L’autisme i la màscara de gènere

El Trastorn de l’Espectre Autista o TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que implica dificultats en diferents àrees de la vida d’una persona, com ara són les relacions socials i la comunicació, la falta de flexibilitat de pensament, la rigidesa de comportament, la dificultat pel que fa al reconeixement emocional i el processament sensorial divergent.

Tot i que avui en dia encara no es coneix l’origen de l’autisme, sí que sabem que és genètic. Diem que el TEA és un trastorn del desenvolupament perquè afecta la manera en què es desenvolupa una persona des que neix fins al final de la seva vida. És per això que un aspecte important a integrar és que l’autisme és una condició, no una malaltia. No podem parlar d’una recuperació del trastorn, ja que aquest implica una forma de ser i processar la informació molt diferent de la resta de les persones. Per això, de forma comuna, parlarem d’aquestes persones i de la seva forma de processar les coses des de la neurodivergència.

Existeix una àmplia variabilitat de les persones que comparteixen aquest diagnòstic. L’estereotip de persona amb autisme no fa massa justícia a les persones que creixen amb aquesta condició, ja que les estigmatitza. Cada persona amb aquest diagnòstic té unes habilitats, capacitats, necessitats i interessos individuals diferents. És per això que hem de tenir en compte que pot passar, en moltes ocasions, desapercebut, perquè no necessàriament ve lligat a una discapacitat intel·lectual, una falta d’expressió verbal o poca autonomia. És per això que ens referim al TEA com una discapacitat invisible, perquè no existeix un tret diferenciador físic. Així doncs, implica també una extensa variabilitat en la seva expressió en l’àmbit psicològic i conductual.

En aquest sentit, no ens podem oblidar de la màscara de gènere que existeix en les persones que conviuen amb aquest trastorn. Aquest és un tema d’especial rellevància actualment, ja que ens permet diferenciar els signes i símptomes presents en funció del gènere, i per tant afavorir-ne el diagnòstic i la intervenció. Les diferències de gènere són clares entre gènere femení i masculí, perquè el factor social i ambiental en el qual creixem determina com construïm les nostres habilitats.

Les dones amb autisme tenen tendència a emmascarar millor la simptomatologia; compensen les seves dificultats per complir millor amb les expectatives socials d’un comportament adequat. És per això que observem que sovint presenten un llenguatge verbal més ric i sofisticat en comparació als homes amb autisme, així com un llenguatge no verbal més preservat (no presenten tantes dificultats sobre el contacte visual, la gesticulació i expressió facial).

Habitualment, les dones tenen dificultats per reconèixer i exterioritzar els sentiments, però aquestes dificultats amb relació a la intel·ligència emocional són més lleus o passen més desapercebudes que en el cas dels homes. També, conductualment no solen tenir reaccions físiques o agressives, com és més probable en el cas dels homes.

En l’àmbit social, les dones presenten grups socials reduïts i mostren un major interès o habilitats per relacionar-se que els homes. Alhora, presenten interessos restringits que passen més desapercebuts, no tan peculiars, que les permeten adaptar-se a l’entorn més fàcilment (els animals, per exemple). En aquest sentit, les dones solen ser més conscients de com actuar socialment i solen formar part de les dinàmiques socials.

A més a més, les noies solen tenir un nivell de perfeccionisme i interès amb els altres que poden arribar a presentar altres trastorns comòrbids com és l’ansietat o la depressió o un trastorn de la conducta alimentària. Per aquest motiu, també solen tenir dificultats per trobar un diagnòstic clar a què els hi succeeix.

En el cas de l’expressió de l’autisme en els homes, presenten dificultats de relació social i de comunicació, acompanyades de rigidesa en la comunicació no verbal. Per exemple, solen tenir un contacte ocular pobre, no solen gesticular massa ni mostrar massa expressions facials.

A més a més, solen mostrar-se rígids davant dels canvis, les injustícies i el propi, i sovint aquests poden anar acompanyats d’una conducta poc ajustada i dificultats per regular les seves emocions i conducta. De fet, amb molta freqüència, solen presentar estats d’ànim ansiós-depressius fluctuants.

Els homes solen presentar interessos específics i peculiars, i amb freqüència, solen tenir conductes repetitives en relació amb aquests interessos (per exemple, els trens, les matemàtiques, o l’astronomia). També, solen mostrar dificultats per a comprendre situacions socials, què pensen o senten les altres persones en aquestes situacions i, per tant, tenen dificultats per a saber actuar i navegar en les relacions socials.

En conclusió, les dones presenten un diagnòstic més tard i solen emmascarar millor les conductes o expressions de les dificultats del TEA. Així doncs, si observes la presència d’alguna d’aquestes dificultats i vols aprofundir sobre el teu cas, al Gabinet Psicològic Mataró t’oferim suport professional i acompanyament per a persones que presenten TEA. Estem aquí per a ajudar-te en cada pas del procés.