La percepció d’autoeficàcia

Albert Bandura, psicòleg canadenc i professor de la Universitat de Stanford, va definir l’autoeficàcia, l’any 1978, com la convicció de que un pot executar amb èxit la conducta requerida per produir determinats resultats. Seria una mena de confiança en la pròpia competència. Aquesta, és multidimensional i contextual, és a dir, varia en funció de la tasca requerida i del context en que ens trobem. Per això, per molt atractiu que resulti un objectiu, no ens esforçarem si no ens percebem amb els recursos necessaris per a aconseguir-ho.

 

Aquesta confiança en un mateix, en moltes ocasions apareix alterada o significativament disminuïda en diferents alteracions: baixa autoestima, depressió, problemes addictius… Tot i que no cal tenir un problema com a tal per sentir-nos menys capaços de fer alguna cosa. Pel que fa a l’origen, el propi autor postula 4 factors: l’experiència personal (és a dir, el feedback sobre la nostra pròpia execució), l’experiència vicària (observar als altres fer-ho), la influència social (opinió i valoració que els altres fan sobre la nostra conducta), i els canvis fisiològics (informació sobre l’estat intern de l’organisme).

 

Així doncs, les persones amb alta autoeficàcia presentaran, amb més probabilitat, les següents característiques:

 

  • Elevat nivell d’aspiracions.
  • Atracció per les situacions de major complexitat, tot i percebre com a reptes.
  • Persisteixen per aconseguir els seus objectius.
  • Davant dificultats, analitzen la situació, fixant-se en els seus punts forts per abordar-la.
  • Es recuperen ràpidament després d’un fracàs, que solen atribuir a un insuficient esforç.
  • Freqüent experiència d’èxit en les seves activitats, reafirma el seu nivell d’autoeficàcia.

 

Aquest concepte comporta grans repercussions en el món de la psicologia, ja que pot explicar moltes de les dificultats i alteracions emocionals que patim avui dia. El seu estudi i potenciació poden permetre desenvolupar teories i intervencions molt més eficaces i eficients. En el nostre centre de psicologia, psiquiatria i neuropsicologia, a Mataró, treballem per oferir-te el millor servei i ajuda. Per obtenir més informació, no dubtis en contactar amb nosaltres, estarem encantats d’atendre’t.

0 Comments

Tristesa funcional i tristesa desadaptativa

Les emocions formen part inevitable de les nostres vides i del nostre dia a dia. Les experimentem constantment, i poden variar d’un moment a un altre gairebé sense adonar-nos. Quan ho fem, habitualment és perquè aquestes apareixen, o bé de forma molt intensa, o perquè es repeteixen molt en el temps. A més, les tendim a categoritzar de maneres específiques en funció del que hem viscut i del que coneixem sobre elles, sent aquestes etiquetes en moltes ocasions contraproduents (p.ex., estic trist-tinc depressió).

A continuació s’exposen les principals diferències entre la tristesa funcional i tristesa desadaptativa:

Tristesa funcional:

  • Hi ha bitualment un estímul concret que la desencadena.
  • Hi ha una certa proporcionalitat entre aquest estímul i la nostra reacció.
  • La durada de l’emoció s’ajusta a l’estímul.
  • Afecta de manera escassa al rendiment personal.
  • Els símptomes físics estan mitigats o absents.

Tristesa desadaptativa:

  • El desencadenant únic és possible (la tristesa pot aparèixer sense aquest).
  • Desproporcionalitat entre l’estímul i la reacció, sent aquesta última més exagerada.
  • Durada extensa i desproporcionada.
  • Afecta i disminueix notablement el rendiment.
  • Apareixen símptomes físics acusats (cansament, tensió, insomni …).

D’aquesta manera, hem de comprendre i observar les emocions com una cosa molt més dimensional. Els sentiments i les emocions són molt més una qüestió de grau, i no és útil jutjar-les i etiquetar-les de manera negativa, ja que d’aquesta manera l’única cosa que aconseguirem serà augmentar i mantenir el malestar que ens produeixen. No per tenir ansietat o qualsevol altra emoció vol dir que tinguem un problema greu. Podem conviure amb les nostres experiències tant externes com internes, i com menys càstig o càrrega els afegim, molt probablement menys durada i intensitat tindran aquestes.

Per obtenir més informació pots venir al nostre centre de psicologia a Mataró, t’atendrem encantats. No ho dubtis i truca’ns.

 

0 Comments

Psicoteràpia com a creixement personal

Tendim a concebre la teràpia psicològica com un procés mitjançant el qual gairebé exclusivament “s’arreglen” o “canvien” una sèrie de problemes o situacions negatives, partint d’aspectes tant interns com externs que jutgem com a problemàtics pel malestar que ens produeixen. Això pot provocar que ens plantegem anar al psicòleg quan ja no podem més, quan estem patint molt i sobretot quan notem que hi ha una repercussió física (ansietat, insomni, pèrdua de gana…). Més enllà d’això, la psicoteràpia engloba molt més i pot suposar un camí cap a un benefici molt més significatiu.

