L’abús o la violència psicològica és un fenomen que pot aparèixer en tots els àmbits del nostre dia a dia. Així, tot i que tendim a ser més coneixedors del que es produeix a nivell acadèmic i conjugal, la veritat és que hi ha una realitat paral·lela, la qual sembla estar augmentant la seva incidència de forma significativa. Fem referència al moobbing o assetjament laboral, aspecte que podem definir com l’acció en forma d’humiliació, amenaces, aïllament, o menyspreu, que un o un grup d’assetjadors realitzen cap a un treballador o un grup d’ells. La persona és víctima d’actes hostils i/o negatius que poden ocórrer tant en el mateix lloc de treball com fora d’ell (ambient social extern), pels seus propis companys (assetjament horitzontal), per part dels superiors (vertical descendent o bossing), o fins i tot per subalterns (vertical ascendent). És important tenir en compte, que entre les diferents concepcions del concepte, la majoria inclouen tant l’acció externa com l’efecte o conseqüència, en termes de salut mental o psicològica, que produeix en la persona.

D’altra banda, hem de ser conscients que no ens estem referint a un fet aïllat, sinó a un procés que pot durar setmanes, mesos o fins i tot anys. És per això que, sovint, quan la persona sol·licita ajuda, el sofriment personal sigui especialment elevat, ja que pot haver transcorregut molt de temps des de l’inici de l’estressor. En aquest sentit, tot i que el tipus i la gravetat de la simptomatologia difereix en cada persona, els problemes psicològics més prevalents serien els relacionats amb l’estrès i l’ansietat, la depressió, problemes relacionats amb l’autoestima, i fins i tot de vegades, intents de suïcidi. Tots ells requeriran una atenció individual i especialitzada, tenint en compte que la causa principal se situa en un aspecte en concret, l’àmbit laboral. D’aquesta manera, a continuació s’especifiquen algunes estratègies que poden ser útils per afrontar aquesta complicada situació:

Identificar, registrar i informar: Haurem d’estar atents a les interaccions que es produeixen en el nostre àmbit de treball, tenint clars els rols que assumeix cada empleat i analitzant les interaccions. D’aquesta manera pot resultar més senzill anticipar, o fins i tot prevenir una possible conducta d’assetjament. Juntament amb això, a més, un cop detectat, resulta clau registrar els comportaments i agressions rebudes, procurant especificar-ho el màxim possible. Posteriorment, convé informar o fer-ho públic a companys, superiors, familiars, assessors o amics perquè siguin conscients de la situació.

Anàlisi objectiu: Relacionat amb el punt anterior, cal que tinguem cura de no esbiaixar ni distorsionar els esdeveniments. De vegades, per por, o pel simple fet de conèixer els agents responsables de l’assetjament, es pot oferir una informació no del tot precisa o realista sobre els esdeveniments. Hem de cenyir-nos a les dades objectives, i procurar anotar-les i exposar-les tal i com estiguin succeint, ja que en cas contrari, podríem perpetuar el problema.

Regulació emocional: És potser el principal component, i al mateix temps, el que pot resultar més ardu. La gestió de tot el conjunt d’emocions “negatives” que ens pot produir és crucial. Com a possibles mecanismes, l’aprendre a desactivar-se emocionalment, evitant reaccionar de manera negativa davant els atacs pot ser d’ajuda. En aquesta línia, canalitzar i controlar la ira poden prevenir mals majors. Finalment, l’exculpació també és un aspecte a tenir especialment present, ja que podem caure en la temptació d’atribuir-nos la responsabilitat del que està succeint, i fins i tot arribar a creure que som nosaltres mateixos els causants.

Afrontament conductual: El que fem a nivell comportamental també repercutirà tant en el nostre estat d’ànim com, possiblement, en la potència i durada de la situació. És important afrontar el conflicte, ja que els fustigadors acostumen a aparentar una personalitat més forta del que realment és. Per això, haurem de realitzar-ho de manera assertiva (és a dir sense passivitat ni agressivitat). A més d’això, l’evitació de l’aïllament social i per tant, aconseguir suport grupal pot facilitar l’afrontament.

A més dels anteriors esmentats, existeixen altres mecanismes que poden resultar útils per afrontar el mobbing, sobretot depenent de cada cas en particular. L’assessorament per part d’un professional o la realització de seguiment terapèutic poden facilitar la posada en marxa de solucions, i fins i tot la prevenció de futurs problemes o conflictes tant personals o psicològics, com laborals.

