sofreix:

Dificultat d’organització

Començar diverses tasques alhora, encara quan no s’ha acabat cap d’elles

Distreure’s fàcilment i tenir dificultat per mantenir l’atenció

Ser una persona molt creativa i dinàmica

Impaciència i dificultat per esperar. Nerviosisme freqüent.

Impulsivitat. Dir el primer que els passa pel cap sense tenir en compte l’oportunitat

Preocupació excessiva per assumptes quotidians

Inseguretat i falta d’autoestima (pot ser fins i tot falta d’autoestima crònica)

Canvis bruscs en l’estat d’ànim

Depressió: sentiments d’abatiment i tristesa perllongats

Insomni: problemes per dormir

Irritabilitat: problemes amb la gestió de la ira.

Quin és el tractament per al Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat?

Existeixen diferents tipus de tractaments per a nens i adults amb TDAH. La elecció d’un o un altre dependrà de cada cas en concret, del criteri del professional i de l’existència o no d’hiperactivitat. No obstant això, com a norma general, en aquests casos, el tractament es basa principalment en dues línies: teràpies conductuals i tractament farmacològic.

Pot optar-se per una combinació d’ambdues o intentar primer les teràpies conductuals abans de passar a la presa de medicaments. La millor opció és acudir a un professional (un psicòleg o un psiquiatre) perquè estudiï el cas concret, ens proporcioni la informació necessària i realitzi un diagnòstic i un tractament a la mesura de cada pacient.

El Trastorn Disocial es un trastorn que es produeix quan existeixen conductes distorsionades, negatives i recurrents en els nens.

El Trastorn Disocial es pot classificar com un dels Trastorns per dèficit d’atenció i comportament perturbador, incloent-se en la mateixa categoria que el Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDAH). Aquest tipus de conductes, a més, poden anar contra les normes socials establertes i provocar, per tant, el desajustament social del petit.

Així, per exemple, molts dels nens que han rebut aquest diagnòstic intimiden i assetgen a uns altres, provoquen situacions violentes, són cruels amb els altres nens o amb animals, poden robar a les seves víctimes o, fins i tot, escapar-se de casa. És important destacar, que aquests comportaments han de donar-se de forma reiterada i repetitiva al llarg d’un determinat període de temps perquè puguem parlar de Trastorn Disocial. Si es produeixen de forma aïllada poden deure’s a altres problemes puntuals.

Aquest tipus de comportaments generen conflictes seriosos en l’àmbit familiar, escolar… pel que si no s’actua amb certa premura la situació pot agreujar-se i desembocar en un altre tipus de problemes.

Quins són les causes del Trastorn Disocial?

No sembla haver-hi una causes concretes a les quals puguin atribuir-se aquest tipus de trastorns. De fet, es creu que poden deure’s a un conjunt de causes multifactorials.

Quins són els símptomes del Trastorn Disocial?

Els símptomes d’aquest tipus de trastorn solen ser molt clars i solen tenir un denominador comú: transgredir les normes socials pròpies de l’edat i tenir poc respecte pels drets i el benestar dels altres. El que podríem definir com a falta d’empatia.

A grans trets, podem dir que alguns dels símptomes i trets de personalitat de les persones amb aquest problema són:

Escassa empatia i respecte pels sentiments i drets dels altres

Facilitat per transgredir les normes i actuar de forma poc adequada

Insensibilitat

Falta d’autocrítica o incapacitat per reconèixer la pròpia culpa

Dificultat per mostrar penediment

Absència de remordiments per les accions realitzades

Autoestima distorsionada (molt alta o problemes de baixa autoestima)

Inestabilitat emocional

Tendència a comportaments violents i rabietes

Propensió a agredir als altres

Conductes agressives dirigides a animals, persones, mobiliari…

Tendència a enfadar-se freqüentment

Problemes de relació amb els altres (relacions abusives per la seva banda)

Problemes en el desenvolupament escolar

Personalitat inestable.

Quin és el tractament del Trastorn Disocial?

El tractament per a aquest tipus de problemes dependrà de diversos factors, com l’edat del pacient, el tipus de conductes socials que tingui, la persistència dels símptomes, els anys que porti amb aquest tipus de comportaments, etc.

En la majoria dels casos, no obstant això, sol recomanar-se una intervenció terapèutica cognitiu-conductual que es completa amb altres accions en l’àmbit educatiu, familiar i social.

En qualsevol cas, el millor és acudir a un professional qualificat perquè valori el cas concret, realitzi un diagnòstic i proposi una opció de tractament en funció de les característiques de la persona i de la gravetat dels símptomes.