Els trastorns del son o desordres del son són un ampli grup de patiments que afecten el desenvolupament habitual del cicle son-vigília. Alguns trastorns del son poden ser molt greus i interferir amb el funcionament físic, mental i emocional de l’individu. Incloent dificultat per agafar el son o romandre dormit, quedar-se dormit en moments inadequats, massa son o conductes anormals durant el son.
Els trastorns més freqüents són:
Apnea del son: On la persona fa una o més pauses en la respiració o té respiracions superficials durant el son.
Enuresis: És quan la persona s’orina en el llit durant el son; generalment li passa als nens.
Insomni: És son insuficient, intranquil, de mala qualitat, o no restaurador.
Síndrome de cames inquietes: És un trastorn en el qual es desitja o necessita moure les cames per interrompre sensacions molestes.
Terrors nocturns: Aquest trastorn es caracteritza pel despertar abrupte i aterroritzat de la persona.
Somnambulisme: Les persones caminen o realitzen una altra activitat estant encara dormides.
Narcolèpsia: És quan la persona pateix un gran son durant tot el dia encara que hagin dormit les seves hores completes la nit anterior. De sobte, un es dorm sense voler a qualsevol hora del dia.
Causes
Hi ha més de cent trastorns diferents del son i de vigília que es poden agrupar en quatre categories principals, a saber:
Problemes per agafar el son i romandre dormit (insomni).
Problemes per romandre despert (somnolència diürna excessiva).
Problemes per mantenir un horari regular de son (problema amb el ritme del son).
Comportaments inusuals durant el son (conductes que interrompen el son).
PROBLEMES PER AGAFAR EL SON I ROMANDRE DORMIT
L’insomni inclou dificultat per agafar el son o per romandre dormit. Els episodis poden aparèixer i desaparèixer, durar entre 2 i 3 setmanes (a curt termini) o ser duradors (crònics).
PROBLEMES PER ROMANDRE DESPERT
Les persones amb somnolència diürna excessiva se senten cansades durant el dia. Els símptomes que no són ocasionats per la falta de son o per son interromput es denominen hipersòmnia.
Les causes d’aquest problema abasten:
Afeccions mèdiques tals com la fibromialgia i baix funcionament de la tiroides.
Mononucleosis i altres malalties virals.
Narcolèpsia i altres trastorns del son.
Obesitat, especialment si causa apnea obstructiva del son.
Quan no es pot trobar cap causa per a la somnolència, es denomina hipersòmnia idiopàtica.
PROBLEMES PER MANTENIR UN HORARI REGULAR DE SOMNI
També es poden presentar problemes quan no es manté un horari constant de son i de vigília, la qual cosa succeeix quan es viatja creuant zones horàries diferents i amb treballs per torns en horaris rotatius, particularment els que treballen a les nits.
Els trastorns que involucren una interrupció de l’horari del somni abasten:
Síndrome de son i vigília irregulars
Síndrome del desfasament horari
Insomni paradoxal (la persona realment dorm una quantitat de temps diferent a la que creu)
Trastorn del son a causa del treball per torns
CONDUCTES QUE INTERROMPEN EL SOMNI
Les conductes anormals durant el son es denominen parasòmnies. Són bastant comuns en els nens i abasten:
Terrors nocturns
Somnambulisme
Trastorn de comportament associat al somni REM (la persona es mou durant el somni REM i pot representar somnis).
Amb freqüència, els trastorns del son involucren tant factors mèdics com psicològics, per la qual cosa requereixen un abordatge multidisciplinari integrat per al seu adequat diagnòstic i tractament.??Molts pacients insomnes poden beneficiar-se d’un abordatge psicoterapèutic orientat a aprendre tècniques d’identificació i resolució de problemes que millorin la vivència d’autoeficàcia personal.
En general, l’abordatge psicoterapèutic de l’insomni tractarà de millorar les mesures d’higiene del somni i d’estil de vida del pacient, mitjançant aprenentatge d’estratègies eficaces per l’afrontament de situacions d’estrès, dels conflictes intrapsíquics i de les dificultats interpersonals, amb la qual cosa augmentarà la qualitat de vida. Per alleujar l’excessiva tensió emocional poden utilitzar-se tècniques d’entrenament en relaxació, així com d’orientació dinàmica i cognitiu-conductuals. Aquestes últimes permeten la identificació de conflictes, així com el reforç dels recursos adaptatius del pacient, la modificació de cognicions errònies i negatives del pacient.??
El tractament farmacològic ha de ser sobretot etiopatogènic, abans que simptomàtic, de manera que s’utilitzaran tractaments selectius per a les causes subjacents de l’insomni, com a antidepressius per a la depressió, analgèsics per al dolor, etc., encara que pugui ser necessària l’associació d’un tractament coadjuvant simptomàtic amb hipnòtics. En el moment actual, per a l’insomni s’utilitzen com a hipnòtics tres tipus de substàncies: els derivats benzodiacepínics i dues noves famílies d’aparició més recent, les ciclopirrolidones i les imidazopiridines. D’aquests grups el més utilitzat segueixen sent les benzodiacepines, que presenten les següents accions: ansiolítica, anticonvulsivant, miorrelaxant, inductora del son preanestèsica i disminució moderada de les funcions cognitives.
