Síndrome d’Asperger: característiques i senyals que en poden facilitar la detecció
La psicopatologia, i especialment la infanto-juvenil, es troba en una contínua evolució i progrés, fins al punt que molts trastorns són redefinits o reclassificats per facilitar-ne la comprensió, la detecció i les estratègies d’intervenció. En el cas de la síndrome d’Asperger, actualment s’engloba, juntament amb els antics trastorns generalitzats del desenvolupament (p.ex., trastorn de Rett, o trastorn desintegratiu infantil), dins de l’espectre de l’autisme. D’aquesta manera, s’entén que tots queden englobats sota aquesta categoria ja que comparteixen característiques i mecanismes comuns, encara que segueixen i se’n permeten concretar les especificacions diferencials.
Així, la Síndrome d’Asperger es defineix com aquella alteració que afecta principalment la interacció social recíproca, la comunicació verbal i no verbal, i exhibeix una gran resistència al canvi, la rigidesa o la inflexibilitat del pensament, i un estret repertori d’interessos i activitats. A diferència de l’autisme prototípic, i de més gravetat, aquí pot no existir un dèficit cognitiu ni una alteració del llenguatge significatiu. A més, dues de les dificultats cognitives més evidenciades són les dificultats en la teoria de la ment i les alteracions en les funcions executives. La primera involucra processos per comprendre els estats mentals i emocionals propis i aliens, i actuar adaptant-nos a aquesta comprensió. I el segon, a grans trets i entre moltes altres funcions, es relaciona amb la presa de decisions, la resolució de problemes, el control d’impulsos o la inhibició de respostes inadequades.
Quins són els senyals d’alarma principals de la Síndrome d’Asperger?
- Dèficit en la interacció social, i relacions socials limitades.
- Escàs contacte visual quan interaccionen.
- Dificultats per empatitzar i comprendre les emocions dels altres.
- Reaccions de molèstia i irritabilitat davant d’estímuls externs com ara sorolls, llum o certes imatges.
- Alteracions motores com retard o poca traça en la realització de moviments.
- Utilització d’un llenguatge formal o peculiar.
- Sensació de que es troben absents o absorts en els seus pensaments.
Algunes de les exposades es poden veure de forma primerenca fins i tot des del naixement. Amb aquestes, però, convé fer una exploració neuropsicològica adequada per determinar l’abast de les dificultats cognitives i intel·lectuals, a més d’una observació contínua del comportament del nen. L’avaluació o exploració prèvia a la realització d’un tractament concret és clau per determinar el grau de limitació i els ajuts necessaris en cada cas.
Si vols obtenir més informació sobre això, posa’t en contacte amb el nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, et proporcionarem tota l’ajuda que necessitis.
