El trastorn d’evitació experiencial
A l’àrea de la salut mental hi ha diferents categories que ens ajuden a definir i dibuixar les diferents problemàtiques que ens podem trobar. Tot i que moltes es troben als manuals de diagnòstic i classificació psiquiàtrics, d’altres no es poden ubicar per ser menys comunes, o per presentar característiques que difereixen de les més prevalents. Aquest és el cas del trastorn d’evitació experiencial.
Es tracta d’un terme utilitzat a l’àmbit de la psicologia per descriure un patró de comportament caracteritzat per l’esforç constant d’evitar experiències emocionals, sensacions o pensaments desagradables. Així, la persona fa intents incessants, de manera conscient o inconscient per no patir. D’aquesta manera, s’eviten situacions que puguin desencadenar emocions negatives o incòmodes, com ara la por, la tristesa, la ira o l’ansietat. Fins i tot s’evita enfrontar-se als pensaments i sentiments dolorosos propis, o es poden evitar situacions en què es podrien experimentar emocions intenses. Alguns exemples podrien ser: evitar pujar a ascensors per no experimentar ansietat, evitar parlar amb el nostre cap per no experimentar vergonya, no acudir a una cita per por que ens jutgin, no expressar el que pensem per no considerar-ho important… La clau doncs és l’evitació, i aquesta pot estar desencadenada per múltiples interpretacions i emocions.
Algunes de les estratègies d’evitació més utilitzades són les següents:
- Negació d’emocions.
- Distracció constant.
- Evitació de converses o activitats que puguin resultar emocionalment desafiadores.
- Ús de substàncies per escapar de les emocions.
- Evitació de situacions socials que podrien desencadenar malestar.
Aquesta tendència pot tenir un impacte significatiu a la vida de la persona, ja que pot limitar la seva capacitat per enfrontar i manejar adequadament les seves emocions. A més, pot interferir molt en les relacions personals, el rendiment acadèmic i laboral i el benestar general. Amb això, és important tenir en compte que aquesta problemàtica s’associa comunament amb altres trastorns psicològics, com ara la depressió, l’ansietat, els trastorns alimentaris, i el trastorn d’estrès posttraumàtic o TEPT. I també pot estar vinculat amb antecedents d’experiències traumàtiques o esdeveniments estressants a la vida de la persona.
La teràpia d’acceptació i compromís és una de les més interessades i centrades en aquesta problemàtica. Per això, la seva aplicació és clau per treballar aquesta patologia. A més, la Teràpia Cognitiu-Conductual també resulta eficaç. Aquestes intervencions poden ajudar la persona a gestionar i enfrontar les seves emocions i pensaments difícils. Així mateix, permet desenvolupar habilitats d’afrontament saludables, promovent una acceptació més gran de les experiències emocionals com a part de la seva vida.
Si t’has sentit identificat/da o t’interessa qualsevol altre tema, posa’t en contacte amb el nostre equip de psicòlegs i psiquiatres, situats a Mataró, t’atendrem i proporcionarem tota la informació que necessitis.
