Crear vincles afectius segurs amb els fills

Els vincles afectius que vam crear amb els nostres fills durant els seus primers anys de vida són fonamentals per al seu desenvolupament. Aquests vincles als quals cridem inclinació i que s’estableixen amb els cuidadors habituals (mare i pare biològics o no) són primordials en la construcció de la identitat dels nostres petits i juguen un paper molt important en el desenvolupament tant del seu equilibri emocional com en el seu autoconcepto o autoestima.

La creació d’un vincle segur permetrà que el nostre fill des de ben petit vagi desenvolupant esquemes mentals que associen a papà i mamà (cuidadors habituals) amb sentiments de seguretat, afecte i tranquil·litat. Aquest tipus d’associació li permet percebre el món que li envolta com un lloc estable i segur, amb poques amenaces.

El vincle segur garanteix relacions afectives positives, estimula la autonomi?a de els nostres fills i fomenta una visio?n positiva de si? mateix i dels dema?s. La imatge que obertures construint de nosaltres mateixos (nostre autoconcepto) és el reflex del que els nostres éssers dt.?s volguts ens retornen condicionant les relacions que tenim amb els dema?s, la nostra autoestima i la forma que tenim d’afrontar els problemes que la vida ens planteja.

Un vincle afectiu sa amb els nostres petits garantís? relacions futures de confiança, procurés? en el nin?o o nin?a major seguretat en si? mateix i servira? de “salvavides” quan sorgeixin els conflictes.

Aconseguir desenvolupar un vincle segur depèn de la nostra actitud, constant i pacient, així com de mantenir expectatives a llarg termini sobre el tipus de relacio?n que desitgem tenir amb els nostres fills.

Com aconseguim crear un vincle segur amb els nostres fills?

Normalment el tipus d’inclinació que es genera entre nosaltres, els pares, i els nostres fills, sol ser un vincle segur però cal treballar-ho dia a dia perquè es mantingui en el temps ja que no es tracta d’alguna cosa inalterable, tot el contrari, per a això és important atendre als següents punts:

•Hem d’atendre les seves necessitats de manera efectiva, això implica esbrinar que? li passa al més aviat possible per poder oferir-li allò que necessita en cada ocasió. Durant el primer any, sobretot els primers mesos de vida cal observar-li atentament per conèixer com reacciona davant determinades situacions de gana, somni, cansament, avorriment … Dt.?s avanci, conforme els nostres fills creixin, la nostra manera d’atendre les seves necessitats i d’esbrinar què els ocorre també canviarà i serà mitjançant l’escolta activa i la empati?a la manera pel qual coneixerem què els passa.

•Protegir-los del perill però sense ser alarmista, sense sobreproteger. Davant qualsevol situació que pugui generar-los por, ansietat o intranquil·litat, és molt positiu que siguem capaços de transmetre un estat de calma quan els nostres fills no esten al costat de nosaltres, l’exemple de deixar als nostres nens a cura d’un tercer ja sigui una guarderia o amb els avis és el més clar. Els comiats curts, un un petó i una abraçada els transmeten la tranquil·litat i la seguretat que queden en bones mans i en un lloc segur.

•Expressar el nostre afecte obertament, amb gestos i paraules,
petons i abraçades. No tinguem por de dir-los una i mil vegades “et vull”, abraçar-los i besar-los sempre que tinguem ganes, mai hi ha una abraçada de més però sí és possible algun petó de menys que retreure als nostres pares quan ens fem majors. No deixem que això passada.

•Dedicar temps a jugar amb nostres beu?s o nin?us. Permet-li que estableixi el seu propi ritme, evita dirigir sempre el joc, et suggereixo la lectura de l’article d’aquest blog “Mamàs entrometidas …quan jugar ja no és divertit”

•Mantenir la clama i reaccionar amb molta paciència davant les situacions estresantes. Alguns beu?s ploren molt i són fa?cilmente irritables, pots llegir alguna cosa sobre això en els articles d’aquest mateix blog sobre bebès de temperament difícil. Per pròpia experiència personal, si
és asi?, hem de respondre amb calidesa, procurar el contacte físic i intentar calmar-li amb suavitat. Lectures suggerides:

?El meu bebè té un temperament difícil.
?El temperament dels bebès.
?Ens influeix el temperament dels nostres bebès a l’hora de cuidar-los?

•Educar amb afecte implica tambie?n establir li?mits i normes. Els nostres fills necessiten orientacions sobre com viure en família i com respectar els drets dels demaés per viure en societat. “Límits i normes, algunes reflexions”

•Mostrar intere?s per les seves preocupacions i interessos al llarg del seu desenvolupament.

•Una actitud oberta a escoltar i dialogar garanteix que quan el teu fill o filla es enfrentena dificultats no tinguin por de demanar-te ajuda o consell.

Com comentava en paràgrafs anteriors, la inclinació o els vincles afectius que vam crear amb els nostres fills no són ri?gidos i inalterables. En les relacions humanes, aquests vincles, poden anar canviant segu?n el context social, la família, el moment de vida i la persona amb la qual sorgeixi la relacio?n (mamà, papà, avis o altres cuidadors habituals). Així doncs, és possible que un nin?o estableixi un vaig veure?nculo poc segur amb la seva mamà o papà a l’inici de la seva primera infància,per algun tipus de motiu, però no ens donem per vençuts ja que existeix la possibilitat que canviï, torna?ndose dt.?s segur i estable si existeix voluntat i compromís real per la nostra banda a millorar la relacio?n. El que el nin?o i la nin?a aprèn és allò que preval en el temps, la qual cosa s’ha repetit amb les seves principals figures vinculessis al llarg de la seva vida.