Exercici físic i benestar psicològic

En aquesta època de l’any, en la que acostumen a coincidir les altes temperatures i les vacances, és habitual que aparegui també una major preocupació per la nostra imatge. En alguns casos, la preparació per a aquest moment s’haurà realitzat amb certa antelació, i en altres, és possible que hi hagi començat més recentment. En els dos casos però, és probable que perduri, bé per mantenir els resultats, o bé per aconseguir un major canvi. Per això, una de les estratègies més utilitzades és l’exercici físic, el qual sovint es combina amb el seguiment de dietes.

Més enllà dels beneficis (més o menys evidents) que a nivell estètic ens pot aportar, en aquest article volem emfatitzar un aspecte més desconegut sobre la pràctica de l’exercici; la seva repercussió sobre la salut psicològica i emocional. Per a això, ens referirem tant a les conseqüències positives que directament ens aporta, com a aquelles situacions i problemàtiques que ens ajuda a prevenir:

Repercussió sobre l’autoestima i la motivació: Aquest és potser un dels efectes més clars i alhora més significatius de la pràctica d’exercici. Els canvis físics externs que provoquem ens produeixen una visió positiva de nosaltres mateixos. D’una banda, veiem que estem aconseguint el nostre objectiu, i de l’altra, amb la pràctica regular ens adonem que podem proposar-nos diferents metes, lluitar per elles i aconseguir-les. Tot això, com s’haurà pogut deduir, comporta un clar augment de l’autoimatge, l’autoconcepte, i, per tant, de l’autoestima.

Disminució de l’estrès: L’exercici físic s’associa amb diferents neurotransmissors cerebrals, i concretament amb la producció de Glutamat i GABA. Aquests components químics estan relacionats, a nivell general, amb la disminució de l’activació i amb la relaxació. Així, quan aquests augmenten a causa de la realització d’exercici, afavoreixen la reducció d’altres relacionats amb l’excitació del cos, com poden ser la Adrenalina i la Noradrenalina, els quals repercuteixen a l’hora d’experimentar certes sensacions associades a l’estrès o l’ansietat.

Prevenció de l’ansietat i la depressió: La inactivitat física pot contribuir al malestar emocional. Alguns estudis indiquen que al voltant del 12% dels casos d’ansietat i depressió poden explicar-se per un estil de vida sedentari. Així, paradoxalment, encara que en un primer moment l’efecte inicial és un increment de la tensió, l’exercici produeix un efecte sedant. D’aquesta manera, al cap d’uns minuts de realitzar activitat física moltes persones experimenten un estat de relaxació significatiu. D’altra banda, cal esmentar que repercuteix clarament en l’estat d’ànim, ja que promou un augment de la sensació de control sobre el cos, un estat de consciència més relaxat, suposa una forma de distracció contra pensaments desagradables, promou l’exposició a símptomes físics associats amb l’estrès i l’ansietat, i incrementa potencialment el reforçament social.

Atenuació i prevenció de problemes de salut: Per un costat, l’exercici físic es relaciona amb el sistema cardiovascular. En aquest sentit, la pràctica habitual pot ajudar a prevenir l’atac cardíac, la cardiopatia isquèmica i els accidents cerebrovasculars. En aquest últim cas, es relaciona de manera indirecta ja que l’efecte positiu es dóna en relació al pes, la pressió sanguínia i el colesterol. A més, també s’han investigat els seus efectes en relació amb la diabetis i l’obesitat. En relació a això, el sedentarisme augmenta significativament la probabilitat de patir aquest tipus de problemes, sent de fins a un 50% en homes en relació a l’obesitat. També s’ha comprovat que pot ajudar a prevenir el càncer, i específicament el de mama, de pròstata, de colon i de pulmó, en aquest últim reduint el risc de mort. I finalment, cal esmentar els seus potencials efectes positius en relació amb la vida sexual, ja que pot repercutir tant en la freqüència com en la qualitat de les relacions, permetent orgasmes més prolongats.

Com veiem doncs, i de forma resumida, les conseqüències positives de l’exercici físic es relacionen no només amb la imatge corporal externa, sinó amb un conjunt ampli d’aspectes interns que promouen el benestar i la salut física i psicològica. Cada vegada són més els autors que s’interessen per aquesta temàtica, no només pels resultats sorprenents trobats, sinó perquè pot resultar un component clau per potenciar la millora dels pacients.

El nostre equip de professionals, situat a Mataró, et proporcionarà tota la informació que desitgis sobre aquest o qualsevol altre tema que considereu important. Si tens alguna pregunta o vols contactar amb nosaltres, no ho dubtis i truca’ns, t’ajudarem.

