Terminologia associada a les addiccions
El consum de gairebé tots els tipus de substàncies no ha deixat d’incrementar any rere any. Es calcula que aproximadament el 5% de la població mundial adulta ha consumit drogues alguna vegada a la vida, i d’aquests, el 0,6% pateixen algun tipus de trastorn associat a l’ús d’aquestes, la qual cosa significa que el consum pot ser perjudicial fins al punt de poder patir una drogodependència o un trastorn mental associat a aquesta, i per tant requerir tractament. Com veiem, la situació té una clara rellevància, tant per les seves repercussions a nivell personal, com social i cultural. Per això, convé tenir clars alguns dels conceptes associats a aquest tema.
Per addicció, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’entén la malaltia física i emocional que es caracteritza per una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació degut a la satisfacció que provoca en la persona. Acotant una mica més la definició, podem afegir que es tracta d’una activitat la qual l’individu és incapaç de controlar, que el porta a conductes compulsives i que perjudica la seva qualitat de vida; com ho poden ser l’addicció al sexe, al joc (ludopatia), a la pornografia, a les noves tecnologies (tecnofília) i al menjar ràpid. En aquest mateix pla es troba l’alcoholisme, l’addicció al menjar (menjadors compulsius), el tabaquisme i la drogodependència. Tots ells condueixen a un estat psicofisiològic caracteritzat per la modificació del comportament, a causa d’un impuls irreprimible per realitzar una acció o consumir una determinada substància.
Dins d’aquest primer ampli concepte trobem fenòmens específics, els quals anirem desgranant per facilitar la seva comprensió. D’una banda, tot i que en la literatura acostumen a aparèixer barrejats, per ús s’entén el consum d’una substància que no comporta conseqüències negatives en la persona, i per abús quan existeix consum sense tenir en compte aquestes conseqüències tot i estar presents. Habitualment es tendeix a indicar que entre ús i abús hi ha un continu de gravetat, en lloc d’aparèixer com dues categories totalment separades. Juntament amb aquests, la dependència es definiria com aquell fenomen que es produeix quan hi ha un ús excessiu el qual provoca conseqüències negatives significatives al llarg d’un ampli període de temps. En aquest punt ens trobem amb dos subtipus, la dependència física (equivalent al síndrome d’abstinència) i la dependència psíquica o psicològica. El primer d’ells es refereix a l’estat d’adaptació en el qual apareixen importants trastorns físics quan s’interromp l’administració de la droga o s’influeix en el seu mecanisme d’acció administrant una substància específica antagonista. I el segon, la dependència psicològica, es refereix al sentiment de satisfacció i l’impuls psíquic que requereix o exigeix l’administració regular o contínua de la substància per produir plaer o evitar el malestar.
A més de les característiques exposades, convé tenir en compte que per a existir dependència, s’ha vingut afirmant la necessitat de que hi hagi tolerància junt amb els símptomes d’abstinència exposats. Així, la tolerància es defineix com el procés segons el qual, davant l’administració repetida de la droga o substància, aquesta produeix menys efecte, és a dir, que en ocasions futures es necessitarà més dosi per produir el mateix efecte.
El contingut exposat doncs, conforma una part significativa de la conceptualització del món de les addiccions. Tot i que el llegir-lo resulta pràcticament inevitable associar els conceptes amb substàncies específiques com l’alcohol, el cànnabis, o la cocaïna, convé tenir presents les primeres línies exposades, on s’introdueix que aquests particulars fenòmens també poden aparèixer en les denominades addiccions comportamentals, sent el joc patològic el màxim exponent. A més, aquests poden i de fet acostumen a aparèixer interrelacionats molt freqüentment a altres patologies, com els trastorns de personalitat, problemes d’autoestima, o certs problemes de l’estat d’ànim (depressió, ansietat, trastorn bipolar …), entre d’altres. I manifestant-se com causa, conseqüència o de manera concurrent.
Hi ha altres aspectes i mecanismes associats a les conductes addictives i a moltes altres situacions. Si vols conèixer més sobre ells, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró et proporcionarà tota la informació i ajuda que necessitis. Truca’ns, t’ajudarem.
