4 passes per eliminar la dependència emocional

Eliminar la dependència emocional és possible, per a això és un de mateix el que ha de prendre la decisió de canviar per tenir una millor qualitat de vida. Les persones que pateixen d’inclinació excessiva, no gaudeixen de les relacions, s’enganxen a l’excés i perden la seva individualitat satisfactòria.

Hi ha més percentatge de dones amb aquest problema, encara que també hi ha homes que ho sofreixen exactament igual que qualsevol dona, amb el desavantatge que els sol donar més vergonya acudir a una consulta psicològica. Senten que la seva homenia està en dubte, quan en realitat gens d’això té a veure, una autoestima baixa pot implicar aquest problema, independentment del sexe de la persona.

1. RECONÈIXER QUE HI HA UN PROBLEMA
Analitza.

No només existeix la dependència en les relacions de parella, també es pot donar en amistats, companys, família i persones de l’entorn. A continuació un llistat de situacions perquè avaluïs si sofreixes aquest problema. Una persona amb inclinació malaltissa es caracteritza per:

-La teva felicitat se centra en una sola persona, no gaudeixes d’una altra cosa que no sigui estar amb qui mestresses o aprecies.

-La teva alegria depèn de com et tractin els altres i del que pensin de tu. Si t’asseguis acceptat tot genial, però com sentis que caus malament o tinguin mala opinió de tu, s’esfuma la felicitat. Depens a l’excés dels altres per estar ben o malament.

– Evites costi el que costi donar la contrària per evitar enfrontaments, t’envaeix el temor a molestar o a ser rebutjat.

– Anteposes el desig dels altres, al teu propi, et sents com si tu no tinguessis capacitat de decisió, la teva vida la manegen.

– Només et sents bé amb tu mateix si et sents estimat, si no hi ha algú a qui estimar, et sents buit, sense amor propi. A qualsevol ens agradaria tenir a algú especial en la nostra vida, la qual cosa diferencia a una persona no depenent, és que quan estan sol/as poden tenir moments de malenconia, però això no els deté per seguir gaudint d’altres facetes de la seva vida. En canvi la persona depenent no pot estar sola, es deprimeix, la seva autoestima decau i no és capaç de gaudir de la vida.

– El sentiment de culpa està sovint amb tu, asseguis que ets el responsable de la felicitat dels altres, ja sigui la teva parella, família, amistats, etc. T’asseguis amb l’obligació d’acontentar als altres i si no ho fas t’asseguis culpable.

– T’envaeix la por sovint, por a perdre a aquesta o aquestes persones que tant mestresses o aprecies. Aquesta por t’impedeix gaudir com deuries les relacionis.

– Caus fàcilment en els xantatges emocionals, no suportaries que per la teva culpa algú es fes mal, sacrifiques la teva felicitat per donar-la-hi a uns altres.

-Prefereixes sofrir, abans que deixar a la persona a la qual estàs enganxat/a, no tens la fortalesa de tallar un contacte perquè tampoc asseus que tens la capacitat de tirar endavant sense aquesta persona a la qual vols.

-Necessites a l’altre/a, sinó la vida perd total sentit, necessites que et demostri que li importes, de la manera tan excessiva que t’importa a tu. Si no ho fa penses que no et vol i t’enfades. Les exigències cobren vida.

-Vols tenir el control de tota la seva vida, per tenir la seguretat que no li perdràs. Et converteixes en una espècie d’espia per seguir fins i tot les converses que té amb altres persones. T’obsessiones una mica amb aquesta persona, deixes de viure la teva vida per seguir la de l’altre, per assegurar-te que no hagin indicis que deixes d’interessar-li. Si veus que hi ha risc que et pugui deixar, pots deixar de ser tu mateix/a i fer coses que no t’agraden amb tal d’acontentar-li.

-Aquesta persona està tant en el centre de la teva vida, que les teves amistats i altres perden importància per a tu. Hi ha tendència d’aïllament social, només et ve de gust estar amb aquesta persona, i com més temps diari millor.

-La relació genera ansietat, mai estem contents perquè volem més, i sobretot temem que ens deixin, i això seria una catàstrofe perquè no ens imaginem la vida sense aquesta persona.