Per tot això, t’animem a trucar-nos i preguntar-nos qualsevol dubte que tinguis al respecte, i en cas de considerar que pot ser-te útil, contactar amb nosaltres. A Mataró, comptem amb un equip ampli de professionals de la Psicologia i la Psiquiatria que et proporcionarà tota la informació que necessitis.

El consum de gairebé tots els tipus de substàncies no ha deixat d’incrementar any rere any. Es calcula que aproximadament el 5% de la població mundial adulta ha consumit drogues alguna vegada a la vida, i d’aquests, el 0,6% pateixen algun tipus de trastorn associat a l’ús d’aquestes, la qual cosa significa que el consum pot ser perjudicial fins al punt de poder patir una drogodependència o un trastorn mental associat a aquesta, i per tant requerir tractament. Com veiem, la situació té una clara rellevància, tant per les seves repercussions a nivell personal, com social i cultural. Per això, convé tenir clars alguns dels conceptes associats a aquest tema.

Per addicció, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’entén la malaltia física i emocional que es caracteritza per una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació degut a la satisfacció que provoca en la persona. Acotant una mica més la definició, podem afegir que es tracta d’una activitat la qual l’individu és incapaç de controlar, que el porta a conductes compulsives i que perjudica la seva qualitat de vida; com ho poden ser l’addicció al sexe, al joc (ludopatia), a la pornografia, a les noves tecnologies (tecnofília) i al menjar ràpid. En aquest mateix pla es troba l’alcoholisme, l’addicció al menjar (menjadors compulsius), el tabaquisme i la drogodependència. Tots ells condueixen a un estat psicofisiològic caracteritzat per la modificació del comportament, a causa d’un impuls irreprimible per realitzar una acció o consumir una determinada substància.

Dins d’aquest primer ampli concepte trobem fenòmens específics, els quals anirem desgranant per facilitar la seva comprensió. D’una banda, tot i que en la literatura acostumen a aparèixer barrejats, per ús s’entén el consum d’una substància que no comporta conseqüències negatives en la persona, i per abús quan existeix consum sense tenir en compte aquestes conseqüències tot i estar presents. Habitualment es tendeix a indicar que entre ús i abús hi ha un continu de gravetat, en lloc d’aparèixer com dues categories totalment separades. Juntament amb aquests, la dependència es definiria com aquell fenomen que es produeix quan hi ha un ús excessiu el qual provoca conseqüències negatives significatives al llarg d’un ampli període de temps. En aquest punt ens trobem amb dos subtipus, la dependència física (equivalent al síndrome d’abstinència) i la dependència psíquica o psicològica. El primer d’ells es refereix a l’estat d’adaptació en el qual apareixen importants trastorns físics quan s’interromp l’administració de la droga o s’influeix en el seu mecanisme d’acció administrant una substància específica antagonista. I el segon, la dependència psicològica, es refereix al sentiment de satisfacció i l’impuls psíquic que requereix o exigeix l’administració regular o contínua de la substància per produir plaer o evitar el malestar.

A més de les característiques exposades, convé tenir en compte que per a existir dependència, s’ha vingut afirmant la necessitat de que hi hagi tolerància junt amb els símptomes d’abstinència exposats. Així, la tolerància es defineix com el procés segons el qual, davant l’administració repetida de la droga o substància, aquesta produeix menys efecte, és a dir, que en ocasions futures es necessitarà més dosi per produir el mateix efecte.

El contingut exposat doncs, conforma una part significativa de la conceptualització del món de les addiccions. Tot i que el llegir-lo resulta pràcticament inevitable associar els conceptes amb substàncies específiques com l’alcohol, el cànnabis, o la cocaïna, convé tenir presents les primeres línies exposades, on s’introdueix que aquests particulars fenòmens també poden aparèixer en les denominades addiccions comportamentals, sent el joc patològic el màxim exponent. A més, aquests poden i de fet acostumen a aparèixer interrelacionats molt freqüentment a altres patologies, com els trastorns de personalitat, problemes d’autoestima, o certs problemes de l’estat d’ànim (depressió, ansietat, trastorn bipolar …), entre d’altres. I manifestant-se com causa, conseqüència o de manera concurrent.

