Morir de pena
Un nou estudi estreta la vinculació entre la depressió i malalties cardíaques. Els cardiòlegs nord-americans incorporen la tristesa profunda com el factor de risc.
La pena no sembla una causa de mort clínicament vàlida com per a registrar-la en una partida de defunció. O per explicar el motiu de l’ingrés d’ un pacient cardíac als seus familiars. I, cada vegada són més concloents les dades que relacionen la tristesa extrema amb els infarts i, en general, patologies del cor.
L’últim dels treballs que avancen en aquesta direcció planteja que els afectats de depressió moderada a severa presenten un increment del 40% del risc de patir insuficiència cardíaca.
L’ estudi s ha anunciat aquest divendres en la trobada EuroheartCare que la Societat Europea de Cardiologia celebra a Noruega. Per a la seva elaboració es va seguir al llarg d 11 anys l’ estat psíquic i físic (amb dades sobre l’índex de massa muscular, l’activitat física, hàbits tabàquics i pressió sanguínia) de 63.000 dels 97.000 veïns de la regió noruega de Nord – Trondelag, i es va comparar aquesta informació amb els ingressos i morts produïdes per insuficiència cardíaca.
“Acabem de concloure que com més grans eren els símptomes depressius, major era el risc de patir problemes cardíacs”, explica Lise Tuset Tasteu, infermera intensivista responsable del treball. Entre els pacients menys greus la possibilitat de desenvolupar problemes cardíacs en solitari era d’un 5% més que la mitja.
“Les evidències entre la depressió i la patologia cardíaca són cada vegada més sòlides “, afegeix el president de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), José Ramón González – Juanatey . Fins al punt de la principal societat de cardiòlegs estadounidense (American Heart Association) va plantejar aquest mes passat de febrer afegir la depressió a la llista de factors de risc clàssics, com són la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme , el sedentarisme o el colesterol alt, en pacients amb síndrome coronari agut (infart).
“Ja havíem vist treballs previs dels efectes de la depressió entre pacients que ja havien patit un infart com el factor de risc de la patologia coronària “, apunta el president de la SEC. Però el treball presentat ahir dóna un pas més en relacionar aquesta malaltia mental amb un àmbit més extens de les lesions cardiovasculars, com és el cas de la insuficiència cardíaca, el tram final de moltes cardiopaties que es presenten quan el cor és incapaç de bombejar la sang amb suficient força.
El seu origen és molt divers , i pot estar lligat a un infart, a problemes amb les vàlvules cardíaques o a un quadre de diabetis o hipertensió en pacients de llarga evolució.
El treball noruec també aporta un altre aspecte interessant: la relació directa que s estableix entre el desequilibri metabòlic (hormonal, desarregles en neurotransmissors) que caracteritza la depressió amb els efectes en la salut del cor .
Bona part dels treballs fins ara publicats incidien en els efectes indirectes. La depressió severa s identifica per la tristesa, l apatia i la desesperança dels malalts. Fins i tot amb les idees de mort i suïcidi ens els casos més greus. Aquest estat d ànim afecta a l estil de vida dels pacients. Si s’han de medicar és fàcil que deixin de fer-ho o s oblidin de prendre-sho. A més, tendeixen a fumar més, menjar pitjor, practicar menys o res dexercici i adquirir més pes.
L’Estudi presentat aquest divendres admet aquesta vinculació. Però després de neutralitzar els efectes potencials del tabaquisme o l’ obesitat en les persones analitzades destaquen altres factors directes que vinculen la depressió i la insuficiència cardíaca. ” La depressió estimula l’ aparició d hormones vinculades a l’estrès, que indueixen a l’ aparició de fenòmens inflamatoris o aterosclerosi [el deteriorament de les parets arterials que pot provocar un infart] “.
“És semblant a allò que passa amb la ira”, comenta González – Juanatey. El president de la SEC recorda un recent article publicat a la Revista Europea de Cardiologia, en el que es descrivia com es produïa una brusca descàrrega de catecolamines (hormones associades a l estrès) que tenien un impacte directe en la hipertensió i un augment de plaquetes en la sang que augmentaven el risc de coàguls en les parets vasculars.
“S associava aquest augment del to simpàtic [del sistema nerviós] amb un major risc d’infart i ictus “. L alteració hormonal lligada a la depressió explicaria un fenòmen similar a aquestes persones, segons González – Juanatey.
” L’associació entre depressió i problemes cardiovasculars l’ observem a la clínica , amb els pacients “, comenta Rafael Tabarés Seisdedos -, catedràtic de psiquiatria de la Universitat de València. Aquest psiquiatre i Membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental ( Cibersam ) destaca com el treball noruec i altres similars demostren que és freqüent la presència de dos o més problemes mèdics en una mateixa persona aparentment no relacionats (depressió i lesions cardíaques en aquest cas) que, en el fons, estan connectats. “Ja sigui per compartir els mateixos factors de risc físics o psicosocials o perquè una patologia porti a l’altra, explica. O, fins i tot, quan la relació és inversa, com el propi Tabarés Seisdedos i investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques van descriure recentment en el cas del càncer i l’ Alzheimer. “Hem de donar una resposta assistencial adequada que tingui en compte aquestes associacions i corregir la segmentació actual per especialitats”, apunta .
SOCIEDAD. EL PAÍS.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/04/04/actualidad/1396624915_996256.html
