La depressió és una problemàtica que pot afectar, en major o menor mesura, a tota la població. En aquest sentit, alguns estudis constaten que aquesta apareix cada vegada en edats més primerenques. En si, es defineix com un estat d’ànim caracteritzat per una profunda tristesa en la qual apareixen símptomes com pèrdua d’interès, baixa autoestima, fatiga o pèrdua d’energia, sentiments d’inutilitat o culpabilitat, dificultats de concentració i fins i tot idees o pensaments de suïcidi.
Quan pensem en el terme exposat, és possible que ens vingui a la ment la imatge d’una persona amb característiques similars a les destacades. Tot i això, i encara que la seva concepció sigui complicada en usar termes similars o fins i tot idèntics per definir algunes patologies, hi ha moltes diferències pel que fa a les manifestacions de les problemàtiques des de la psicologia d’adults i la psicologia infantil i juvenil. En el cas de la depressió, i encara que es comparteixin alguns símptomes, els nens i adolescents poden manifestar aquesta problemàtica de forma molt heterogènia. Així, el Manual de Classificació Diagnòstica dels Trastorns Mentals (DSM-5), material de referència per a psicòlegs i psiquiatres, ha contribuït a utilitzar una mirada amplificada d’aquest concepte. Per exemple, en el Trastorn Depressiu Major realitza especificacions en alguns dels seus criteris indicant que, tot i que pot aparèixer un estat d’ànim deprimit persistent, en població infantil es pot manifestar en forma d’irritabilitat. I també, que tot i poder existir un augment o pèrdua de pes associada a l’estat d’ànim, en els nens cal considerar el fracàs per a l’augment de pes esperat.
Així doncs, la depressió pot afectar significativament en el desenvolupament del nen. La manca de recursos per a gestionar i regular les emocions, juntament amb la immaduresa psicològica, potència que l’afectació sigui més elevada, podent repercutir molt en etapes posteriors. Tot i que la tristesa i l’apatia puguin associar-se a canvis emocionals normals en algunes etapes del desenvolupament, és important atendre a certes característiques que poden estar evidenciant la problemàtica. Entre elles estan, a més de la tristesa i/o la irritabilitat i els símptomes esmentats en el primer paràgraf, pot apreciar aïllament social, pèrdua d’interès pel joc i les activitats escolars, disminució de l’autoconfiança amb sentiments d’inferioritat, queixes físiques i plor. Tot i així, cal remarcar que no tots els nens tenen aquests símptomes, la gran majoria reflectirà diferents característiques en contextos i moments diferents.
Per altra banda, les causes d’aquesta problemàtica poden ser molt diverses, tot i que la hipòtesi que ha rebut més suport ha estat la d’una possible combinació de factors (esdeveniments vitals estressants o amb elevada càrrega emocional negativa, història familiar, medi ambient i alteracions bioquímiques). Alguns estudis però, han destacat que provenir d’una família desestructurada, estar sota un estil educatiu excessivament estricte o patir la pèrdua d’algun progenitor poden predisposar a la problemàtica. A més, altres constaten la major prevalença en nens comparat amb les nenes, tot i que indiquen que les dades s’inverteixen en l’adolescència.
Sigui com sigui, i tenint en compte la variabilitat en la manifestació del problema, hem d’atendre a les necessitats específiques del nen. Així, el tractament psicològic és similar als adults, sent la teràpia cognitiu-conductual la més indicada per a això. A grans trets s’encara cap a la modificació de creences distorsionades sobre un mateix i el món, junt amb el maneig adequat de les emocions, tant positives com negatives. A més, i especialment en el cas de població infantil i juvenil, és crucial involucrar els pares o cuidadors i als professors i/o tutors de l’escola de manera que permetin intervenir directament en l’entorn del nen, procurant detectar i modificar les dinàmiques familiars i acadèmiques desadaptatives.
Finalment doncs, cal remarcar que tot i ser un problema important i prevalent a la nostra societat, la depressió ofereix moltes possibilitats de millora. Hem d’estar atents als símptomes del nen per poder realitzar un diagnòstic precoç i aplicar el més aviat possible un tractament individualitzat adequat a les seves característiques i al seu moment evolutiu, sent crucial a més la collaboració dels pares o tutors per augmentar l’eficàcia de la intervenció.
En cas de tenir preguntes sense resoldre o considerar que necessites ajuda per a aquest o altres problemes similars, no dubtis en posar-te en contacte amb el nostre equip de psicòlegs a Mataró. Et proporcionarem una atenció ràpida, professional i personalitzada.
