Aaron T. Beck
Hi ha una gran quantitat d’autors que han contribuït a crear i engrandir el meravellós món de la psicologia. Entre ells, Aaron Temkin Beck, mort el passat 1 de novembre, i el qual avui volem commemorar. Aquest professor i psiquiatre, nascut el 1921 a Rhode Island, és considerat “un dels cinc psicoterapeutes més influents de tots els temps” per The American Psychologist, i creador de la Teràpia Cognitiva (també anomenada per alguns Teràpia Cognitiu-Conductual) construïda inicialment per a la depressió.
El principal postulat d’aquesta teràpia gira entorn al fet que no són els esdeveniments o situacions externes les que generen per si mateixes una pertorbació emocional, sinó que és el processament o interpretació d’aquests esdeveniments el que ens explica el malestar. En aquest sentit, es defensa que tots apliquem un filtre mitjançant el qual ens fem una idea sobre què passa. D’aquesta manera, aquesta orientació treballa amb les representacions internes que les persones tenen de si mateixes i dels diferents ambients, i va suposar un avenç crucial davant d’algunes limitacions del conductisme radical i de la psicoanàlisi.
Entre els principals components de la seva teoria, trobem els següents:
- Esquemes cognitius: Constitueixen estructures cognitives estables, creades desde la infància, les quals organitzen la informació en la memòria, i representen tot el conjunt d’experiències prèvies, fruit de l’aprenentatge. Per això, influeixen en la interpretació dels fets i en faciliten el record. D’aquesta manera, actuen com a filtres a l’hora de percebre el món. Una característica important és que poden romandre latents, i activar-se en el moment en que un esdeveniment significatiu interactuï amb ells.
- Creences: Suposen el contingut dels esquemes. Seria tot allò en què creiem, i representarien els mapes interns que ens ajuden a donar un significat al món. Dins se situarien les creences nuclears o centrals (proposicions globals, absolutes i duraderes com ara “sóc un inútil”) i les intermitges o perifèriques (supòsits construïts principalment sota la condició de “si…llavors…”, per exemple “si els meus fills no em fan cas, vol dir que sóc un mal pare”).
- Processos cognitius: Es defineixen com les regles transformacionals a través de les quals seleccionem del medi la informació que serà atesa, codificada, emmagatzemada i recuperada. Són processos automàtics que operen sense el coneixement conscient, però que poden produir certs biaixos o distorsions (p.ex., inferència arbitrària, pensament dicotòmic, magnificació, personalització…).
- Productes cognitius: Serien el resultat o la confluència dels dos components anteriors, en forma d’imatges i pensaments concrets associats a les diferents situacions. Aquests són els aspectes més fàcilment accessibles a la consciència.
D’acord amb això, l’autor proposa que els trastorns emocionals i/o conductuals (p.ex., la depressió) són el resultat d’una alteració del processament de la informació fruit de l’activació d’esquemes latents, i indica que el primer símptoma correspondria amb la tríada cognitiva (la visió negativa d’un mateix, del món i del futur). Així, doncs, la pertorbació emocional seria conseqüència d’una interpretació o processament cognitiu alterat, el qual buscarà modelar-se i transformar-se, per tal de flexibilitzar-lo. L’autor, per això, fa ús de la Reestructuració Cognitiva, o dels Experiments Conductuals, els quals han demostrat una gran utilitat en la pràctica clínica.
Al nostre centre de psicologia, a Mataró, estem formats en aquesta i altres orientacions, les quals han demostrat àmpliament la seva eficàcia. Si vols contactar-nos i rebre la nostra ajuda, o simplement més informació, posa’t en contacte amb nosaltres, serà un plaer atendre’t.
