La Teoria de les intel·ligències múltiples

Són moltes les propostes que s’han fet per conceptualitzar el constructe de la intel·ligència i, per tant, diferents les divergències entre els diferents autors. Aquesta es pot definir com aquella capacitat mental que implica l’aptitud per raonar, planificar, resoldre problemes, pensar de manera abstracta, comprendre idees complexes, aprendre amb rapidesa i aprendre de l’experiència. Consistiria així en una capacitat àmplia i profunda per comprendre l’ambient. Entre les discussions principals, es debat entre si constitueix un tret de la personalitat, si es tracta d’una característica innata o adquirida, o si és un constructe unitàri o multidimensional.

 

En aquest darrer sentit, i en contra del que tendim a considerar, hi ha cert consens a pensar que no existeix una única intel·ligència, i que són molts els atributs o capacitats que hem de tenir en compte per considerar una persona com a més o menys intel·ligent. Així, Howard Gardner, psicòleg nord-americà de la Universitat de Harvard, va publicar el 1983, la seva teoria sobre les intel·ligències múltiples, advertint que no únicament la intel·ligència acadèmica és el factor decisiu, ja que moltes persones amb qualificacions excel·lents presenten dificultats per relacionar-se amb altres o per manejar àmbits concrets de la seva vida. En aquest sentit, l’autor podria afirmar que Stephen Hawking no és més intel·ligent que Leo Messi, sinó que tots dos han desenvolupat un tipus d’intel·ligència diferent. D’aquesta manera, proposa l’existència de 8 tipus d’intel·ligència:

 

• Lingüística: Es refereix a l’habilitat per a la comunicació tant verbal com no verbal, representant el domini del llenguatge en totes les seves esferes.

 

• Lògic-matemàtica: És la capacitat per raonar lògicament i per resoldre problemes numèrics. Els coneguts tests d’intel·ligència (QI) s’encaren a avaluar principalment aquest tipus d’intel·ligència i, en menor mesura, la lingüística.

 

• Espacial: Coneguda també com a intel·ligència visual-espacial, i referida a l’habilitat per observar els estímuls, objectes, i en general, el món, des de diferents perspectives. Ens permet elaborar les nostres pròpies imatges mentals i ser-ne sensibles als detalls, a més de permetre’ns desenvolupar un sentit individual de l’estètica.

 

• Musical: Com el seu nom indica, representa l’habilitat i la sensibilitat per detectar, aprendre i reproduir sons i peces musicals. L’autor destaca aquesta intel·ligència ressaltant la importància de l’art musical a les nostres vides des de segles enrere.

 

• Corporal i cinestèsica: Es requereixen certes habilitats corporals i motrius per manejar eines i expressar algunes emocions. Així, l’autor considera que hi ha un component físic clau per a una adaptació adequada al nostre entorn.

 

• Intrapersonal: És la capacitat per comprendre’ns, escoltar-nos i crear-nos una imatge interna de nosaltres mateixos, tant a nivell emocional com d’altres atributs interns (pensaments, trets de personalitat…).

 

• Interpersonal: Seria l’equivalència d’intel·ligència social proposada per altres autors. Es mostra en la nostra capacitat per crear i mantenir vincles i per comprendre els estats interns dels altres, juntament amb l’habilitat per a la resolució de conflictes interpersonals.

 

• Naturalista: Aquesta va ser afegida a la seva teoria posteriorment (1995) pel mateix autor justificant que és clau per a la nostra supervivència. La va definir com a l’habilitat per a detectar, categoritzar i diferenciar els estímuls relacionats amb l’entorn (p.ex., vegetals i animals) o altres fenòmens relacionats amb la natura com la geografia o el clima.

 

Resulta molt interessant adoptar un punt de vista global i divergent quan parlem de constructes com la intel·ligència. No tots som bons en tot, i si ho analitzem detingudament, és possible que siguem capaços de detectar quines d’aquestes intel·ligències tenim més desenvolupades. Aquesta concepció divergent, a més, pot ajudar a la desestigmatització de certes persones, i a adoptar plans de desenvolupament individualitzats molt més complets i integrals.

Disciplines com la neuropsicologia s’encarreguen d’estudiar i avaluar aquestes facetes i altres. Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, trobaràs professionals especialitzats en aquesta, i en altres vessants de la psicologia d’adults i infanto-juvenil.