Trastorns de la Ingestió i de la Conducta Alimentària
Estem especialitzats en el tractament de trastorns de la ingesta i de la conducta alimentària. Oferim avaluacions necessàries per determinar el tipus i la gravetat del trastorn, i desenvolupem un pla de tractament individualitzat per a cada pacient.
El trastorn de la ingestió i la conducta alimentària (TCA) és un concepte que es fa servir per englobar diversos trastorns relacionats amb una relació disfuncional amb el menjar. Així, podem parlar dins d’aquest tipus de trastorns de malalties com l’anorèxia nerviosa o la bulímia, entre d’altres.
Nosaltres et truquem
Quins són els símptomes dels trastorns de la conducta alimentària?
Els símptomes acostumen a ser clars i per als pares és senzill detectar-los. Per exemple, el cas que tractàvem anteriorment, els nens que triguen molt a menjar o rebutgen aliments. També existeixen casos en els quals els nens rebutgen la ingesta d’aliments nous, en aquest cas estaríem parlant de la síndrome d’especialització en el menjar. És una síndrome freqüent entre els petits quan s’estan desenvolupant i es troben amb seleccions de menjar capritxoses. Els símptomes han d’estar relacionats amb algunes fases de l’alimentació, ja sigui la preparació del menjar, la selecció d’aquesta i les quantitats, l’alimentació en si mateixa…
Si els petits mostren problemes en aquests actes estarem parlant d’algun tipus de trastorn de la ingestió i de la conducta alimentària. La característica comuna de tots els trastorns alimentaris són els comportaments anormals d’alimentació, ocasionant problemes seriosos de salut mental i poden posar en perill la vida. Els principals trastorns d’alimentació són: Anorèxia, bulímia, ortorèxia, vigorèxia, menjar compulsiu. Tendeixen a aparèixer durant l’adolescència ja que en aquesta etapa la preocupació per l’aspecte físic augmenta considerablement.
Quin tractament hi ha per a aquests trastorns alimentaris?
Si els pares o professors detecten els símptomes, la millor solució és acudir a un equip de patologia alimentària que pugui entendre i comprendre els problemes dels nens i treballar conjuntament amb la família. Moltes vegades el tractament ha de fer-se a casa, amb els pares ja que així, ells mateixos adopten noves conductes i podran aconseguir la millora del nen. D’altra banda, el professional ha de veure què prioritats hi ha, com motivar al petit enfront d’un aliment i com socialitzar. És important que aprengui a adaptar-se per afrontar situacions noves. És necessari descartar fallades orgàniques quan els nens vomiten freqüentment. Si el nen està sa, serà una qüestió emocional. Existeixen casos extrems en els quals els nens es nega rotundament i poden posar-se en risc biològic, aquí el treball ha de ser profund de la mà d’un especialista.
Els passos a seguir són els següents:
- Vigilar l’alimentació. (Un nen desnodrit està en més risc d’infecció per falta d’anticossos).
- Oferir-los menjar variat.
- Ajudar-los a acceptar nous aliments.
- Disfressar el menjar.
- Evitar tensions, retrets o càstigs en el menjar.
En el primer moment que detectem que el nen té problemes a l’hora de menjar hem de contactar amb un psicòleg professional perquè ens orienti amb els passos a seguir, amb les actituds a adoptar i que ens doni eines per gestionar el trastorn que estigui sofrint el petit.
Els trastorns de la conducta alimentària són un conjunt de patologies en les quals la persona està totalment obsessionada pel seu pes, la seva figura corporal i el menjar que ingereix, desenvolupant comportaments nutricionals desadaptatius.
Els trastorns alimentosos més freqüents són l’anorèxia i la bulímia nerviosa, a pesar que en els últims anys els quadres inespecífics estan augmentant de forma notable.
Causes dels trastorns de conducta alimentària
Les causes són multi factorials. Solen estar relacionades amb factors biològics, psicològics, familiars, genètics, ambientals i socials. L’edat d’inici del problema sol ser entre els 12 i els 25 anys, encara que pot ocórrer a qualsevol edat.
