L’addicció als videojocs

ELS VIDEOJOCS I EL SEU POTENCIAL ADDICTIU

El joc va ser creat per entretenir i divertir.

Serveix per distreure la ment de les obligacions i ens distancia de la realitat i les preocupacions.

Estimulen la coordinació viso-motora, el raonament deductiu, la memòria a curt i llarg termini i milloren el raonament abstracte, l’atenció i l’autocontrol.

Els videojocs més perjudicials són els jocs de rol: atractius, motivació d’autosuperació i possibilitat de competir amb gent de tot el món.

El 77% dels nens d’11 a 13 anys són jugadors habituals de videojocs.

Les hores de dedicació als videojocs no són decisives a l’hora de diagnosticar l’addicció.

Els nens són molt vulnerables perquè es pot convertir en la principal font d’entreteniment.

En els darrers 5 anys s’ha TRIPLICAT els casos d’addicció als videojocs

Joves d’entre 14 i 18 anys que van començar als 9-14 anys.

• Prevalença:
• Ús problemàtic entre el 15% i el 40%

Addicció entre l’1,5% y el 8% de la població.

Videojocs online més addictius que els offline. Es prefereix perdre hores de son o fer altres coses amb familiars o amics per jugar amb persones de l’altra punta del món que no coneix però a les que anomena “amics”.

Els videojocs pels que consulten la majoria d’adolescents són els MMORPRG (Massively multiplayer online role-playing game), versió moderna dels típics jocs de rol, on una multitud de jugadors entren en un món virtual i creen el seu propi avatar per competir amb altres jugadors realitzant missions. La satisfacció és arribar al màxim nivell.

SÍMPTOMES

Encara no és una addicció oficial, però està previst incloure-la en properes edicions del DSM.

Presència de símptomes psicològics similars als que pateixen alcohòlics i drogoaddictes.

SÍMPTOMES

Obsessió i preocupació exagerada pels jocs. Pot semblar distret, el seu únic pensament i tema de conversa gira al voltant dels videojocs.

Pèrdua de control. Cada vegada juga més hores perquè sent una forta dependència. No aconsegueix controlar o reduir el temps que dedica al joc.

Canvis d’humor, ansietat, irritabilitat i agressivitat, tristesa i actitud defensiva.

Dificultats per dormir, degut a una sobreactivació del cervell o per la síndrome d’abstinència.

Mentides per amagar el grau d’implicació en els videojocs. Absències a l’escola o la feina.

Interferència en gairebé totes les àrees vitals.

Sentiments contradictoris: Eufòria inicial que passa a culpa ràpidament.

Augment progressiu del temps destinat a jugar i disminució del temps que es passa amb els amics “de sempre” i la família. Es perden o s’arrisquen relacions significatives.

Baix rendiment acadèmic o laboral.

Pèrdua de l’interès per altres activitats lúdiques.

Pèrdua de temps. La persona seu davant l’ordinador amb intenció de passar uns pocs minuts però acaba eprdent la noció del temps. Sovint no s’adonen que han passat tota la nit jugant fins que surt el sol.

Passa llargs períodes de temps (més de 4 hores diàries).

Aposta diners per augmentar les sensacions gratificants quan juga.

Impossibilitat de respectar els horaris establerts per jugar.

Utilitza el joc com a mecanisme de fugida dels problemes. El joc és l’únic que calma l’ansietat, el desànim i la culpa.

No té consciència de tenir cap problema, pel que no busca ajuda. Actitud defensiva.

• CAUSES DE L’ADDICCIÓ ALS VIDEOJOCS
• Qui és més susceptible de desenvolupar l’addicció?
• Joves de 12 a 20 anys
• Homes

Personalitats depenents i impulsives: Hi ha persones que per la seva personalitat tendeixen més a l’addicció que unes altres. Presenten dificultats per anticipar conseqüències futures

Problemes familiars. Falta de comunicació, incomprensió, separacions traumàtiques, poca dedicació als fills,…)

Problemes escolars/socials. Escassa integració en un grup d’amics, solitud, desmotivació escolar.

Dèficit en habilitats socials. Presenten dificultats en la comunicació i s’aïllen en els videojocs

ON ES POT ARRIBAR PER CULPA DELS VIDEOJOCS?

Simular anar a l’escola i tornar a casa per jugar quan els pares ja han marxat a la feina.

Mentir als mestres, als amics i la família per ocultar el grau d’addicció al joc, minimitzant les hores de connexió o traient importància a les conseqüències.

Maratons de fins a 50 hores jugant.

Aïllament extrem i falta d’interès per la vida real que porten al suïcidi.

Delictes com robar diners o joies a familiars, amics o desconeguts.

Agressions o destrucció de propietats quan s’impedeix jugar.

QUÈ ES POT FER PER AFRONTAR L’ADDICCIÓ ALS VIDEOJOCS?

Control d’estímuls: Estratègies encaminades a dificultar l’accés als videojocs i al joc. Ex. Autoprohibició de jocs d’atzar, limitar la connexió a internet, identificar situacions de risc, planificació d’activitats alternatives al joc, etc.

Comunicar a familiars i amics canvis en el comportament.

Autolimitar-se el temps que es passa davant de la pantalla a un màxim de 3 hores diàries i els videojocs mai abans d’anar a dormir (Associació Espanyola de Pediatria).

Fomentar altres activitats lúdiques amb la família i els amics.

Procurar que l’ordinador i/o el videojoc estigui en un lloc visible de la casa per evitar l’aïllament i el pas de les hores.

• L’objectiu final del tractament és:
• Jocs d’atzar: abstinència
• Videojocs: ús controlat

En cas d’addicció més greu cal iniciar un tractament psicològic especialitzat.

Establir l’origen o causa de l’addicció i treballar directament sobre la causa (tractar la baixa autoestima, dèficit en HHSS, aïllament social, baix estat d’ànim, entrenament en solució de problemes, etc.)

En principi es descarta el tractament farmacològic donat que la psicologia té les eines necessàries per afrontar el problema.

• Per contactar amb el nostre servei:
• Gabinet psicològic Mataró
• 93 790 85 96
• C/ La Riera, 14 5è 1r (Mataró)