Tal com recullen diversos mitjans aquests dies, els problemes d’ansietat i depressió constitueixen un dels principals motius de consulta en Atenció Primària. La situació actual de crisi econòmica ha agreujat notablement la prevalença d’aquests trastorns, de tal manera que els experts adverteixen que en el 2020 constituiran la primera causa de discapacitat al món.
Recentment, en el marc d’un congrés nacional sobre ansietat i trastorns comòrbids, professionals de la medicina han reconegut que els tractaments farmacològics actuals resulten insatisfactoris en aquests casos, ja que només són efectius en la meitat dels pacients i la seva administració no elimina certa patologia residual que es manté en el temps.
En contrapartida, i si tenim en consideració l’evidència científica dels últims anys, la teràpia psicològica i, específicament, la teràpia cognitiu-conductual, ha demostrat ser una alternativa més eficaç i econòmica que els fàrmacs per al tractament de l’ansietat i de la depressió i, a diferència del tractament farmacològic, no suposa cap risc per a la salut i no presenta cap efecte secundari advers.
A més de reduir els símptomes d’ansietat i depressió i mantenir aquests canvis terapèutics a llarg termini, el tractament psicològic proporciona altres beneficis en comparació del tractament farmacològic, tals com una major adherència al tractament, una disminució significativa del risc de recaigudes i una elevada taxa de recuperació (és a dir, a diferència dels fàrmacs, no deixa cap patologia residual), evitant la cronificació del trastorn i disminuint, consegüentment, el nombre de visites al metge i els dies d’hospitalització.
De fet, les principals guies de pràctica clínica basades en l’evidència científica, tant internacionals com a nacionals (com la del National Institute for Health and Clinical Excellence NICE-), recomanen la teràpia cognitiu-conductual com el tractament de primera elecció per al trastorn depressiu lleu i moderat, el trastorn d’angoixa, el trastorn obsessiu-compulsiu, el trastorn d’ansietat generalitzada i les fòbies específiques.
Així mateix, el tractament psicològic és aconsellable per sobre del farmacològic quan el problema de salut mental que presenta el pacient està complicat per altres condicions mèdiques, com a abús d’alcohol o drogues, o problemes crònics de salut física, així com en el cas de nens, adolescents i dones embarassades, a causa del risc elevat per a la salut que suposa el consum de psicofàrmacs en aquests grups de pacients. Només en els casos severs es recomana l’ús de medicació, però sempre en combinació amb tractament cognitiu-conductual, i informant al pacient sobre els objectius terapèutics, la durada del tractament farmacològic, els possibles efectes secundaris i els riscos que comporta una interrupció brusca de la medicació.
Per tots aquests motius, nombrosos organismes competents en matèria de salut -com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Institut Nacional per a la Salut i l’Excel·lència Clínica del Regne Unit (NICE) o la Federació Mundial de la Salut Mental (WFMH)- assenyalen els avantatges econòmics i psicosocials de la implementació de teràpies psicològiques en els serveis d’Atenció Primària, així com la necessitat dels ciutadans de rebre un altre tipus d’atenció sanitària menys medicalitzada, més humanitzada i, sobretot, més ajustada a les seves necessitats.
