Què és i com ens pot ajudar l’assertivitat?
Les habilitats socials són recursos, eines, conductes específiques que ens ajuden a desenvolupar-nos en un món social i interactiu. Aquestes, ens permeten crear i mantenir vincles amb els altres, o fins i tot trencar-los en cas de veure-ho necessari. Alguns exemples són: iniciar una conversa, donar les gràcies, demanar perdó, dir no, demanar una cita… Gairebé tot allò que impliqui enviar un missatge a una altra persona, sigui aquesta coneguda o no. Dins d’aquestes, l’assertivitat és considerada l’eina per excel·lència, considerant-se fins i tot de vegades sinònim a el concepte d’habilitat social.
Podem tenir diferents dificultats a l’hora de dur a terme qualsevol de les conductes exemplificades. De vegades per timidesa, per vergonya, per por al rebuig … Tot i això, sent quelcom summament important, les podem aprendre! És a dir, les habilitats socials no són innates, no naixem amb un nivell concret, sinó que les anem desenvolupant a mesura que interaccionem amb els altres, en un primer moment amb els nostres pares, per posteriorment generalitzar-ho a el grup d’iguals, companys de treball, etc. Una altra dada rellevant, apropant-nos a l’àmbit més clínic, és que la manca d’habilitats socials poden ser tant causa com conseqüència dels trastorns psicològics. En els problemes d’autoestima, o en la depressió, poden aparèixer dificultats en aquest àmbit, i a la vegada, la manca d’habilitats pot precipitar símptomes o problemes com els citats, a més d’ansietat, por …
Així doncs. podem definir l’assertivitat com la capacitat d’exposar les nostres necessitats, drets i interessos d’una forma educada i empàtica, sense vulnerar els dels altres. Algo així com atrevir-nos a dir el que pensem procurant no perjudicar l’altre. Per comprendre-ho, és útil diferenciar entre la postura passiva, i l’agressiva. Què faríem si, estant en un restaurant, el cambrer ens porta la carn crua, quan a nosaltres ens agrada molt feta? En un extrem, potser ens la mengem sense dir res (postura passiva). En l’altre (postura agressiva), és possible que arribéssim a mostrar el nostre enuig, cridant, o fent algun comentari despectiu. Com veiem, ens situem en dos pols. El punt mig seria l’assertivitat, per exemple, demanant educadament si ens poden passar una mica més la carn. Això és un simple exemple que ens pot ajudar a visualitzar la conducta assertiva. Així i tot, l’assertivitat ideal, o perfecta no existeix, ja que aconseguir adoptar sempre el punt mig exacte és pràcticament impossible, a l’entrar en joc moltes variables: context i entorn, persona amb la qual estiguem interactuant, estat d’ànim propi i de l’altre , diferències de personalitat, etc. El més important és esforçar-nos per acostar-nos el màxim possible al punt mig.
Per un costat, la passivitat fa que ens portem el malestar al nostre terreny, i que els altres difícilment siguin conscients del que ens molesta. A més, podem tenir aquesta amarga sensació de que poden aprofitar-se de nosaltres, ja que difícilment ho impedirem. La tendència a l’agressivitat, principalment provoca rebuig, por, malestar, incomoditat… En canvi, sent assertius, tot i que moltes vegades no podrem satisfer o trobar l’equilibri perfecte, a llarg termini ens adonarem que tant nosaltres com els altres agraïm exposar el nostre punt de vista, i priorizarnos a nosaltres mateixos.
Hi ha diferents programes i intervencions que poden ajudar-te a millorar aquesta habilitat. En el nostre centre de Psicologia, a Mataró, et proporcionarem tots els recursos i eines que necessitis. Posa’t en contacte amb nosaltres, serà un plaer atendre’t.
