Els problemes psicològics rarament es presenten sols. La coexistència de dues o més patologies (p.ex., trastorn d’ansietat i depressió) constitueix més la norma que l’excepció a la nostra societat. D’això en diem comorbiditat. En aquest sentit, l’Estudi Nacional de Comorbiditat a EU indica que aproximadament el 14% de la població té una prevalença de tres o més diagnòstics psiquiàtrics en el transcurs de la seva vida, sent els trastorns de l’estat d’ànim i els d’ansietat són els més prevalents. .
Quan coexisteixen un trastorn per ús de substàncies i un altre trastorn mental parlem de patologia dual (PD). Així, aquesta categoria serivíria per a la combinació entre qualsevol patologia amb qualsevol addicció (p.ex., esquizofrènia-cànnabis, alcohol-depressió, cocaïna-joc patològic…etc.). Únicament necessitem la presència i la interrelació entre tots dos. Recordem que l’addicció segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es defineix com aquella malaltia física i emocional, caracteritzada tradicionalment per una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació a causa de la satisfacció que causa a la persona. Així, s’ha evidenciat una prevalença de PD entre el 15 i el 80%, i els trastorns d’ansietat, estat d’ànim, psicòtics i el trastorn de personalitat antisocial són els més comuns. I quant a les substàncies, l’alcohol, el cànnabis i la cocaïna despunten per sobre de les altres, especialment en persones amb patologies psiquiàtriques.
Moltes vegades resulta difícil dilucidar la relació i molt menys la causalitat entre una i altra patologia, ja que tots dos depenen de diferents factors: genètica, influències familiars, entorn social, trets de personalitat… El que sí que és clar és que la seva combinació presenta una dificultat afegida, ja que acostuma a anar de la mà d’un nombre més gran d’ingressos hospitalaris i d’urgències, inestabilitat familiar, marginació social, conducta violenta o criminal i menys compliment del tractament.
Pel que fa a aquest últim, habitualment es prioritza aconseguir l’abstinència de la substància per poder intervenir sobre la problemàtica psicològica, encara que moltes vegades es realitzen tractaments combinats, és a dir, psiquiàtrics i psicològics ja que majoritàriament se’n potencien mútuament els efectes. La Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC) incloent intervencions familiars i especialment Entrenament en Habilitats Socials s’ha juntament amb medicació s’han mostrat especialment útils per a aquesta problemàtica.
Si desitges conèixer més al respecte, o tens qualsevol altra pregunta, posat en contacte amb el nostre equip de terapeutes, situats al centre de Mataró. T’atendrem encantats.