Com podem concebre el tractament psicològic?

  • Som més que les nostres preocupacions: Per millorar una situació, o per aconseguir sentir-nos millor, no només és útil focalitzar-nos en “el que va malament” (formes de pensar, sentir o actuar), sinó que hem de tenir molt presents totes aquelles potencialitats i factors protectors de la persona i del seu entorn. Estirar d’aquests i potenciar-los en moltes ocasions pot tenir un efecte molt més potent que centrar-nos només en el que considerem millorable. Som molt més que allò que ens pertorba o que no ens agrada.
  • Creixement/auto-millora: No necessàriament el motiu de consulta ha de focalitzar-se en un problema. Podem acudir al psicòleg partint d’una situació ja positiva. Així, podem acudir per simplement potenciar aspectes de nosaltres que ens agraden, que ens donen sentit i que no volem perdre. A més, pot ser una oportunitat per conèixer altres parts de nosaltres i adquirir recursos que ens facin sentir auto-realitzats i amb major control.
  • Espai personal: El fet d’acudir suposa una immersió cap a nosaltres mateixos com no havíem fet abans, ens obrim a una experiència en la qual som els protagonistes. Així, tenim un espai on compartir tot el que vulguem, el que desitgem, sense sentir-nos jutjats. És quelcom que pot ser difícil trobar en el nostre dia a dia i que pot servir per dedicar-nos exclusivament a nosaltres.
  • Aprenentatge: El procés suposa un aprenentatge continu tant a nivell personal com a través dels coneixements que anem adquirint de les emocions i del comportament humà en general. Això es desvincula de la visió “negativa” que puguem tenir d’entrada. Així, suposa una oportunitat per adquirir nous conceptes i eines que poden resultar-nos útils per a moltíssimes situacions.

Existeixen moltes altres característiques, a més de les esmentades, que permeten veure com la psicologia va molt més enllà de la resolució de problemes. Si vols tenir més informació al respecte, els nostres professionals (entre ells psiquiatres, psicòlegs i neuropsicòlegs) estaran encantats de resoldre tots els dubtes que tinguis. Posa’t en contacte amb el nostre equip, a Mataró, t’ajudarem.

0 Comments

Insomni: definició i subtipus

En moltes ocasions som conscients de que alguna cosa no va bé o de que no ho estem gestionant de la millor manera quan les nostres funcions fisiològiques bàsiques es veuen afectades. Menjar, beure, dormir… són processos clau per al nostre equilibri i homeòstasi físic i mental. Ja Abraham Maslow, en la seva famosa piràmide sobre les principals necessitats humanes, va plasmar que les primeres que han de ser cobertes són precisament aquestes i que, un cop ho estiguessin, a sobre es construirien les de seguretat, la social, l’autoestima i finalment l’autorealització.

Així doncs, els problemes relacionats amb el son poden arribar a ser altament incapacitants i poden ser tant causa com conseqüència d’altres problemes psicològics (ansietat, depressió, trastorn per estrès post-traumàtic…). L’insomni es conceptualitza com la insatisfacció en relació a la quantitat o la qualitat del son i provoca un malestar clínicament significatiu o genera un deteriorament en les diferents àrees vitals (familiar, social, laboral…). A més, s’ha de produir tot i les condicions favorables per dormir, i presentar-se un mínim de tres nits a la setmana durant tres mesos. Pel que fa als subtipus, tenim els següents:

  • Insomni d’inici o de conciliació: La persona té problemes per quedar-se dormida i generalment ho aconsegueix tard, amb la qual cosa hi ha una latència de son augmentada i un decrement en les hores totals que es dorm.
  • Insomni de manteniment o mitjà: En aquest cas apareixen els despertars nocturns. Tot i aconseguir adormir-se ràpidament, el somni apareix de manera discontínua i superficial.
  • Insomni terminal, final o tardà: Fa referència al despertar d’hora al matí. Hi pot haver un somni ràpid sense despertar a mitjanit, però la persona es desperta significativament abans del previst, sense aconseguir tornar a dormir.

La combinació dels tres subtipus anteriors és la presentació típica, amb la qual cosa difícilment veurem una clara predominança d’un o altre. També és interessant destacar que sol començar en l’adultesa primerenca i té una prevalença major en dones. L’insomni pot millorar intervenint sobre les causes que el provoquen o directament sobre ell. En aquest sentit, tècniques com la relaxació, la intenció paradoxal o el control d’estímuls s’han demostrat eficaces.

Si vols conèixer més sobre aquestes tècniques o tens qualsevol pregunta, a Mataró comptem amb un equip especialitzat que et proporcionarà tota la informació que necessitis. No ho dubtis i truca’ns.