La culpa: quina importància té i com afrontar-la

La culpa, igual que la tristesa, l’alegria, l’enuig o la vergonya, és una emoció bàsica que haurem pogut experimentar en una gran quantitat de situacions al llarg de les nostres vides. Resulta tant habitual, que no és fins i tot estrany que hagi aparegut repetidament en un mateix dia. Des de la psicologia, la podem definir com el sentiment originat com a resultat d’una acció que ha provocat un “mal” i en la qual es troba immiscuïda una sensació, en major o menor grau, de responsabilitat. Així, encara que la intensitat i el context en què la sentim poden variar d’una persona a una altra, la majoria coincidirà en què es tracta d’un compendi de sensacions en certa manera desagradables o incòmodes.

Si busquem situacions vitals on hagi aparegut aquesta particular emoció, podrem trobar una varietat molt àmplia d’exemples que ens ajudin a identificar-la. Així i tot, en totes elles podrem diferenciar dos tipus possibles d’esdeveniments: aquells en què estan involucrades directament altres parts o persones (p.ex., “no hauria d’haver-li dit això al Joan”, “hauria d’haver anat a veure a la meva germana”, etc.), i els que es refereixen únicament a la nostra pròpia identitat o persona (“hauria d’haver estudiat més”, “no serveixo per això”, etc.). Bé és cert, a més, que hi ha situacions que de per si poden acompanyar-se fàcilment d’un sentiment de culpa. Per exemple, situacions com oblidar-se d’alguna cosa important, fer un comentari inadequat, o cridar a algú de manera exagerada sent conscients de que ha estat fora de lloc, acostumen a portar en essència la culpabilitat. En totes elles però, la interpretació que fem de nosaltres mateixos en relació al que hàgim o no fet o dit, jugarà un paper clau per explicar el malestar conseqüent. Per això, resulta particularment rellevant analitzar el grau de responsabilitat que posseïm sobre la situació.

D’aquesta manera, quan aquest sentiment sigui elevat, es produirà un malestar emocional traduït en diferents sensacions com angoixa, irritabilitat, nerviosisme, ganes de plorar, entre d’altres. I si aquest persisteix, poden originar-se quadres específics com depressió o ansietat que poden actuar com a potenciadors d’aquest malestar. A més d’això, i encara que en moltes circumstàncies la culpabilitat sigui legítima i proporcionada, de vegades podem cometre una sèrie d’errors que afavoreixen que es generi un sentiment de culpa excessiu i inadequat. A continuació, s’exposen alguns dels principals biaixos que cometem i mecanismes possibles per afrontar-los:

–    Eradicar o no acceptar l’emoció: Davant emocions intenses i especialment molestes, és típic que vulguem evadir-nos o suprimir el malestar que ens produeix evitant-ho. Com hem exposat, ens trobem davant d’un sentiment no solament molt freqüent, sinó també necessari. Així, encara que certament produeix cert malestar, és important identificar-lo i viure’l, procurant identificar les causes de la seva aparició. Això ens aportarà un aprenentatge emocional molt significatiu.

–    Reconeixement incorrecte de culpa o excés de responsabilitat: En el primer cas, podem cometre l’error d’atribuir de manera equivocada la culpa d’un esdeveniment, quan potser la nostra repercussió és mínima o nul·la. En altres ocasions, encara que hàgim estat partícips o mínimament responsables del que ha passat, tendim a exagerar els nostres actes alimentant així el malestar. Per això, hem d’aprendre a adoptar punts de vista realistes sobre les situacions, buscant proves a favor i en contra d’aquells pensaments i creences que ens estiguin fent sentir malament.

–    Atenció selectiva: Un dels efectes que es produeixen quan aquest tipus de sentiments ens aclapara, recau en fixar-nos o recordar aquells aspectes que ens confirmen que podríem haver fet millor les coses. D’aquesta manera, tirant la mirada cap enrere, busquem evidències de que la nostra actuació ha estat negativa i ens centrem en allò que ens confirma que ens hem de culpabilitzar encara més. Així, tot i que és important acceptar (de manera realista) la culpa, és important no oblidar-nos d’atendre aquells fets que ens ajuden a sentir-nos millor, adoptant una mirada més de present a futur, i no tant de present a passat.

–    Desvalorització: Un altre dels aspectes clau és el diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos, és a dir, el diàleg intern. Les crítiques a la nostra forma de ser i al nostre comportament poden ser constants, entrant en una esfera de molt poca positivitat o benestar per al nostre estat d’ànim. Aquests a més, acostumen a ser generals, exagerats i dicotòmics. En aquest sentit, els missatges que ens donem han de tenir en compte també els aspectes positius, i sobre tot allò que ens ajudi a veure o relativitzar la nostra actuació o afrontament “negatiu”.

En resum, la culpa ocupa una part inevitable de la nostra vida, i resulta particularment important i útil reconèixer-la. Involucrats en aquesta, apareixen tot un seguit d’elements com sensacions, pensaments i comportaments que poden augmentar el malestar que ja de per si ens pot generar. El reconeixement i treball de les emocions suposa una de les pedres angulars del nostre benestar.

Si vols rebre més informació, el nostre equip de psicòlegs situats a Mataró et proporcionarà l’atenció i ajuda que necessitis. En cas de tenir alguna pregunta no dubtis en trucar-nos.