A què es deuen les sensacions en l’ansietat?

Al llarg de la nostra vida, és més que probable que haguem sentit parlar d’aquesta emoció, i, a més, que en aquestes ocasions l’haguem conegut o bé perquè l’ha patit alguna persona propera, o perquè hem estat nosaltres mateixos els que l’hem viscuda. Quan ho hem fet, tot i tractar-se d’un component més o menys subjectiu, és possible que la descripció que aportada per definir-la s’hagi basat precisament en una sèrie de sensacions. Aquestes, poden ser més o menys intenses, progressives o sobtades, focalitzades en una part del cos o en moltes, i ser freqüents o esporàdiques. Alguns exemples són els tremolors, el formigueig, la manca d’aire, el mareig, les sensacions de calor o sufocació, les nàusees o molèsties abdominals, etc., entre altres. Totes elles, encara que normalment causen cert malestar, posseeixen una funcionalitat concreta, sent a més, i com es veurà, útils per a l’organisme.

Així doncs, quan el nostre cervell percep un perill, ja sigui real o imaginari, automàticament es posa en marxa el que s’anomena sistema d’alarma. És a dir, s’activa una part del nostre sistema nerviós que genera diversos canvis fisiològics amb els que el cos es prepara per fer front al perill. Alguns d’aquests canvis són els següents: En primer lloc, el nostre cos allibera adrenalina i noradrenalina, que són dues de les substàncies químiques encarregades d’activar el nostre organisme i les quals poden produir la sensació de nerviosisme i inquietud. Una de les primeres conseqüències d’això, és l’augment de la força i freqüència dels batecs del cor. Per això, els nostres músculs disposen de més sang i s’eliminen millor les toxines, la qual cosa ens permet atacar o fugir amb més facilitat. En aquest punt, pot aparèixer també la hiperventilació, és a dir, respirar més quantitat d’aire i de forma més ràpida. Això afavoreix que hi hagi més oxigen a la sang i que notem certes sensacions internes (això ho pot comprovar ara, o per exemple quan fa exercici). D’aquesta manera, la sang es concentra en aquelles parts on pot ser més necessària en una situació de perill, quedant menys quantitat en aquelles zones menys importants (per exemple en les mans, donant lloc a formigueig o tremolor). A més, les pupil·les dels nostres ulls es dilaten, lo qual ens ajuda a estar més preparats per detectar qualsevol estímul potencialment perillós. Aquest aspecte en particular pot provocar que percebem les coses del nostre voltant de manera estranya.

Tot això es tradueix en una reacció de por en què conflueixen, com hem vist, diferents aspectes traduïts en sensacions molt variades. El més important aquí és, però, que tot i la quantitat, intensitat i el malestar que puguin provocar, totes elles serien útils si ens trobéssim davant d’un perill real. Si en comptes d’això, d’interpretar-ho com un procés “normal”, els atribuïm un grau de perillositat molt elevat, i sobretot irreal, això provocarà que s’activi encara més el nostre sistema d’alarma, augmentant paral·lelament tant la por com les sensacions que el caracteritzen.

Molts dels problemes relacionats amb l’ansietat guarden una estreta relació amb l’explicació que acabem d’aportar (p.ex. el Trastorn de Pànic). En aquest sentit, la forma en què interpretem la realitat externa juga un paper clau a l’hora de sentir-nos d’una determinada manera. Si ens focalitzem en el nostre cos quan aquest es troba activat, i comencem a formular hipòtesis poc plausibles sobre el que pot estar passant, això fomentarà que el nostre estat d’ànim decaigui, i que el nostre cos ho exterioritzi amb un augment dels símptomes. Tot i això, la clau aquí es troba en comprendre que tot aquest procés, per intens que sigui, té una funcionalitat concreta, i que per tant, no és perillós.

Conèixer i comprendre bé els mecanismes de problemes com l’ansietat és clau per afrontar moltes de les situacions del nostre dia a dia. En el nostre centre de psicologia, situat a Mataró, podràs rebre tota la informació que desitgis. No ho dubtis i truca’ns, t’ajudarem.