Hi ha altres aspectes i mecanismes associats a les conductes addictives i a moltes altres situacions. Si vols conèixer més sobre ells, el nostre equip de psicòlegs situat a Mataró et proporcionarà tota la informació i ajuda que necessitis. Truca’ns, t’ajudarem.

Els humans som éssers socials, i possiblement l’espècie més social. Per això, la interacció amb els altres constitueix un dels components clau no només per a la nostra evolució i desenvolupament, sinó també com a mecanisme que ens defineix i identifica. Concretament, l’afecte (o afectivitat) representa una de les principals necessitats i eines que ens permet l’acostament i vinculació amb els altres. Aquest, en el món de la psicologia s’entén com la susceptibilitat que les persones experimentem davant certs elements del nostre entorn. D’una forma menys formal, també s’ha definit com la inclinació o l’expressió de sentiments subjectius cap a algú o alguna cosa, on es desprèn doncs, que poden trobar-se involucrades emocions com l’alegria, la tristesa, l’enuig, etc. A més, aquest acostuma a manifestar-se d’una manera bidireccional o interactiva, i especialment quan estan involucrades dues o més persones.
Aquest és un tema especialment significatiu per a aquestes dates. En aquesta època de l’any, on encadenem esdeveniments i reunions constants amb familiars i amics, és potser el moment on més aflora aquesta important “habilitat”. Així, a part de caracteritzar-se per abundants menjars i obsequis, resulta particularment útil per enfortir, crear, recuperar i/o mantenir vincles. En aquest sentit, al costat dels familiars (els quals acostumen a ser la majoria dels presents), poden aparèixer noves cares que permetran engrandir el nostre cercle proper i posar a prova les nostres habilitats socials. Habitualment, aquest tema passa desapercebut o se sobreentén que forma part d’aquests dies, sent poc comú parar-se a observar al nostre voltant, i a les reaccions que aquestes dates tenen sobre la nostra persona; per la qual cosa resulta especialment útil conscienciar-nos i atendre a tot el que esdevé, focalitzant-nos especialment en les relacions amb els altres.
No és només doncs, el fet d’abandonar la rutina i el treball el que ens permet “carregar piles”, sinó que hi ha certs elements que propicien especialment que el nostre estat d’ànim millori. Entre ells es troben la il·lusió per tot el que envolta aquests dies, l’anticipació de certs esdeveniments (sopars, reis …), o el plantejament de futurs projectes. D’altra banda però, també acostuma a ser motiu d’estrès i ansietat, ja que és temps de preparatius, compres i plans constants, que en ocasions dificulten el poder gaudir plenament. Davant d’això, i justificant les primeres línies d’aquest article, el saber donar, rebre i valorar les diferents mostres d’afecte pot ajudar-nos a minimitzar l’impacte “negatiu” i a potenciar tots els components positius. Hem d’agafar-lo i considerar-lo, valorar-lo en la seva essència, processar-lo i gaudir-lo, procurant fer una anàlisi retrospectiu del que estem sentint.
A banda, mereix especial atenció la psicopatologia de l’afecte. En aquest sentit, per excés o per defecte, hi ha diferents alteracions de l’afectivitat que poden trobar-se o jugar un paper clau en diferents problemes psicològics. Es parla d’afecte aplanat quan hi ha absència o gairebé absència en l’expressió d’afecte. En alguns quadres psicòtics i en demències pot aparèixer aquesta alteració afectiva. D’altra banda, en l’afecte inapropiat apareix una discordança entre el contingut de la parla o la ideació i l’expressió d’afecte. Així, en el trastorn bipolar (especialment en fase maníaca), és típic que aparegui aquest subtipus. Parlem d’afecte làbil quan apareix una variabilitat anormal, on poden mostrar-canvis bruscos i sobtats. En aquest cas, en certs trastorns de personalitat com el límit o l’histriònic sol poder ser observat.
De tot el que s’ha explicat es desprèn doncs, que l’afecte és un component clau de l’ésser humà. Representa un concepte aparentment obviat i imperceptible, que a la vegada és el nucli principal de tota relació. A més, és una cosa que es troba des que naixem fins que morim, podent crear-se no solament cap a altres persones, sinó també amb animals o objectes. El valor que li proporcionem resultarà decisiu per a la forma en què interaccionem en el futur.
Finalment és important indicar que es tracta d’un concepte ampli, que inclou molts elements i subprocessos. En cas de tenir dubtes o voler ampliar informació al respecte, posa’t en contacte amb el nostre equip, t’ajudarem.