Beneficis de l’esport en la salut mental

Tots coneixem els beneficis físics que ens aporta fer activitat física. Si es practica de manera regular i amb una intensitat mínimament elevada, millora el nostre estat i forma física i la nostra resistència, a més de fomentar un benestar més gran en la nostra aparença. Entre els beneficis fisiològics principals hi ha la regulació de la pressió arterial, el manteniment d’una bona densitat òssia, una millor mobilitat i flexibilitat, l’enfortiment de músculs i articulacions, i la reducció de patir certes malalties com la diabetis. Ja només per això, val la pena atendre i cuidar aquesta important àrea al nostre dia a dia.

 

Al costat d’aquests, i encara que de vegades ho puguem obviar, l’esport repercuteix significativament en el nostre estat d’ànim, i en aquest sentit podem veure els seus resultats de manera gairebé immediata. Així, entre els principals beneficis psicològics hi ha els següents:

 

  • Combatre l’estrès i l’ansietat: Aquest és un dels beneficis principals. L’activitat genera endorfines, que actuen directament contra l’estrès i l’ansietat. Per això, ens ajuda tant a descarregar malestar com a disminuir la recurrència de preocupacions i pensaments negatius.

 

  • Millora de l’autoimatge i l’autoestima: Un altre aspecte clau és la millora de la nostra autoestima. L’exercici físic continuat fa que ens veiem millor, i que ens sentim més autorrealitzats, per la realització d’un esforç, i pels canvis que aquest produeix al nostre cos.

 

  • Preveu i millora estats depressius: Combat directament la tristesa, l’apatia i la inactivitat associades a patologies com la depressió. Així, enviem missatges totalment diferents al nostre estat d’ànim, tot fomentant que es redueixin símptomes relacionats amb aquestes problemàtiques.

 

  • Alleugeriment del dolor: És un bon antídot per a certs tipus de dolor, especialment musculars i d’articulació. Potència així, una massa muscular més gran, la qual cosa repercuteix en prevenir lesions i altres dificultats físiques.

 

  • Millora dèficits cognitius: S’ha comprovat que ajuda a prevenir i reduir dèficits cognitius com la pèrdua de memòria i altres patologies com l’Alzheimer o el deteriorament cognitiu lleu.

 

En resum, l’exercici físic fomenta un benestar emocional més gran, a més de físic. Fins i tot hi ha programes de tractament (com l’Activació Conductual de Jacobson) que proposen i accentuen la seva realització per pal·liar certs símptomes psicològics.

 

Si vols conèixer més o vols ser atès per algun dels nostres professionals, no ho dubtis i truca’ns. Al nostre centre, situat a Mataró, us oferirem tota la informació i ajuda que necessiteu.

Què no dir-li a una persona amb depressió?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la depressió afecta actualment a 300 milions de persones a nivell mundial, i és considerada la principal causa de discapacitat. A Espanya, la xifra se situa actualment en 6 milions de persones (1 de cada 4 persones). Això evidencia que es tracta d’una de les principals problemàtiques a atendre a la nostra societat, i la seva prevalença continua en augment progressiu.

 

No es tracta d’una baixada temporal, o sentir-se decaigut; suposa una malaltia mental que es caracteritza per un estat d’ànim intensament deprimit, disminució de l’interès o el plaer i altres símptomes com apatia, sentiments d’inutilitat o culpa excessiva, insomni o hipersòmnia, pèrdua o augment de pes, problemes de concentració, i de vegades, pensaments i ideació suïcida. De vegades, quan algú proper es troba lluitant contra aquesta malaltia, trobar les paraules adequades ens pot resultar complicat. A continuació se citen algunes de les frases que utilitzem erròniament:

 

  • “No n’hi ha per tant”: Relativitzar el problema o l’estat d’ànim de la persona pot fomentar que se senti incompresa i sola davant de la seva situació. Donem-li la importància que té per a ella el que sent.

 

  • “No hi ha res pel que estar trist”: No sempre trobem una causa evident. De vegades, és difícil saber per què s’està lluitant contra la depressió. Transmetre aquest tipus de missatge genera indefensió.

 

  • “Has de ser fort”: Aquest missatge és especialment freqüent, i encara que l’utilitzem amb tota la nostra bona intenció, igual que l’anterior repercuteix provocant sentiments d’incapacitat i indefensió, ja que la persona precisament se sent incapaç d’afrontar el malestar, i la resiliència o “fortalesa” poden ser aspectes molt complicats de lluir.

