Trastorns dissociatius: comprendre la desconnexió per afavorir la recuperació

Els trastorns dissociatius són alteracions psicològiques caracteritzades per una desconnexió parcial o total entre pensaments, emocions, records, identitat i percepció de la realitat. Tot i que la dissociació pot aparèixer de forma transitòria en situacions d’estrès intens, en aquests trastorns es converteix en un fenomen persistent que interfereix significativament en la vida quotidiana.

Què és la dissociació i per què es produeix?

Des d’una perspectiva psicològica, la dissociació s’entén com un mecanisme de protecció que la ment activa davant d’experiències traumàtiques o emocionalment aclaparadores. Quan una persona s’enfronta a esdeveniments que superen la seva capacitat d’afrontament, el cervell pot “separar” certs records, emocions o percepcions amb l’objectiu de reduir el patiment immediat.

És, en el seu origen, una resposta adaptativa. El problema sorgeix quan aquest mecanisme es consolida en el temps i genera símptomes que interfereixen amb la vida diària:

• Llacunes de memòria o incapacitat de recordar certs períodes o esdeveniments
• Despersonalització: sensació d’estar desconnectat/da del propi cos o d’observar-se des de fora
• Desrealització: percepció que l’entorn no és real o sembla difús, irreal
• Dificultats relacionades amb la identitat, com confusió sobre qui s’és o canvis sobtats en estats interns

Tipus de trastorns dissociatius més freqüents

Hi ha diferents formes clíniques dins de l’espectre dissociatiu. Les més prevalents són:

Amnèsia dissociativa Incapacitat per recordar informació autobiogràfica important, generalment relacionada amb experiències traumàtiques, que no es pot explicar per un oblit ordinari.

Trastorn de despersonalització/desrealització Experiències persistents o recurrents de sentir-se aliè al propi cos o a la ment, o de percebre l’entorn com a irreal, oníric o distant, mentre es manté el sentit de realitat.

Trastorn d’identitat dissociatiu (TID) Presència de dos o més estats d’identitat o de personalitat diferenciats que s’alternen en el control del comportament, acompanyats freqüentment de llacunes amnèsiques.

Aquestes condicions s’associen sovint a antecedents de trauma psicològic, especialment durant la infància, tot i que també hi poden influir factors biològics, socials i ambientals.

Tractament psicològic: l’enfocament central

El tractament d’elecció és fonamentalment psicoterapèutic. L’objectiu no és eliminar la dissociació de forma forçada, sinó ajudar la persona a comprendre els seus símptomes, recuperar la connexió amb la seva experiència i processar gradualment el material traumàtic subjacent.

Els enfocaments amb major evidència inclouen:

• Teràpia cognitivo-conductual (TCC) orientada al trauma
• EMDR (Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars), especialment eficaç en el processament de records traumàtics
• Teràpies de regulació emocional, que ajuden a tolerar i gestionar emocions intenses sense recórrer a la dissociació
• Tècniques de grounding o ancoratge, que afavoreixen la connexió amb el moment present i redueixen els estats dissociatius
• Mindfulness i atenció plena, que enforteixen la capacitat d’observar l’experiència interna sense dissocia-se’n
• Treball en xarxa de suport, ja que l’aïllament social pot perpetuar els símptomes

Tractament farmacològic: un complement necessari en alguns casos

Encara que no existeix medicació específica per als trastorns dissociatius com a tals, alguns fàrmacs poden ser útils per abordar símptomes associats com ansietat, depressió, insomni o inestabilitat emocional.

Entre els més utilitzats hi ha:

• Antidepressius ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina), com la fluoxetina o la sertralina, per reduir l’ansietat i la simptomatologia depressiva
• Neurolèptics o antipsicòtics en dosis baixes, quan hi ha símptomes de desrealització intensa o inestabilitat emocional severa
• Altres medicaments prescrits segons les necessitats clíniques específiques de cada pacient

El seu ús ha d’estar sempre supervisat per un professional de psiquiatria i considerar-se un complement de la intervenció psicològica, no un substitut.

La recuperació és possible

Els trastorns dissociatius representen respostes complexes davant d’experiències de gran impacte emocional. Lluny de ser senyals de “bogeria” o d’una ment trencada, són formes que el sistema nerviós va trobar per sobreviure a quelcom que resultava insoportable.

Amb el acompanyament terapèutic adequat i, quan sigui necessari, el suport farmacològic, és possible millorar significativament la qualitat de vida, desenvolupar estratègies d’afrontament més adaptatives i afavorir un procés de recuperació gradual i sostingut.

Si vols rebre més informació o creus que tu o algú del teu entorn podria estar experimentant aquests símptomes, al Gabinet Psicològic Mataró comptem amb un equip especialitzat en psicologia i psiquiatria per acompanyar-te. Contacta amb nosaltres i resolem els teus dubtes.