Símptomes dels trastorns de conducta alimentària
- Actituds obsessius respecte les dietes.
- Disminució important del pes
- Menjar tot sol o evitar menjar qualsevol tipus de menjar.
- Explicar les calories dels aliments que s’ingereixen i pesar-se amb freqüència.
- Veure’s amb un pes superior al que realment es té.
- Realitzar exercici de forma obsessiva.
Tractaments contra els trastorns de conducta alimentària
Nombrosos estudis indiquen que el tractament és més efectiu quan la malaltia es diagnostica en les seves primeres fases, per això és important la detecció precoç d’aquestes malalties.
Formats en la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge, som experts en el tractament d’aquestes malalties, com ho demostra la coordinació de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Institut Universitari Dexeus des de l’any 2005 fins al 2013. En el nostre centre de psicologia de Mataró estem especialitzats en el tractament de l’anorèxia i la bulímia nerviosa.
Aquests trastorns s’han de tractar per part d’un psicòleg expert en anorèxia i bulímia per garantir l’èxit de la teràpia. Si busques un psicòleg especialista en trastorns alimentaris a la zona de Mataró i el Maresme, no dubtis a sol·licitar hora de visita sense compromís en el nostre centre de psicologia clínica.
Quan has de buscar ajuda
Quan es detecta que un ser estimat està sota un trastorn de conducta alimentària cal ajudar-ho amb tot el que es pugui. És necessari retrobar els propis valors, ideals i objectius, fomentar l’autoestima del malalt, acceptar la situació, acudir a un grup de suport i reunir tot tipus d’informació sobre quin tractament és el més idoni.
Demana la teva Cita
En el nostre centre de psicologia de Mataró estem especialitzats en el tractament trastorns de la conducta alimentària. És important que els trastorns de la conducta alimentària es tractin per un psicòleg expert per garantir l’èxit de la teràpia. Si busques un psicòleg especialista en trastorns de conducta alimentària, com l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa o el trastorn d’afartaments, a la zona de Mataró i el Maresme, no dubtis a sol·licitar hora de visita sense compromís en el nostre centre de psicologia clínica.
La pica és un problema que consisteix en un desig irresistible de menjar o llepar substàncies no nutritives i poc usuals com a terra, guix o encenalls de pintura.
La pica és un dels trastorns psicològics infantils que s’engloben dins dels Trastorns de la Ingestió i la conducta alimentària. Una categoria en la qual també s’enquadren els trastorns d’ingestió i la ruminació, entre uns altres. Les persones afectades per pica també poden llepar o menjar bicarbonat, midó, cola, floridura, cendres de cigarret, femta, paper o qualsevol altra cosa que no té, en aparença, cap valor alimentós. En general, aquest tipus de trastorn s’associa a nens entre 1 i 6 anys d’edat i és més poc freqüent entre adolescents i adults. No obstant això, també pot donar-se en dones embarassades. En aquest cas, es creu que la falta de certs nutrients, com a ferro i zinc, poden desencadenar aquest desig vehement i inusual.
Quins són les causes de la pica?
Les causes de la pica són difícils de definir. En ocasions, s’ha considerat que pot deure’s a problemes de nutrició o la falta de certs nutrients, com a ferro o zinc. No obstant això, no seria l’únic factor desencadenant, ja que també es donen casos de pica en persones que no tenen cap tipus de manca a nivell alimentari o nutricional.
Quins són els símptomes de la pica?
Els símptomes d’aquest tipus de trastorn consisteixen principalment en el desig *irrefrenable de menjar o llepar substàncies poc adequades i sense cap tipus de valor nutritiu. La persona afectada pot menjar terra, gel, femta, pintura, guix, guix, paper i un llarg etcètera de substàncies o productes que no es consideren aliments ni suposen cap tipus d’aportació nutricional. En general, perquè pugui considerar-se un cas de pica, és necessari que el nen o la nena afectat coma o llepi aquest tipus de substàncies durant més d’un mes de forma continuada. A més, existeix una sèrie de simptomatologia associada, que varia en funció del tipus de producte que s’estigui ingerint. Els símptomes més comuns són:
- Mal de panxa
- Nàusees
- Distensió abdominal
- Obstrucció intestinal
- Fatiga
- Problemes de conducta
- Ansietat
- Problemes de relació social
- Enverinament
Quin és el tractament per la pica?
