Per al tractament psicològic d’aquest trastorn se sol requerir un doble abordatge. D’una banda, és freqüent l’educació física i el tractament motor perceptiu i, per un altre, teràpia per evitar o tractar problemes associats, com a baixa autoestima, sentiment d’inferioritat respecte a altres nens de la mateixa edat, ansietat, depressió, etc.
Trastorn de les Habilitats Motores
El que caracteritza essencialment al trastorn de les habilitats motores és l’alteració del desenvolupament de la coordinació motora.
Es manifesta a través d’una deficiència en la coordinació dels moviments, una malaptesa generalitzada. Els petits que sofreixen aquest tipus de trastorn presenten problemes per coordinar el seu cos a un nivell inferior de l’esperat per la seva edat i coeficient intel·lectual. Aquesta dificultat es pot identificar en els moviments en els quals es necessita tot el cos: Saltar, córrer, anar a peu coix i fins i tot, cordar botons, usar les tisores o escriure.
Amb la condició que el metge pugui diagnosticar un problema d’aquest caràcter, aquests problemes hauran d’estar afectant al rendiment acadèmic i a la vida quotidiana. A més també ha de descartar-se qualsevol malaltia mèdica. Moltes vegades s’associa a altres trastorns de l’aprenentatge, a trastorns de la comunicació o al TDAH. És normal que els problemes motors es perllonguin durant l’adolescència o l’edat adulta i puguin arribar a afectar a la salut mental, física i a l’entorn acadèmic.
Aquest trastorn ha de tractar-se al més aviat possible perquè individu afectat no sofreixi problemes amb les seves relacions, problemes de baixa autoestima o problemes de comportament. Encara així, aquest trastorn es presenta de formes diferents en cada individu i té cursos diferents. És imprescindible identificar el trastorn i diferenciar-ho de problemes neurològics o de la simple malaptesa dels nens hiperactius.
Quins són els símptomes del trastorn?
Els nens amb aquest trastorn del desenvolupament tenen dificultats en coordinar-se. Per veure-ho hem de comparar-ho amb nens de la seva mateixa edat. Alguns dels símptomes són els següents:
- Retards en el desenvolupament per gatejar, caminar o asseure’s.
- Malaptesa.
- Problemes per a la succió o deglució en el primer any de vida.
- Problemes amb la coordinació motora fina o visual (usar tisores, lligar-se les sabates…).
- Problemes amb la coordinació motora gruixuda (saltar).
Quin és el tractament dels trastorns de les habilitats motores?
Aquest tipus de trastorn va associat amb complicacions psicològiques com la baixa autoestima, la passivitat, la frustració i l’evitar situacions noves d’aprenentatge. Els casos lleus es resolen gràcies a l’educació i a la teràpia pràctica amb constància. Hi ha alguns subjectes que encara arrosseguen alguns dèficits durant l’edat adulta, sobretot els problemes psicològics derivats del trastorn. És normal que un adult que hagi sofert aquesta afecció durant la infància tingui problemes d’autoestima.
Per evitar possibles complicacions en el futur ha de tractar-se el problema el més aviat possible amb un pla individualitzat per a cada cas. S’ha de partir d’una avaluació inicial i adaptar el tractament al petit. En el tractament han d’implicar-se els professors, especialistes i pares. Amb una comunicació acurada podem guanyar molt i ajudarà al nen a progressar.
Es treballaran aspectes d’autoestima i d’aprenentatge. La implicació dels pares és importantíssima. Han de recolzar el programa educacional proposat pels psicòlegs i reforçar les conductes positives del nen sense criticar. Hi ha activitats tan senzilles com escoltar el nen llegint que poden ser de gran ajuda. Els psicofàrmacs, les vitamines o les dietes específiques no s’han demostrat com a tractament per aquest trastorn.
La teràpia treballarà la baixa autoestima, l’assertivitat, la flexibilitat i la paciència. Gestionar les complicacions psicològiques derivades del trastorn és necessari per poder superar el problema. La família ha de detectar el problema i acceptar-ho, contactar amb un psicòleg professional i acceptar l’ajuda per poder superar el problema amb el petit. Al nostre centre a Mataró disposem d’un equip professional per tractar aquest trastorn.
Trastorn del Desenvolupament de la Coordinació
El Trastorn del desenvolupament de la coordinació, també anomenat dispraxia, és un dels anomenats trastorns de la infància, la infantesa i l’adolescència, com l’ansietat infantil, la timidesa, el trastorn bipolar o el trastorn d’ansietat per separació, entre uns altres.
En aquest cas, es pot enquadrar dins dels trastorns de les habilitats motores, i consisteix en problemes de coordinació i malaptesa pel que fa a altres nens de la mateixa edat. En nens més petits també pot manifestar-se en un retard significatiu a aconseguir fites motores importants, com gatejar, caminar o asseure’s. Així, els nens amb aquest problema poden tenir una forma de caminar inestable, xocar contínuament amb altres nens o amb objectes (marcs de les portes, taules i cadires, etc) i tenir dificultat per sostenir objectes, entre uns altres.
Quins són les causes del Trastorn del desenvolupament de la coordinació?
Les causes de la dispraxia són difícils de definir, ja que no existeix una casuística clara per a aquest problema. No obstant això, es creu que al voltant d’un 6% de nens en edat escolar ho pot sofrir o ho ha sofert en algun moment. A més, aquest problema pot aparèixer sol o fer-ho juntament amb altres trastorns de la comunicació o l’expressió escrita.
Quins són els símptomes?
Els símptomes d’aquest tipus de trastorn consisteixen principalment en dificultats en la coordinació motora. Així, entre la simptomatologia més habitual podem trobar:
- Dificultat per sostenir objectes
- Tenir una forma de caminar inestable
- Xocar amb altres nens o amb objectes com a taules o cadires
- Ensopegar amb els propis peus en caminar
- Retards en el desenvolupament
- Dificultat per aconseguir fites normals, com caminar, gatejar, posar-se dempeus…
- Problemes per succionar o empassar durant el primer any de vida
- Problemes amb la coordinació motora gruixuda (saltar…)
- Problemes amb la coordinació motora fina (lligar-se els cordons, escriure…)
- Malaptesa
- Ansietat
- Baixa Autoestima
- Dificultat per relacionar-se amb els altres i per fer amics
- Depressió
Quin és el tractament per al Trastorn del desenvolupament de la coordinació?
