Els adults joves que van créixer amb les crítiques, els insults o les amenaces d’un dels seus pares són més propensos a patir ansietat o depressió, segons indica una nova recerca. De fet, fins i tot quan el mateix o l’altre progenitor expressava molt afecte, els autors van observar que els efectes nocius d’una mare o un pare verbalment agressiu persistien en el temps.
L’equip d’Ann Polcari, de Northeastern University, Boston, va estudiar a 2.500 joves d’entre 18 i 25 anys, que van respondre enquestes via Internet, van ser avaluats en persona i van tenir entrevistes per a una altra recerca.
Tots van brindar informació sobre la seva salut mental i benestar, així com també les experiències amb els seus pares mentre creixien. Van qualificar l’agressió verbal dels seus pares en una escala de 0 a 105 punts, segons la freqüència amb la qual les seves mares o els seus pares els cridaven, els criticaven, els insultaven i els amenaçaven quan eren nens.
Els pares verbalment més agressius van rebre puntuacions més altes. Els participants van atribuir una mitjana de 22 punts a l’agressió verbal de les seves mares i entre 26 i 29 a la dels seus pares.
Per avaluar l’expressió verbal d’afecte es va utilitzar una escala de 0 a 84 punts (a major puntuació, major expressió d’afecte i diàlegs més importants amb els seus fills). Els participants els van assignar a les seves mares entre 65 i 66 punts, i als seus pares, entre 54 i 55 punts.
Els joves tendien a patir més símptomes psiquiàtrics, com ansietat i depressió, si les seves mares o els seus pares havien estat verbalment agressius. I encara que tenir un pare o mare verbalment afectuós semblava tenir un efecte positiu en el benestar dels participants, no va aconseguir contrarestar l’agressió verbal de l’altre pare.