 

  • “Podries aixecar-te i posar de la teva part”: No és tan senzill. Tot i que l‟activació i la vinculació amb certes tasques o activitats pot ser un element terapèutic, ha d‟estar acompanyat d‟un tractament integral i global.

 

  • “Tots tenim problemes”: Patir aquesta malaltia no és una simple reacció exagerada a algun problema quotidià, o una tristesa passatgera. És una malaltia que afecta a com ens sentim, pensem i ens comportem.

 

Tot i que pot resultar difícil de comprendre per l’entorn, a causa del seu caràcter més subjectiu comparat amb altres patologies més físiques o amb lesió evident, les malalties mentals suposen una problemàtica real i significativa, que afecta cada vegada més persones. Per això, si algú del teu entorn està lluitant contra la depressió o contra qualsevol altra malaltia mental, és important mostrar-li suport, comprensió i buscar l’ajuda necessària.

T’animem a que contactis amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, a Mataró. Et proporcionarem tota la informació i ajut que necessitis.

El poder de l’autocompassió

Passem bona part del temps jutjant-nos, castigant-nos i sentint-nos culpables per coses que, o bé no hem fet com esperàvem, o no han tingut el resultat desitjat. L’autoexigència i el perfeccionisme poden explicar-ne bona part, tot i que també la manca de comprensió i observació d’un mateix, i per descomptat, la manca de valoració dels nostres atributs positius.

 

Un dels temes que més interès i estudi està suscitant actualment en psicologia és l’autocompassió. Es defineix com el procés mitjançant el qual som amables i comprensius amb nosaltres mateixos, especialment en moments de patiment o fracàs. Implica aprendre a escoltar-nos i, sobretot, a empatitzar amb el nostre malestar, procurant entendre com hem interpretat i jutjat una situació, acceptant el conjunt d’emocions que ens ha suscitat. Al costat d’això, i encara que estretament vinculada, convé diferenciar-la de l’autoestima, la qual suposaria la creença o valoració de que som dignes i valuosos. A més, si bé l’autoestima pot ser fràgil i propensa a la fluctuació, l’autocompassió és una font més estable i constant d’emoció positiva, i permet a les persones acceptar les imperfeccions i errors, en lloc de lluitar constantment per la perfecció o per evitar els desafiaments.

 

Com la podem potenciar?

 

  • Mindfulness o atenció plena: és la pràctica de portar l’atenció al moment present sense jutjar. Així, parant atenció a les nostres emocions negatives i l’autocrítica, podem aprendre a respondre aquestes experiències amb amabilitat i comprensió, en lloc d’aturar-nos-hi o intentar allunyar-les.

 

  • Acceptar i reconèixer el malestar: Un altre aspecte de l’autocompassió és el reconeixement de que tots els humans experimenten patiment i que tots estem connectats a la nostra humanitat compartida. Això ajuda a fomentar un sentit de connexió i pertinença, en comptes d’aïllament i de vergonya.

 

  • Practicar el perdó: Disculpa’t, però sobretot fes-ho amb tu mateix/a. Difícilment ens parem a perdonar-nos, perquè no tolerem haver-nos equivocat. Podem ser els nostres pitjors jutges, i això només potencia mantenir el malestar. Perdonar-nos és el primer pas per integrar i acceptar les nostres emocions.

 

  • Frases i descansos d’autocompassió: aquest mètode és especialment útil al nostre dia a dia. Podem dedicar moments a reconèixer el nostre patiment i proporcionar-nos amabilitat i comprensió.

 

Així, tot i ser un concepte relativament nou, ha guanyat molta atenció a causa dels seus beneficis potencials. En aquest sentit, s‟ha demostrat que les persones que practiquen l‟autocompassió tendeixen a tenir nivells més alts de benestar, nivells més baixos d’ansietat i depressió, i són més resistents a l’estrès. Per això, té el potencial de millorar en gran mesura la salut mental i el benestar, i suposa una habilitat que es pot desenvolupar i cultivar, permetent proporcionar una font més estable i constant d’emocions positives a la vida diària.

 

Al nostre centre de psicologia i psiquiatria, a Mataró, trobaràs professionals que t’ajudaran a resoldre tots els teus dubtes, a més de proporcionar-te tota la informació que necessitis. Posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.