Els traumes del passat i el seu efecte en el present
Quan parlem de traumes generalment la gent tendeix a pensar en successos horribles ocorreguts en la vida d’una persona, esdeveniments realment forts i impactants que deixen marcat a un individu, com les guerres, les violacions, episodis de violència i altres. Però un trauma no és només això i de fet no sempre aquests successos es processen com a traumàtics.
L’ésser humà és capaç de processar o d’assimilar les coses que li succeeixen en la vida i d’arribar a trobar una solució adaptativa para quant li ocorre. Però hi ha moments en què la ment humana no és capaç de realitzar aquest treball. El motiu pel qual es produeix aquest bloqueig és més aviat perquè el succés és massa impactant per a la persona (com en els casos que acabem d’esmentar); bé perquè el succés no és tan fort, però ocurrión en una etapa infantil de l’individu que no era capaç d’entendre o de comprendre el que estava succeint i per aquest motiu no podia assimilar-ho; o bé perquè són experiències que no són massa nocives, però que es repeteixen de forma gradual durant molts episodis de la vida d’aquesta persona deixant certa petjada o cert impacte de tipus traumàtic en ell.
Veient així com s’arriben de desenvolupar els traumes, per exemple una persona pot presentar símptomes d’estrès postraumático, tant si amb 30 anys va sofrir un atracament a punta de pistola, com si tenia una mare superexigente que li deia tots els dies que no era sabia fer bé les coses.
El problema del trauma en realitat és que dóna el mateix el temps que hagi passat des que va ocórrer que segueix produint el mateix efecte en la persona que si estigués succeint en aquest mateix moment. El record sol ser nítid, clar, com si hagués passat ahir mateix, i la resposta emocional o l’impacte emocional ha romàs. Per això quan relaten el trauma, tret que s’hagi produït una dissociació, ho descriuen com si anés alguna cosa recent que encara els afecta, en lloc de com alguna cosa que va ocórrer fa 10 anys, per exemple.
Així sol tenir repercussions en la vida ordinària del tipus:
Ansietat a flor de pell o estat d’alerta permanent.
Flasback o records que arriben de sobte a la ment per qualsevol petit estímul associat.
Malsons o problemes del somni.
Sensació d’inseguretat i baixa autoestima
Estat d’ànim baix.
Major vulnerabilitat i sensibilitat per processar altres successos més comuns de la vida quotidiana.
Reaccions desproporcionades o evocadores del succés davant coses quotidianes que han quedat associades al trauma: aromes, objectes, colors, carícies, mirades…
Les persones que viuen traumatizades o amb estrès postraumàtic, si ha estat per successos clarament impactants, solen ser conscients d’això, però moltes vegades quan ha estat simplement alguna cosa que va ocórrer en edat infantil o alguna cosa mantingut en el temps no sempre són conscients de l’efecte que allò va tenir en ells.
Intenten normalitzar la seva situació personal i la seva vida, però tenen la sensació de que alguna cosa l’hi impedeix, que no arriben a ser felices i que no aconsegueixen superar aquesta ombra que intenten mantenir tapada però que els persegueix.
El poder identificar determinats successos com a traumàtics, o nocius per a un mateix, és el primer pas per poder solucionar el problema. Després per poder afrontar-ho el més aconsellable i que més evidencial empírica està tenint de cara a la superació dels traumes està sent la teràpia EMDR (Teràpia de desensibilització i reprocessament per moviments oculars) i la teràpia cognitiu-conductual centrada en el trauma.
