Empoderament

Entre les àrees i conceptes que abasta el món de la psicologia, no tots, i menys han d’englobar únicament problemàtiques o situacions conflictives. En moltes ocasions concebem acudir al psicòleg amb resoldre o curar un problema. Més enllà d’això, la intervenció psicoterapèutica es pot entendre com un treball o procés de creixement, de millora, de potenciació dels nostres recursos i habilitats, allunyant-nos significativament de la concepció de patologia específica.

La paraula empoderament ve de el terme anglès empowerment, el significat del qual és “concedir poder”. Tot i que el seu origen va ser destinat a la gestió empresarial, poc a poc s’ha anat introduint en moltes altres àrees, sent la salut una de les principals. En aquest sentit, tradicionalment les relacions verticals i jeràrquiques han dominat les estructures d’empreses i fins i tot les relacions entre el professional i el pacient o client. És per això que emergeixen paradigmes que reflecteixen el descontentament amb aquesta tendència, proposant relacions i organitzacions horitzontals, on el paper i la responsabilitat sigui compartida, i on cadascú tingui la capacitat de decidir, canviar o proposar. Així, la paraula “empowerment” traduïda a l’espanyol, es pot entendre com facultar, habilitar, permetre, concedir, capacitar o atorgar poder a un individu o grup. Tots els sinònims ens porten a una mateixa fi, el de permetre que els individus desenvolupin el seu propi camí.

Traslladat a la relació terapèutica, resulta cada vegada més important i interessant abordar el tractament des dels propis recursos i habilitats de la persona. Tenim molt més del que som conscients, més enllà del que ens preocupa o ens turmenta. Gran part del canvi i la millora que podem realitzar es basa en la potenciació d’allò de nosaltres que ja funciona bé, que ens dóna sentit, i que fa que ens sentim forts, segurs i confiats. D’aquesta manera, s’entén que el subjecte és responsable del seu propi camí, pren les seves pròpies decisions, i el fomentar la seva autonomia i independència passa a ser un fi en si mateix, un objectiu principal de teràpia. Per a això, el treball s’ha de basar en una col·laboració i descobriment mutu, la qual cosa inevitablement precipita una clara millora en l’autoconfiança i l’autoestima.

Orientacions com la humanista, on es troba la Teràpia Gestalt, o fins i tot el model sistèmic incorporen recursos que permeten desenvolupar tot el comentat. Fins i tot a la Teràpia Cognitiu-Conductual ho podem apreciar a través de certes tècniques. En el nostre gabinet de psicologia trobaràs professionals formats en aquestes i moltes altres més orientacions. Si vols obtenir més informació posa’t en contacte amb nosaltres, t’ajudarem.