Depressió i crisi econòmica
La desocupació, la pobresa, el deute i la disminució dels serveis públics també tenen implicacions directes per a la salut humana. Les depressions, els suïcidis associats i els trastorns per consum d’alcohol, són conseqüències conegudes a tot el món. És oportú, doncs, que aquest any el Dia Mundial de la Salut Mental que es va celebrar el 10 d’octubre es centrés en la Depressió com una crisi global.
La dura realitat de les malalties mentals com la depressió no s’ha de perdre en les controvèrsies sobre la classificació psiquiàtrica que han sorgit durant la revisió del Manual de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders). En un comentari en l’edició d’aquesta setmana, Dilip Jeste pregunta: Com pot qualsevol persona raonable creure que les malalties mentals, que són trastorns del cervell, són menys mereixedores de tractament que les que afecten als pulmons o al fetge? La Llei de Paritat i Equitat de Salut Mental i Addicció ( Mental Health Parity and Addiction Equity Act) aprovada pel Govern dels EUA en 2008, i els recents progressos del Projecte de llei de Salut Mental (Discriminació) en el Regne Unit, són benvinguts exemples que els legisladors reconeixen la gravetat de la malaltia mental.
La naturalesa completament devastadora de la depressió és evident si es considera que moltes persones amb aquesta malaltia prefereixen morir a viure amb els seus símptomes. Més del 50% de les persones que moren per suïcidi han tingut un episodi de depressió en el moment de la mort. No m’agrada estar prop de la vora de la plataforma quan un tren està passant, va dir Winston Churchill. L’acció d’un segon acabaria amb tot. Unes gotes de desesperació. Uns altres s’autolesionen , més del 70% dels pacients en una mostra del Regne Unit d’autolesionats ha tingut un trastorn depressiu. Moltes més persones amb formes més lleus de depressió no experimentaran una desesperació tan profunda. Però no obstant això, deixaran de funcionar com un individu sa: poden arribar a ser incapaços de treballar, cuidar dels seus fills, o simplement no poder passar un dia sense sentir-se inútil i buit o imprudent i enutjat.
La càrrega de la depressió mundial és enorme. Les estimacions actuals de l’OMS col·loquen els trastorns depressius unipolars en tercera posició en la lliga de malalties de càrrega global. S’espera que superin les infeccions respiratòries i les malalties diarrèiques lany 2030.
No obstant això, a diferència de molts grans problemes globals de salut, la depressió és fàcilment tractable i, fins a cert punt, es pot prevenir. El diagnòstic, que sol tenir lloc en l’àmbit d’atenció primària, exigeix un historial rigorós i una exploració per identificar possibles trastorns comòrbids (en general ansietat, trastorns per consum d’alcohol i malalties cròniques com el càncer i la diabetis). El tractament consisteix preferentment en suport psicosocial bàsic combinat amb medicaments antidepressius, psicoterapia a curt termini (com la teràpia cognitivoconductual), o tots dos. Desafortunadament, s’estima que el 50% dels pacients a tot el món encara no reben aquest tractament.