2. LLISTAT DE COSES QUE ET PERJUDICAVEN I HAS FET PER AMOR O AFECTE

Una vegada que ja has reconegut que tens un problema i tens el convenciment que vols eliminar la dependència emocional de la teva vida, fes un llistat de coses que has arribat a fer per algú, que a tu et perjudicava. Has de ser conscient que una persona depenent no es fixa en el seu benestar personal, prefereix acontentar a l’altra persona per no perdre-la. Si vols canviar, el primer que has de fer és pensar en tu el primer, que el teu benestar sigui el principal en la teva vida.

Quines coses tenia l’altra persona que et perjudicaven?, Què has fet tu per l’altre que a tu et feia mal? Exemples: Has deixat de costat amistats, família, activitats, entreteniments, estudis, desenvolupament personal, etc..?, T’han tractat amb el respecte que et mereixes?, Has fet coses que no estan ben para no perdre-li? Com ha estat el teu estat emocional?, Asseguis que has mendigat amor o afecte i has anat molt insistent darrere?, a part d’aquesta persona Has tingut altres facetes en la teva vida on has gaudit? Poden ser entreteniments, amistats, etc… Has aguantat moltes coses negatives amb tal de no perdre-li?, etc… És important que facis conscient el sofriment que has tingut per ser una persona depenent. Pensa en tot el negatiu que t’ha portat aquesta relació, d’aquesta manera reforçaràs les teves ganes de canviar i d’eliminar la dependència emocional.

3. REFORÇA LA TEVA AUTOESTIMA

El factor principal de qualsevol dependència és una autoestima baixa. Hi ha moltes opcions per poder reforçar-la, des d’acudir a un professional de la psicologia fins a fer biblioterapia. A qualsevol biblioteca hi ha llibres molt interessants sobre l’autoestima. Fes com si haguessis d’estudiar per al col·legi, informa’t tot el que puguis sobre reforçar la teva autoestima i llegeix els llibres que et semblin més interessants. De tots sempre es treu alguna cosa nou i instructiu.

4. APRENDRE A ESTAR SOL/A

La vida és més bonica amb amor, però aquest arriba sanament quan un se sent bé aconsegueixo mateix. No podem tenir una relació sana si abans no ens hem desenvolupat com a persones. Quan un mateix s’estima i no necessita als altres, és quan està preparat per voler d’una manera sana. A tots ens agradaria tenir una parella ideal, a persones a qui voler, etc… Però una cosa és “necessitar” i una altra molt diferent és “desitjar”. Quan ho necessites no funciona, perquè si un no s’estima a si mateix, tampoc podrà estimar als altres d’una manera madura i sana. Un ha d’aprendre a gaudir de la vida sense parella. Hi ha infinitat de coses que fer. Desenvolupa les teves habilitats, llaura el teu futur, dedica temps als teus entreteniments, fes amistats amb gent bona, viatja, mira a la teva al voltant per gaudir de les petites coses, i sobretot cuida’t i estima’t com et mereixes.

La teràpia cognitiva-conductual resulta ser més efectiva en el tractament de migranyes cròniques en nens i joves, d’acord a un nou estudi elaborat per investigadors del Cincinnaty Children’s Hospital Medical Center centrat en com prevenir els símptomes d’aquesta dolència. Els resultats, publicats en JAMA, van demostrar que l’ús d’aquesta teràpia alleuja els símptomes i redueix la freqüència amb que es produeix el mal de cap.

En la recerca van participar 135 joves -79 per cent noies i un 21 per cent nois- d’entre 10 i 17 anys als quals se’ls havia diagnosticat migranyes cròniques en patir maldecaps durant 15 dies o més al mes. D’entre tots els participants, 124 pacients van completar l’any de durada de l’estudi, les intervencions del qual es van centrar, d’una banda, a oferir teràpia cognitiva-conductual i, per una altra, en sessions d’educació sobre maldecaps acompanyats d’atenció terapèutica.

Els resultats van demostrar que un 86 per cent dels pacients que van completar el període d’estudi amb teràpia cognitiva-conductual van experimentar una reducció d’un 50 per cent o més en els seus maldecaps, enfront de la reducció d’un 69 per cent experimentada pels pacients que havien rebut educació relacionada amb la malaltia. Segons l’autor Scott Powers, ”el nostre estudi ha aconseguit demostrar els beneficis de la teràpia cognitiva-conductual en maldecaps. Aquesta teràpia ha d’oferir-se de forma rutinària i com a tractament d’acció primerenca en la migranya crònica juntament amb medicaments amb la finalitat de que resulti ser suficientment eficaç”.
www.psiquiatria.com