Per al tractament d’aquest tipus de trastorn es requereix un abordatge psicològic i, en ocasions, també mèdic per tractar de determinar si la pica es deu a algun tipus de manca nutricional. Per això, es poden realitzar anàlisi per comprovar els nivells de ferro i zinc en la sang. A més, un seguiment mèdic pot ser necessari per evitar o tractar complicacions associades, com a mals de panxa o obstruccions intestinals.
Des del punt de vista psicològic, el tractament ha de consistir a ajudar al nen a associar el comportament de la pica amb alguna cosa negatiu. Per això, un enfocament cognitiu- conductual sol ser la millor opció. Aquest tipus de teràpies donen bons resultats. Així mateix, mitjançant tècniques de reforç es pot entrenar a les persones afectades a no menjar substàncies nocives.
La Ruminació es tracta d’un problema que consisteix en la regurgitació de l’aliment des de l’estómac fins a la boca, per mastegar-ho de nou i empassar-ho una altra vegada.
La ruminació, també cridada mericisme, és un dels trastorns psicològics infantils que s’engloben dins dels Trastorns de la Ingestió i la conducta alimentària. Una categoria en la qual també s’enquadren els trastorns d’ingestió i la pica, entre uns altres.
Sol iniciar-se als 15 minuts aproximadament després d’haver menjat i allargar-se fins a una hora. La persona afectada no sofreix nàusees ni desgrat davant l’aliment que mastega. De fet, en alguns casos pot resultar-los, fins i tot plaent. Normalment, s’inicia a partir dels tres mesos de vida del bebè (després d’haver tingut digestions normals durant el període previ) i pot allargar-se mesos o anys. És més freqüent en bebès i nens petits i sol ser més rar en nens i adolescents, encara que també poden donar-se casos. En nens petits pot provocar pèrdua de pes o incapacitat per aconseguir un pes normal, així com malestar i ansietat.
Quins són les causes de la ruminació?
Les causes del trastorn del mericisme són difícils de definir. Encara que no és clar exactament què pot motivar aquest problema, es creu que podria ser a causa de factors socials o familiars. Així, una situació familiar complexa, situacions de rebot o de falta d’atenció paterna, etc podrien ser una de les causes de la ruminació.
Quins són els símptomes del Trastorn de la Ingestió i la conducta alimentària?
Els símptomes d’aquest tipus de trastorn consisteixen principalment en la regurgitació repetida del menjar. La persona afectada provoca (voluntària o involuntàriament) el vòmit per tornar a mastegar el menjar i tornar-la a empassar. A més, aquest tipus d’afectació inclou una sèrie de simptomatologia que pot requerir fins i tot atenció mèdica:
- Halitosis
- Malnutrició
- Pèrdua de pes
- Impossibilitat per aconseguir el pes que correspon a l’edat del nen
- Creixement anormal
- Descompensació d’electròlits
- Estrès respiratori
- Afogament
Quin és el tractament per al Trastorn de la Ingestió i la conducta alimentària?
Per al tractament d’aquest tipus de trastorn es requereix un abordatge psicològic i, en ocasions, també mèdic per tractar els símptomes associats, tals com a malnutrició o problemes gàstrics, ja que en els casos més extrems, la ruminació pot fins i tot provocar la mort de la persona afectada si no es realitza un correcte seguiment mèdic. En el cas del tractament psicològic, la pauta a seguir varia en funció de diversos factors, com l’edat del nen.
En general, una de les tècniques a tenir en quanta és l’anomenat biofeedback, que consisteix a fer al pacient conscient del problema per evitar la ruminació de forma voluntària. En els nens petits la línia de tractament ha de consistir també a realitzar un reforç positiu de les conductes alimentàries correctes.