Ser pares d’un nen amb TDAH: pautes educatives
A causa de l’alteració a les àrees cerebrals que regulen el control de la conducta i de l’atenció, és freqüent que el TDAH vagi associat amb problemes de conducta que varien en intensitat i freqüència en funció d’altres factors, un d’ells els nostres estils educatius. Per això, és interessant entrenar-nos com a pares per aplicar conseqüències de forma efectiva, així com per adaptar l’entorn i les rutines per poder ajudar al nostre/a fill/a a funcionar de forma més efectiva i, conseqüentment, a sentir-se millor amb ell mateix i amb el seu entorn.
Pautes educatives generals:
Proporcionarem al nostre/a fill/a una vida endreçada organitzant els seus horaris i establint moments de pauses, descansos i activitat física. Actuarem (i ens referim a aplicar conseqüències) quan es doni una conducta no desitjable, més que queixar-se o criticar-la. Anticiparem i planificarem com actuarem davant possibles situacions problemàtiques (quines conseqüències aplicarem), això ens ajudarà a mantenir-nos serens, no perdre el control i aplicar conseqüències de forma més efectiva i raonable. Reforçarem/castigarem la conducta desitjada o a eliminar de forma immediata; no cal demorar-se en el temps per felicitar ni per aplicar conseqüències. Serem coherents i conseqüents en els pactes sobre els reforçadors i en les conductes que es premien i les que no són acceptables o s’han de corregir. En aquest punt és important assenyalar que tots dos pares han de posar-se d’acord en quines conductes són permeses o no, i com premiar-les o castigar-les. Li proporcionarem un feedback freqüent; això vol dir que li farem comentaris continus i de forma positiva sobre el que està fent bé o el que encara ha de millorar i com fer-ho (sempre en to positiu i sense caure en la crítica, hem de tenir en compte que són nens amb tendència a presentar una baixa autoestima); d’aquesta manera, li servirem de guia externa sobre com actuar o resoldre les diferents situacions i tasques que se li plantegen. Dedicarem un temps estipulat i que servirà com reforçador per compartir amb ell/ella alguna activitat que li agradi amb nosaltres. Si són nens més grans, podem dedicar un temps del dia a parlar amb ell/ella sobre com es sent, què li preocupa
Ha de ser una estona exclusiva per a ell/ella, en la que puguem centrar la nostra atenció sense interrupcions. Reforçarem el contacte ocular durant la comunicació i esperarem a que estigui receptiu per escoltar-nos amb atenció (que no estigui distret amb alguna cosa que li agradi ni enfadat/da). Les nostres normes han de ser poques i clares. Els nens de vegades no les compleixen perquè no les recorden o no les comprenen. Les ordres o instruccions han de ser senzilles, directes i concises. Evitarem que vagin carregades d’emocions negatives i fomentarem el to emocional neutre. No pararem atenció quan interrompi i farem evident el moment en el qual pot intervenir; tot seguit, li felicitarem per intervenir en el moment adequat (tot i que abans hagi interromput). Especificarem perquè lestem felicitant: molt bé, estic molt content/a perquè has aconseguit vestir-te molt més ràpid que ahir i t’he hagut d’ajudar menys. Establirem rutines en aquelles tasques que menys li motivin (per exemple, els deures o recollir la seva habitació) i les dividirem en subtaques que impliquin poc temps, establint descansos i recompensant-li verbal i/o afectivament (amb elogis, abraçades, petons
). És convenient fer referències temporals ja que solen perdre la noció del temps amb facilitat. Per exemple, avisar de quant temps queda per jugar i per començar a fer els deures i anar anticipant la següent tasca. Li recordarem la conseqüència positiva que tindrà el realitzar la tasca (el reforçador). Farem de guia verbal perquè parin esment als detalls importants de la tasca. Per exemple què hem de fer? Hem d’aconseguir recollir la cambra
però com ho anem a fer?, primer recollirem la roba que està en la cadira (deixar-li temps perquè ho faci i reforçar-li), ara les joguines del sòl
fixa’t que no hi hagi algun sota el llit…. Ens esforçarem a trobar contínuament virtuts (encara que siguin petits detalls o millores), les hi assenyalarem verbalment i evitarem criticar contínuament el que fa malament. Excepte en situacions límit, evitarem el càstig; els nens/as amb TDAH funcionen millor reforçant-los que castigant-los. Evitarem perdre el control emocional i caure en la confrontació.
En el proper article farem esmena i detallarem diferents tècniques a aplicar tant quan es donin situacions no acceptables o límit, com a per a reforçar les conductes que desitgem instaurar en nens amb TDAH.
