Què és el Moobbing o assetjament laboral i com afrontar-lo

L’abús o la violència psicològica és un fenomen que pot aparèixer en tots els àmbits del nostre dia a dia. Així, tot i que tendim a ser més coneixedors del que es produeix a nivell acadèmic i conjugal, la veritat és que hi ha una realitat paral·lela, la qual sembla estar augmentant la seva incidència de forma significativa. Fem referència al moobbing o assetjament laboral, aspecte que podem definir com l’acció en forma d’humiliació, amenaces, aïllament, o menyspreu, que un o un grup d’assetjadors realitzen cap a un treballador o un grup d’ells. La persona és víctima d’actes hostils i/o negatius que poden ocórrer tant en el mateix lloc de treball com fora d’ell (ambient social extern), pels seus propis companys (assetjament horitzontal), per part dels superiors (vertical descendent o bossing), o fins i tot per subalterns (vertical ascendent). És important tenir en compte, que entre les diferents concepcions del concepte, la majoria inclouen tant l’acció externa com l’efecte o conseqüència, en termes de salut mental o psicològica, que produeix en la persona.

D’altra banda, hem de ser conscients que no ens estem referint a un fet aïllat, sinó a un procés que pot durar setmanes, mesos o fins i tot anys. És per això que, sovint, quan la persona sol·licita ajuda, el sofriment personal sigui especialment elevat, ja que pot haver transcorregut molt de temps des de l’inici de l’estressor. En aquest sentit, tot i que el tipus i la gravetat de la simptomatologia difereix en cada persona, els problemes psicològics més prevalents serien els relacionats amb l’estrès i l’ansietat, la depressió, problemes relacionats amb l’autoestima, i fins i tot de vegades, intents de suïcidi. Tots ells requeriran una atenció individual i especialitzada, tenint en compte que la causa principal se situa en un aspecte en concret, l’àmbit laboral. D’aquesta manera, a continuació s’especifiquen algunes estratègies que poden ser útils per afrontar aquesta complicada situació:

Identificar, registrar i informar: Haurem d’estar atents a les interaccions que es produeixen en el nostre àmbit de treball, tenint clars els rols que assumeix cada empleat i analitzant les interaccions. D’aquesta manera pot resultar més senzill anticipar, o fins i tot prevenir una possible conducta d’assetjament. Juntament amb això, a més, un cop detectat, resulta clau registrar els comportaments i agressions rebudes, procurant especificar-ho el màxim possible. Posteriorment, convé informar o fer-ho públic a companys, superiors, familiars, assessors o amics perquè siguin conscients de la situació.

Anàlisi objectiu: Relacionat amb el punt anterior, cal que tinguem cura de no esbiaixar ni distorsionar els esdeveniments. De vegades, per por, o pel simple fet de conèixer els agents responsables de l’assetjament, es pot oferir una informació no del tot precisa o realista sobre els esdeveniments. Hem de cenyir-nos a les dades objectives, i procurar anotar-les i exposar-les tal i com estiguin succeint, ja que en cas contrari, podríem perpetuar el problema.

Regulació emocional: És potser el principal component, i al mateix temps, el que pot resultar més ardu. La gestió de tot el conjunt d’emocions “negatives” que ens pot produir és crucial. Com a possibles mecanismes, l’aprendre a desactivar-se emocionalment, evitant reaccionar de manera negativa davant els atacs pot ser d’ajuda. En aquesta línia, canalitzar i controlar la ira poden prevenir mals majors. Finalment, l’exculpació també és un aspecte a tenir especialment present, ja que podem caure en la temptació d’atribuir-nos la responsabilitat del que està succeint, i fins i tot arribar a creure que som nosaltres mateixos els causants.

Afrontament conductual: El que fem a nivell comportamental també repercutirà tant en el nostre estat d’ànim com, possiblement, en la potència i durada de la situació. És important afrontar el conflicte, ja que els fustigadors acostumen a aparentar una personalitat més forta del que realment és. Per això, haurem de realitzar-ho de manera assertiva (és a dir sense passivitat ni agressivitat). A més d’això, l’evitació de l’aïllament social i per tant, aconseguir suport grupal pot facilitar l’afrontament.

A més dels anteriors esmentats, existeixen altres mecanismes que poden resultar útils per afrontar el mobbing, sobretot depenent de cada cas en particular. L’assessorament per part d’un professional o la realització de seguiment terapèutic poden facilitar la posada en marxa de solucions, i fins i tot la prevenció de futurs problemes o conflictes tant personals o psicològics, com laborals.

Per tot això, t’animem a trucar-nos i preguntar-nos qualsevol dubte que tinguis al respecte, i en cas de considerar que pot ser-te útil, contactar amb nosaltres. A Mataró, comptem amb un equip ampli de professionals de la Psicologia i la Psiquiatria que et proporcionarà tota la informació que necessitis.