Els trastorns de la son

Els trastorns del son o desordres del son són un ampli grup de patiments que afecten el desenvolupament habitual del cicle son-vigília. Alguns trastorns del son poden ser molt greus i interferir amb el funcionament físic, mental i emocional de l’individu. Incloent dificultat per agafar el son o romandre dormit, quedar-se dormit en moments inadequats, massa son o conductes anormals durant el son.

Els trastorns més freqüents són:

Apnea del son: On la persona fa una o més pauses en la respiració o té respiracions superficials durant el son.
Enuresis: És quan la persona s’orina en el llit durant el son; generalment li passa als nens.
Insomni: És son insuficient, intranquil, de mala qualitat, o no restaurador.
Síndrome de cames inquietes: És un trastorn en el qual es desitja o necessita moure les cames per interrompre sensacions molestes.
Terrors nocturns: Aquest trastorn es caracteritza pel despertar abrupte i aterroritzat de la persona.
Somnambulisme: Les persones caminen o realitzen una altra activitat estant encara dormides.
Narcolèpsia: És quan la persona pateix un gran son durant tot el dia encara que hagin dormit les seves hores completes la nit anterior. De sobte, un es dorm sense voler a qualsevol hora del dia.

Causes

Hi ha més de cent trastorns diferents del son i de vigília que es poden agrupar en quatre categories principals, a saber:

• Problemes per agafar el son i romandre dormit (insomni).
• Problemes per romandre despert (somnolència diürna excessiva).
• Problemes per mantenir un horari regular de son (problema amb el ritme del son).
• Comportaments inusuals durant el son (conductes que interrompen el son).

PROBLEMES PER AGAFAR EL SON I ROMANDRE DORMIT
L’insomni inclou dificultat per agafar el son o per romandre dormit. Els episodis poden aparèixer i desaparèixer, durar entre 2 i 3 setmanes (a curt termini) o ser duradors (crònics).

PROBLEMES PER ROMANDRE DESPERT
Les persones amb somnolència diürna excessiva se senten cansades durant el dia. Els símptomes que no són ocasionats per la falta de son o per son interromput es denominen hipersòmnia.
Les causes d’aquest problema abasten:
• Afeccions mèdiques tals com la fibromialgia i baix funcionament de la tiroides.
• Mononucleosis i altres malalties virals.
• Narcolèpsia i altres trastorns del son.
• Obesitat, especialment si causa apnea obstructiva del son.
Quan no es pot trobar cap causa per a la somnolència, es denomina hipersòmnia idiopàtica.

PROBLEMES PER MANTENIR UN HORARI REGULAR DE SOMNI

També es poden presentar problemes quan no es manté un horari constant de son i de vigília, la qual cosa succeeix quan es viatja creuant zones horàries diferents i amb treballs per torns en horaris rotatius, particularment els que treballen a les nits.

Els trastorns que involucren una interrupció de l’horari del somni abasten:
• Síndrome de son i vigília irregulars
• Síndrome del desfasament horari
• Insomni paradoxal (la persona realment dorm una quantitat de temps diferent a la que creu)
• Trastorn del son a causa del treball per torns

CONDUCTES QUE INTERROMPEN EL SOMNI
Les conductes anormals durant el son es denominen parasòmnies. Són bastant comuns en els nens i abasten:
• Terrors nocturns
• Somnambulisme
Trastorn de comportament associat al somni REM (la persona es mou durant el somni REM i pot representar somnis).

Amb freqüència, els trastorns del son involucren tant factors mèdics com psicològics, per la qual cosa requereixen un abordatge multidisciplinari integrat per al seu adequat diagnòstic i tractament.??Molts pacients insomnes poden beneficiar-se d’un abordatge psicoterapèutic orientat a aprendre tècniques d’identificació i resolució de problemes que millorin la vivència d’autoeficàcia personal.

En general, l’abordatge psicoterapèutic de l’insomni tractarà de millorar les mesures d’higiene del somni i d’estil de vida del pacient, mitjançant aprenentatge d’estratègies eficaces per l’afrontament de situacions d’estrès, dels conflictes intrapsíquics i de les dificultats interpersonals, amb la qual cosa augmentarà la qualitat de vida. Per alleujar l’excessiva tensió emocional poden utilitzar-se tècniques d’entrenament en relaxació, així com d’orientació dinàmica i cognitiu-conductuals. Aquestes últimes permeten la identificació de conflictes, així com el reforç dels recursos adaptatius del pacient, la modificació de cognicions errònies i negatives del pacient.??

El tractament farmacològic ha de ser sobretot etiopatogènic, abans que simptomàtic, de manera que s’utilitzaran tractaments selectius per a les causes subjacents de l’insomni, com a antidepressius per a la depressió, analgèsics per al dolor, etc., encara que pugui ser necessària l’associació d’un tractament coadjuvant simptomàtic amb hipnòtics. En el moment actual, per a l’insomni s’utilitzen com a hipnòtics tres tipus de substàncies: els derivats benzodiacepínics i dues noves famílies d’aparició més recent, les ciclopirrolidones i les imidazopiridines. D’aquests grups el més utilitzat segueixen sent les benzodiacepines, que presenten les següents accions: ansiolítica, anticonvulsivant, miorrelaxant, inductora del son preanestèsica i disminució moderada de les funcions cognitives.