La impulsivitat: definició, característiques i estratègies per manejar-la
Aquest concepte constitueix un dels trets de personalitat més predominants de la nostra societat. A nivell general, el podem definir com la predisposició a actuar o reaccionar de forma ràpida, espontània o inesperada davant d’estímuls o situacions externes o internes (del propi individu) sense existir una reflexió prèvia sobre les possibles conseqüències dels comportaments adoptats. Alguns dels principals components són: la recerca de recompensa o plaer immediat, l’aparició de l’acte abans que la reflexió, la dificultat per inhibir conductes i anticipar les seves possibles conseqüències, i una baixa tolerància a l’estrès. Tot això conflueix en un dèficit d’autocontrol, la qual cosa fa que algunes persones siguin definides com imprudents, inconscients, poc reflexives, arriscades o fins i tot irresponsables.
Cal remarcar però, que encara que inevitablement el terme tingui una certa connotació negativa, podem distingir una impulsivitat funcional, i una altra disfuncional. Així, parlem del primer subtipus quan la situació implica, gairebé totalment, un benefici personal, la qual cosa suposa un procés previ, encara que sigui breu, de presa de decisió amb risc calculat. D’altra banda, la impulsivitat disfuncional es relaciona amb la tendència a prendre decisions irreflexives i ràpides quan les situacions no ho requereixen, sent aquesta estratègia poc òptima i comportant conseqüències negatives per a la persona. Algunes d’aquestes poden ser per exemple, l’aparició de culpabilitat, frustració, irritabilitat, o fins i tot pèrdua d’autoestima al no haver estat capaç de controlar els impulsos, existint a més, una repercussió clara a nivell interpersonal relacionada principalment amb el deteriorament de la imatge social, i la conseqüent pèrdua de confiança de l’entorn.
Al costat d’això, la impulsivitat no únicament es relaciona amb certes característiques negatives, sinó que posseeix un paper protagonista en molts trastorns mentals com ara els trastorns de la conducta alimentària, les addiccions tòxiques o comportamentals, el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), el trastorn bipolar o certs trastorns de personalitat com el límit o l’antisocial. A més però, encara que la seva repercussió resulta més o menys evident en les problemàtiques citades, hi ha molts altres trastorns en els quals pot estar incidint: trastorns d’ansietat, de l’estat d’ànim o fins i tot en algunes disfuncions sexuals. D’aquesta manera, també podem deduir que pot suposar un problema crucial tant en població adulta com infanto-juvenil.
En alguns casos, si aconseguim millorar aquest component, que a priori pot passar més o menys desapercebut, pot produir-se un canvi crucial per al benestar de l’individu. A continuació es ressalten algunes recomanacions per fer front a aquesta problemàtica:
– Pensar abans d’actuar: Tal com hem remarcat, és habitual en persones impulsives actuar sense reflexionar prèviament. En aquest sentit, es recomana dur a terme un procés de reflexió en el qual principalment es procurin anticipar les conseqüències de la conducta que sadoptarà, permetent detectar i reduir algunes de les respostes automàtiques que s’acostumen a donar.
– Tolerància a la frustració: El reforç positiu o recompensa immediata és un clar allicient per a la impulsivitat; quan aquest no es produeix apareixen alguns dels sentiments negatius abans esmentats com ansietat, ràbia o irritabilitat. És important ser conscient de que en moltes ocasions no rebrem allò anticipat. A més, el reaccionar de forma ràpida i poc eficient pot generar igualment malestar, de manera que si aconseguim reduir els actes impulsius i augmentem el nostre repertori de respostes adaptatives, podem corregir el nostre estat emocional.
– Tècniques de relaxació: Reduir l’activació fisiològica pot resultar clau per millorar la capacitat reflexiva i reduir l’estrès i els símptomes d’ansietat. Adoptar un hàbit diari en què practiquem algun tipus d’exercici de relaxació és molt probable que potenciï la millora.
Existeixen moltes altres estratègies terapèutiques considerades eficaces per reduir la impulsivitat. Algunes d’elles provenen d’orientacions com la teràpia cognitiu-conductual. El nostre equip de psicòlegs a Mataró, especialitzats en diferents problemàtiques i poblacions (adults i infanto-juvenil), t’ajudaran a resoldre els dubtes que tinguis sobre aquest tema i atendran les teves peticions d’una manera professional i personalitzada.
