La Depressió Preescolar

Tot i que la Depressió Major a l’etapa infantil (a partir dels 6 anys) ha estat reconeguda com un trastorn psiquiàtric greu i recurrent, el fet que les investigacions s’hagin centrat en la seva majoria en nens majors de sis anys, junt amb l’escepticisme en quant que nens tan petits com els preescolars poguessin experimentar una malaltia tan complexa com la Depressió Major, ha fet que la Depressió Preescolar esdevingui un trastorn força desconegut.
No obstant, ja al 2002, els estudis realitzats des de la Psicologia Infantojuvenil demostraven que la Depressió Major podia diagnosticar-se en preescolars i que aquesta es donava en, aproximadament, un 1%; una xifra inferior a la prevalença de la mateixa malaltia a edats més avançades.

Quant a la expressió d’aquest Trastorn en l’etapa preescolar, el fet que aquests nens menors de 6 anys no expressin el seu patiment, el ràpid ritme de desenvolupament d’aquesta etapa que modifica l’expressió del Trastorn, o bé que els cuidadors i mestres continuïn sense considerar la possibilitat de l’existència d’una Depressió Major en aquesta franja d’edat tan primerenca han promogut que aquests infants no rebin l’atenció especialitzada que requereixen. Si més no, la realitat sembla indicar que estem deixant a molts nens amb aquesta problemàtica desatesos.

No obstant, la literatura en Psicologia Infantojuvenil ha trobat certa simptomatologia específica de la Depressió Major en la etapa preescolar.

El període preescolar es caracteritza per una transició cap a un funcionament social més independent vers al cuidador i que, per tant exigeix per part de l’infant posar en joc habilitats i competències noves.
Tenint en compte aquests importants canvis en el funcionament i entorn social, un preescolar que no presenti emocions com l’alegria i que demostri preocupacions per temes negatius durant el joc ens podrien estar alertant d’una possible  Depressió Major.

Així, i atenent a les darreres investigacions i avenços realitzats en Psicologia Infantojuvenil, podríem dir que de forma genèrica les manifestacions clíniques de la Depressió Major  en preescolars són les següents:
•    Humor depressiu o irritabilitat
•    Anhedònia o pèrdua d’interès per activitats plaents (per exemple, pèrdua d’interès en jocs que abans li eren plaents)
•    Manca de motivació
•    Excessiu ploriqueig
•    Major fluctuació anímica que els adults, apareixent de vegades episodis d’estat d’ànim normal, inclús durant el mateix dia
•    Repertori disminuït d’interaccions socials i iniciativa
•    Alteracions de la gana (per excés o defecte)
•    Alteracions de la son (insomni o excés de son)
•    Augment o disminució de la activitat psicomotriu (agitació o retraïment psicomotriu)
•    Fatiga, especialment matutina, i falta d’energia
•    Baixa autoestima
•    Sentiments de culpa i/o d’inutilitat
•    Dificultats per a pensar i concentrar-se
•    Indecisió
•    Idees de mort o idees de suïcidi presents al joc i/o expressades verbalment
•    Queixes somàtiques

Però que passa si aquest trastorn no es detecta i no es tracta?. Doncs bé, segons les dades provinents de la investigació sembla que els nens que han presentat Depressió Major durant el període preescolar tenen una probabilitat quatre vegades major de patir Depressió durant els dos anys següents que els preescolars que no l’han patit; fet que fa que la seva detecció i tractament adquireixin especial rellevància.

Quant al tractament, i per a concloure el present article, els estudis ens indiquen que el millor abordatge terapèutic no ha de centrar-se únicament en el nen; com a mínim ha d’abarcar també la díada mare-fill. Per tant, la intervenció familiar (modificació d’actituds, del tipus d’interacció i pautes educatives) i la família juguen un paper clau i   indispensable en el tractament i millora de la Depressió Major en preescolars. I pel que fa a la orientació més recomanable segons la investigació actual, el tractament d’elecció seria la Teràpia Cognitiu-Conductual