Diferenciació entre emocions primàries i secundàries

Els humans som éssers complexos. Estem conformats per una sèrie de característiques i processos que ens fan únics, i ens permeten una millor adaptació al món que ens envolta. Entre aquest entramat d’elements, tenim el meravellós món de les emocions. Tot i que de vegades ens sigui difícil identificar, diferenciar i fins i tot experimentar algunes d’elles, un dels aspectes més positius en relació a elles és que són comunes a la majoria de nosaltres, la qual cosa ens permet tenir una major comprensió.

Són molts els autors que han investigat sobre aquestes, procurant determinar la quantitat, la funcionalitat i el seu caràcter primari o secundari. Paul Ekman o Robert Plutchick són alguns dels investigadors amb més experiència en aquest camp. La majoria coincideixen en considerar 3 funcions bàsiques de les emocions: l’adaptativa (ajustar l’organisme a les noves condicions de l’entorn o preparar-lo per l’acció), la social (com a forma de comunicar-nos i influenciar en altres), i la motivacional (tenen la capacitat de potenciar i dirigir la conducta). En quant a la quantitat, el consens gira entorn a entre 4 i 8 emocions, depenent de si algunes s’agrupen en una mateixa o de la terminologia utilitzada. Finalment, a continuació diferenciarem entre aquelles considerades primàries i les secundàries:

• Emocions primàries: alegria, enuig, por, tristesa, fàstic, confiança i interès.
• Emocions secundàries: vergonya, culpa, orgull, entusiasme, satisfacció, menyspreu, complaença, plaer.

És important tenir present que aquesta classificació no és exhaustiva, i hi ha controvèrsia sobre ella. Tot i això, podem apreciar com les primeres són aquelles que potser ens vénen més ràpidament a la ment, posseeixen un caràcter més universal, i sobretot són innates a tot individu. Les secundàries, en canvi, es poden considerar apreses ja que les anem adquirint en base a les nostres experiències, i principalment en la interacció amb els altres. Si ens fixem, i tot i que les primeres també poden aparèixer en aquestes circumstàncies, les segones són probablement més fàcils d’imaginar en exemples amb situacions en què estan involucrades altres persones.

Un aspecte clau a tenir en compte és que totes elles són vàlides. Som nosaltres els que amb els nostres judicis (p.ex., no puc sentir-me així, estar trist és horrible, no vull tenir por …) les etiquetem i inclús hi augmentem la intensitat. En el Trastorn de Pànic o la Depressió per exemple, veiem clarament aquest procés. Hem de ser conscients, i procurar acceptar-les i gestionar-les per poder conviure amb elles sense que ens generin malestar. Mètodes com el diari emocional, el qual ens pot permetre autoobservar-nos, poden facilitar tenir un major control.

Si vols conèixer més sobre aquesta estratègia o de qualsevol altra que consideris que et pot beneficiar, contacta amb el nostre equip de psicòlegs, a Mataró, et facilitarem tot allò que necessitis.